31 de desembre de 2011

BON ANY 2012!!!



Avui no hi ha recepta. Per Nadal hem fet una marató particular a la cuina i per Cap d’Any ens agafem una petita excedència. Però ens fa goig publicar aquesta entrada simplement per dir-vos que estem contentes d’haver-nos decidit, tot just fa un any, a crear aquest bloc.


Si normalment ja xalàvem cada vegada que muntàvem algun show culinari amb la finalitat d’entaular-nos amb els amics o la família, ara amb el bloc encara xalem molt més, sempre engrescades i empeses a cuinar, com sempre, però amb l’objectiu fixat en fer una bona publicació. No us negarem, però, que de vegades tot plegat ens estressa una mica, fins i tot una mica massa, la sort que tenim és que riem molt i molt perquè ni us imagineu les giragonses que fem, de vegades, per poder publicar setmanalment. No vivim a prop l'una de l’altra i sovint els nostres estimats marits, l’Emili i el Jordi, fan un servei extraordinari de recaders entre una casa i l’altra, i sort també de la tarifa plana del servei de telefonia perquè és un no parar.

Vam començar amb moltes ganes i el primer comentari que vam tenir ens va fer molta il·lusió i tots els que anem tenint ens en fan molta més. Ni imaginàvem que al cap d’un any tindríem 101 seguidors al bloc, 212 fans a la pàgina de Facebook i més de 30.000 visites al bloc.

Però el que més ens agrada és trobar-nos coneguts i saludats, ja sigui pel carrer o per la xarxa, que ens diuen que ens segueixen i que fan moltes de les receptes que publiquem, ens encanta haver encomanat, encara que sigui una mica, les ganes d’entrar a la cuina i xalar.

Que tinguem tots un bon any 2012 amb molta salut i sense gens de mandra d’engegar els fogons!!!

BON ANY NOU!!!   




22 de desembre de 2011

Canelons de confitat amb ceps i foie


Som catalans, per Sant Esteve fem canelons, i tant! Les noies del Memòries d’una cuinera prou que ho saben i ens ho proposen aquest mes de desembre.
El caneló és molt agraït de fer perquè, a part del farcit més o menys clàssic amb què es pot fer, el Rossini, el pots omplir amb diversos farciments, amb verdures, carn, peix, bolets..., calents o amb farciments freds per a l’estiu. D’entrada hi ha feineta, has de bullir la pasta, que no s’enganxi, escorre-la, que no se’t trenqui, fer el farcit, triturar-lo, caragolar-los, fer la beixamel o la salsa, vaja, feina a dojo, tot i que si la fas per etapes és de més bon fer.
Els canelons d’avui són de carn i tenen el petit avantatge d’estalviar-nos el pas de rostir-la. Partim de comprar les cuixes confitades d’ànec (tot i que hi ha l’opció de confitar-les a casa, avui no ho farem), esmicolar la carn i barrejar-la amb un sofregidet amb ceps. La recepta és del tot sostenible i de reaprofitem perquè amb els ossos de les cuixes farem un caldo que serà el fons de la salseta d’acompanyament. Així és que si encara no els teniu fets, aquesta proposta us pot interessar.

 
INGREDIENTS:

- 1 caixeta de pasta de caneló
- 1 escalopa petita per cap, sal Maldon

Farcit
- 3 cuixes d'ànec confitades
- 100 g de ceps
- 2 porros
- 4 escalunyes
- 2 pastanagues
- oli, sal i pebre


Salsa:
- 1/2 l de caldo fet amb els ossos de les cuixes, 1 porro, api, 1 pastanaga i una mica d'orenga, farigola i llorer, sal.
- 100 cc de vi de Porto o Madeira


Es bull la pasta i es reserva.

Farcit: es talla la pastanaga en encenalls i es trinxen juntament amb les escalunyes, el porro i els ceps. Se sofregeix tot amb oli sense que agafi color, s'hi afegeix la carn esmicolada de les cuixes i se li fa donar un tomb amb el sofregit. Es deixar refredar i se'n farceixen els canelons.
Salsa: es posen els ossos de les cuixes en una olleta coberts d'aigua juntament amb les hortalisses i les herbes, es fa bullir una estona i es cola. S'hi tira el vi, es rectifica de sal i es deixa reduir fins que gairebé queda com un xarop.



Muntatge: es fan les escalopes de foie a la paella. S'escalfen els canelons al forn i tapats. Se'n serveixen tres amb un tall de foie al damunt i la salsa.


L’Emili, el marit de la Cori, és un tifosi boletaire, perd l’oremus per anar al rovelló, i quan hi va la Cori aprofita per vida de single. Portat per aquesta passió boletaire, l’Emili, àlies “Mèliu”, s’ha adscrit al fòrum boletaires.cat i des d’aleshores que ens demana que li cuinem alguna recepta amb bolets per compartir-la amb tots els seus companys de fòrum, així és que aquests canelons van dedicats a tots ells. Esperem que us agradin.


15 de desembre de 2011

Torró de gema cremada



No podem faltar a la cita i, tot i que anem de bòlit, hem volgut fer el nostre torronet per a participar en la proposta de desembre de la Recepta del 15 que organitza Els fogons de la Bordeta i Xocolata Desfeta.
De torró d'Alacant i de Xixona no en sabem fer i tampoc en volem apendre, prop de casa ja tenim bons torronaires procedents de Xixona que en saben molt i els fan molt bons (els de la Silvana són excel·lents). Els torrons que nosaltres fem són amb base de massapà i els hem après a fer als cursets de Cuina de Nadal que, des de gairebé 30 anys, fa la Mariona Quadrada a Reus.

A l'hora de triar ens hem decidit a fer el que primer vam aprendre, torró de gema cremada. A moltes cases, aquest torró és el que té més èxit i fer-lo és relativament senzill. El Nadal que la Mercè va aprendre a fer-lo li va agafar com una mena  de desfici a fer-ne per a regalar i, fins i tot, vendre'n. Tant és així que la infraestructura torronaire va quedar curta, només tenia un motlle i se'n necessitaven més per a poder completar la producció il·limitada de torró. Aquí es quan el Porfi, pare de la Mercè i un manetes en fer tot tipus de peces, va haver de fer una carretada de motlles per a poder encabir totes les barres de torró. 



INGREDIENTS (per a 2 barres)

Almívar: 500 g de sucre, 125 cc d’aigua.
Torró: 500 g d’ametlla mòlta, 8 rovells d’ou, canyella en pols, sucre per cremar.

Es fa un almívar amb el sucre i l’aigua fins a punt de fil fort, és a dir, 105º. Per a comprovar-ho agafem una goteta amb una espàtula de fusta i ens la posem entre els dits polze i índex, els anem tancant i obrint i quan veiem que s'hi forma un fil d'almívar consistent ja està fet.

Aboquem l'almívar a poc a poc dins del cassó on tenim els rovells i anem remenant, mai al revés (si poséssim els rovells dins l'almívar calent quedarien sobtats al moment). Quan la barreja està feta i homogènia la tornem al foc i la coem, sempre remenant, fins a punt de gema espessa, o sigui, que agafa cos i gairebé comença a bullir. S’hi tira l’ametlla i es remena fins que és homogeni, uns 5-7 m a foc lent.


S’aboca la pasta en motlles rectangulars folrats de paper parafinat i espolsat amb canyella. S'aplana bé i s'allisa. Es torna a espolsar amb canyella pel damunt i es deixa reposar un parell de dies en un lloc fresc i tapat. El dia de servir-lo es desmotlla, es talla pel mig (com si fos un llibre) de manera que en surtin dues barres, s’espolsen amb sucre per la banda que no hi ha la canyella i es cremen.


Aquest torró, com no porta cap tipus de conservant, s'asseca aviat, tot i que embolicat amb paper parafinat i celofan aguanta uns dies. També podeu optar per a fer-lo, congelar-lo i cremar-lo el dia de presentar-lo a taula.

Per si de cas la setmana vinent no ens dóna temps, de moment des d'avui ja us desitgem BON NADAL I BON ANY 2012!!! 



11 de desembre de 2011

Arctic roll o braç gelat. Avui fem 1 any!!!


Avui estem de celebració. COTÓ DE SUCRE fa un any!!!   

Encara que soni a tòpic, ha passat volant i gairebé no ens ho creiem. Havíem de fer un bloc perquè quan visitàvem blocs de cuina vèiem que al darrera hi havia algú com nosaltres, gent apassionada per a fer menjar, gent que no té mandra d'engegar els fogons i posar-se a cuinar aquella recepta que se li ha posat entre cella i cella i que surt corrents a comprar aquell ingredient que li falta perquè l'ha de fer si o si. Així és com decidim fer COTÓ DE SUCRE esperonades, encara més, després d'haver anat a fer un curs de galetes decorades a Barcelona amb la Carmeta.

Ens ho possem pipa fent-lo i intentem publicar cada setmana, però de vegades hem de fer mans i mànigues per aconseguir-ho. També voldríem contestar tots els comentaris, que agraïm moltíssim, i fer-ne molts més en els blocs que seguim, però sovint no disposem de gaire temps per a fer tot el que voldríem fer.

Per aquesta petita celebració volíem publicar un pastís amb alguna particularitat. Tombant per la xarxa vam veure aquest braç de bescuit farcit de gelat i ens va cridar l'atenció la manera de decorar-lo. Les lletres no estan escrites amb màniga després d'haver-lo enrotllat sinó que estan posades abans de coure'l i queden com incrustades. La nostra idea era fer una decoració espectacular, però les bones intencions topen amb la realitat i al final es fa el que es pot :))


Aquesta recepta està treta d'un bloc que ens agrada molt que es diu La receta de la felicidad, cliqueu aquí per a la recepta i aquí pel pas a pas per a fer la decoració.

Moltes gràcies a totes i tots els que ens seguiu d'una manera o d'una altra, ens ajudeu moltíssim a seguir endavant.




5 de desembre de 2011

Crema de galeres amb anelles de ceba


Les sopes ens agraden tant que avui seguim parlant-vos d'una altra recepta del llibre Sopes fredes i calentes de la Mariona Quadrada. La setmana passada us proposàvem una sopa espectacular de gust càrnic i com una altra versió de la sopa clàssica de Nadal. Avui, per a què tingueu la possibilitat de triar entre carn o peix, us proposem una finíssima crema de galeres.

Tal com diu la Mariona, en el comentari a la recepta en el seu llibre, si el caldo és potent, la crema resulta exquisida. Convé seguir els passos i, sobretot, respectar els ingredients, que, en ser mínims, permeten assaborir el gust únic de la galera.



INGREDIENTS: (6 persones)

CALDO
- 1 kg i 1/2 de galeres
- 2 cebes
- 2 alls
- oli
- 2 l i 1/2 d'aigua


CREMA
- 200 g de pa amb força molla
- sal, pebre
- 50 cc de crema de llet

ANELLES DE CEBA
- 1 o 2 cebes
- farina
- sal, pebre, oli


CALDO: es posa un raget d'oli a l'olla i s'hi enrosseix la ceba a trossos irregulars, s'hi afegeixen els alls. Quan tot tingui color, s'hi posen les galeres i se sofregeixen amb la ceba i l'all tot aixafant-les una mica perquè vagin deixant el suc. Es cobreix amb l'aigua indicada i es fa bullir 30 minuts.

CREMA: s'escorre el caldo i s'aboca en una altra olla i s'hi afegeix el pa una mica assecat al forn però ben poc torrat. Es fa bullir a foc lent uns 20 minuts. S'hi afegeix sal i pebre i es tritura fins que quedi ben fi. S'hi posa la crema de llet i se serveix amb les anelles de ceba pel damunt.

ANELLES: es talla la ceba a anelles, s'arrebossen amb farina barrejada amb sal i pebre. Es fregeixen per immersió, és a dir, en un bon volum d'oli calent. S'escorren bé i se'n posen unes quantes a cada plat.



NOTA DE LES AUTORES ACOSTUMADES A FER-NE PER A UNA BONA COLLA:
Si en feu més quantitat sofregiu la ceba a l'olla de fer el caldo i les galeres soles en una cassola o paella, de tanda en tanda, i les aneu passant dins de l'olla. Així se sofregeixen ben bé i el torradet que queda a la cassola, que heu de desglassar amb l'aigua que posareu per a fer el caldo, us hi donarà més potència.

Esperem haver aportat alguna idea per a preparar un primer plat per algun dinar o sopar de Nadal. Les sopes o cremes tenen el gran avantatge que es poden preparar força dies abans i congelar-les. Ara, doncs, ja podeu corre a plaça a comprar els ingredients i començar a engegar els fogons que després arriba el dia de l'àpat, els convidats tots mudats i ens troben encara amb el davantal posat i el monyo per a fer :)))