28 de juliol del 2012

Sopa de marialluïsa, macedònia i formatge fresc



Tenim la nevera plena de fruita, l'estiu convida a anar al mercat i comprar-ne de tota mena per menjar-la ben fresqueta quan ataca la calor. De vegades muntem una panera ben plena i variada i cadascú agafa la fruita que vol i tot sovint, quan fem els sopars de la colla a la fresca no ens trenquem les banyes en quines postres fer, un bol ben gros i maco carregat de tota mena de fruita ben talladeta amanida d'una manera o d'una altra és el que agrada més.


Com que les noies del Memòries d'una cuinera ens proposen fer macedònia ens ha semblat fer-ne una, amanida amb la infusió d'una herba remeiera molt aromàtica, la marialluïsa. Aquesta planta fa una olor deliciosa i els postres que en surten a partir de la infusió que fa són molt refrescants.









 
INGREDIENTS:

- 1 manat de marialluïsa
- 1 litre d'aigua
- 180 g de sucre
- fruites: maduixes, préssecs, gerds, kiwi...
- 200 g de formatge fresc





 
Es posa l'aigua i el sucre a bullir fins que es dissolt. Fora del foc s'hi posen les fulles de marialluïsa i es deixen infusionar 3 minuts. Es cola i es posa a refredar. Es talla la fruita de diverses formes i el formatge a quadradets. Es munta el plat o copa amb la fruita i el formatge i es posa la infusió freda de marialluïsa pel voltant.


Font de la recepta: revista Descobrir CUINA, núm. 27



15 de juliol del 2012

Gelat de cireres, sense geladora!

 
Ja som 15 de juliol! i toca publicar publicar per La Recepta del 15.  D’aquí dos dies ens menjarem els panellets, però abans aprofitarem totes les hores de l’estiu per atipar-nos de fruita fresca i de gelats :) i avui casarem gelat i cireres i en farem un de facilíssim i molt bo. Un gelat en què no s’ha d’utilitzar geladora!
El gelat d’avui es fa amb una base de clares muntades i nata que és ideal per a fer gelats a casa, es pot aromatitzar del que vulguem i tindrem un gelat excel·lent (fruita seca, nougat, fruita fresca, pells de cítrics ratllades o confitades... del que vulgueu). També és un bon recurs per aprofitar les clares sobreres quan fem alguna preparació en què només hi posem els rovells. Tot i que últimament es recomana utilitzar clares pasteuritzades, nosaltres hem fet servir clares d'ou de tota la vida perquè ens hem trobat que les pasteuritzades no han muntat.
Com que ens van regalar moltes cireres, una part la vam aprofitar per a fer-les mig confitades i fa uns dies les vam fer servir per acompanyar aquest flam. Avui les barrejarem dins del gelat i en posarem algunes també per fora
INGREDIENTS:
- 4 clares
- 250 cc de nata líquida
- 100 g de sucre
- 100 cc d’almívar de les cireres

Es munten les clares a punt de neu, quan estan s’hi afegeix el sucre i es bat fins que s’hi integra i queden les clares lluentes. Es munta la nata i es barreja suaument amb les clares muntades. A partir d'aquí podem barrejar les cireres i el seu almívar de dues maneres. La primera és afegir-ho tot i remenar, ens quedarà el gelat de color rosa-morat. La segona és abocar la meitat de la barreja de nata i clares en un recipient i anar-hi posant una part de les cireres i una mica de l'almívar, sense remenar, només escampant-lo una mica amb una forquilla, continuar amb la resta de nata i clares i la resta de cireres i almívar, així aconseguirem que el gelat quedi blanc i rosa. Es posa al congelador fins al moment de servir, és un gelat que no es torna dur com una pedra, de manera que no cal treure'l una estona abans del congelador. Si es vol, se serveix acompanyat de més cireres.


Nosaltres l'hem posat en un motlle  que almenys fa vint anys que ronda per l'armari de la Mercè i que encara no s'havia estrenat. És allò que passa quan entres en una botiga d'estris de cuina, no te'n pots estar i et penses que no pots viure sense aquell estri que et fa goig ;) 




8 de juliol del 2012

Limoncello



És la primera vegada que fem aiguardent a casa. No se’ns havia passat mai pel cap dedicar-nos a fer licor de cap tipus, però quan la Mª Dolors i el Mario, uns tiets italians de Caserta, prop de Nàpols, ens van regalar una ampolla de limoncello que havien fet ells ens va començar a picar el cuquet de voler saber com es feia.

Ens ho van explicar i ens van donar la recepta, i el punt que ens va cridar més l’atenció i gairebé el més important és que les llimones han de ser ben fresques, acabades de collir, de l’hort a l’olla directament, sense intermediaris. Només hi ha dues solucions, o tens un llimoner o tens uns amics que en tenen un de ben maco i aquest és el nostre cas. La Sílvia i el Jordi en tenen un de preciós i abans que el fred d’aquest hivern s’emportés les llimones, que ja eren ben maques, les van collir i ens les van regalar. Ja havien tastat el limoncello dels italians i no volien deixar perdre l'oportunitat. Teníem, doncs, les llimones acabades de collir que feien una aroma insuperable, i ja no teníem excusa per a fer limoncello. Així és que el mateix vespre de l'obsequi, sense perdre ni un minut per tal de complir amb la condició principal que ens havien dit els tiets italians, ens vam posar a pelar les llimones per començar la producció de limoncello. Hem de dir que si les llimones tenen dos dies o tres, també ho podeu fer, això si, no ho digueu a ningú.  



INGREDIENTS:

- 10 llimones grosses i maques acabades de collir (si no són grosses 20 de mitjanes)
- 1 litre d’alcohol de 96º per a fer licor (no el de farmàcia)
- 750 g de sucre
- 1 litre 300 cc d’aigua

Es renten les llimones i s'eixuguen bė. Es pelen procurant que quedi la pell ben fina, sense gens de la part blanca. Es posen les pells i l'alcohol en un recipient hermètic ben tapat durant 10 dies a macerar en un lloc que estigui a les fosques. El novè o desè dia es prepara un almívar bullint l'aigua i el sucre durant uns 10 minuts (fins que el sucre quedi ben dissolt). Es refreda i es reserva. El desè dia (nosaltres va ser el 12è) es treuen les pells i es posen dins l'almívar uns 30 minuts i es remenen una mica. Es cola l'almívar i es barreja amb l'alcohol. Es torna a colar tot i s'embotella en ampolles que tanquin bé. Es guarda fresquet al congelador.

Nosaltres, amb les pells que vam fer servir les vam assecar al forn a 100º, després les vam moldre i ens va quedar una pols que fem servir per aromatitzar els cócs.

Aquest limoncello és excel·lent i molt potent, però servit gelat i en gotets petits té la virtut de fer unes sobretaules molt entranyables.