Gamba amb "panko" i salsa de taronja

Sort en tenim de la Recepta del 15 que ens empeny a publicar, perquè últimament estem tan embolicades que ens falta temps per actualitzar el bloc.

Gràcies a la Sandra i el Xavi de Els fogons de la bordeta i a la Marina de Xocolata Desfeta hem anat publicant una recepta cada dia 15 de cada mes des de fa més o menys dos anys, ha estat molt engrescador esperar que anunciessin quina era la proposta del mes següent i veure com la xarxa s'omplia de receptes i més receptes sobre un mateix tema. Però com diuen, tot el bo s'acaba i després de dos anys ininterromputs proposant-nos publicar una recepta cada dia 15 de cada mes, han decidit descansar una temporada per recuperar energies. Si a nosaltres ens falta temps per a publicar una recepta de tant en tant, imagineu-vos haver de recopilar més de 125 receptes cada mes i visitar tots els blocs per agrair-los la participació, això és una feinada impressionant i des d'aquí us la volem agrair amb molta admiració.

La recepta d'avui us pot servir per aquests dies de Nadal. L'hem après a fer durant el 30è Curs de cuina de Nadal amb la Mariona Quadrada, que s'ha fet aquesta setmana a Reus. Trenta cursos amb dos o tres menús de festa per curs, des de l'aperitiu a les postres, són molts anys de feina molt ben feta que fa que les taules de Nadal de casa nostra i dels alumnes que assiteixen als cursos facin molt de goig. Gràcies Mariona per saber transmetre tan bé tot el que saps.

 
INGREDIENTS:

- 16 gambes o llagostins del Mediterrani
- 2 rovells d'ou
- 150 g de panko
- oli

Salsa:
- 2 taronges,
- 4 cullerades de sucre
- 1 punteta d'all
- 1 culleradeta de pebre en gra
- 100 cc d'oli

Gambes o llagostins: se'n treu el cap, es pelen, se'ls treu el budell i se'ls deixa la cueta. Es passen per rovell d'ou i s'arrebossen amb panko, es fregeixen per immersió. A l'hora de servir es poden escalfar al forn o servir-les a temperatura ambient (amb panko el cruixent dura més temps). Se serveixen amb la salsa i s'hi suquen.

Salsa: es fan tiretes de la pell (sense la part blanca) de les taronges i se n'escorre el suc. S'escalden les pells 2 minuts amb aigua i s'escorren. Es posen en un cassó amb el sucre i el suc. Es fa bullir a poc a poc fins que s'espesseix una mica (gairebé com un almívar a punt de fil fluix). S'hi afegeixen l'all i el pebre picats al morter i, quan és tebi, s'hi afegeix l'oli a poc a poc i batent fins que quedi ben emulsionat i la salsa ha crescut.

Aquesta salsa és boníssima, no us faci por fer-la perquè és fàcil i diferent.

El panko el podeu trobar en establiments de productes asiàtics.

Strudel de ceps i foie-gras

Una tardor sense bolets no és tardor. Semblava que enguany no se’n farien i les pluges d’aquests dies han fet feliç als boletaires i als que només els cuinem i ens els mengem.

Els de la Recepta del 15 ens proposen per aquest novembre una recepta amb bolets i com que aquesta tardor ja hem publicat receptes amb rovellons, uns macarrons i una coca, ara ha arribat el torn de fer una recepta amb ceps, que és un dels bolets que més ens agrada. A més, en podem gaudir tot l’any perquè suporta molt bé la congelació.

Com que ja s’acosta Nadal, la recepta d’avui la volem incloure en la llista d’aquelles receptes per als dies de festa grossa.

INGREDIENTS (per a 4 persones)

- 4 làmines de pasta philo o pasta brick

- 300 g de ceps (congelats o frescos)

- 4 escalunyes

- 10 g de farina

- una cullerada de xerès sec (opcional)

- 50 cc d’aigua

- 200 g de foie-gras fresc

- oli, sal i pebre.

Es trinxa l’escalunya i se salta en una paella amb oli, s’hi afegeixen els ceps trinxadets i se salta tot junt fins que els ceps són cuits, s’hi espolsa la farina i quan s’ha absorbit s’hi redueix el xerès i després l’aigua. Es fa coure uns minuts fins que tot és lligat. Es rectifica de sal i pebre i es reserva fins que és fred.

Mentre, es talla el foie-gras a talls de ½ cm i es passa un moment per la paella seca ben calenta (no cal que quedi cuit del tot perquè després ha d’anar al forn). S’estenen les làmines de pasta philo i a cada una s’hi posa un muntet de pasta de ceps i al damunt un tallet de foie-gras. Se’n fan paquetets, es pinten amb oli i es posen al forn a 250º entre 5 i 7 minuts fins que la pasta queda daurada. Es pot servir amb una mica d’amanida.

La font de la recepta la trobareu en aquest llibre.

 

Brownie amb galetes "Oreo"

Hi ha tantíssimes receptes per a fer amb xocolata que quan els de la Recepta del 15 van proposar aquest ingredient per aquest mes de setembre ens van trobar perdudes i sense saber quina escollir.

Com que això de fer pastissos va a ratxes, tens temporades que sovint fas el mateix cada vegada que tens una celebració, després et passes mesos i mesos sense fer-lo. Doncs això és el que ens passa amb el brownie d'avui. Des de què vam conèixer la recepta a través de Food and Cook, aquesta temporada s'ha posat de moda a la nostra cuina, a més, és molt fàcil i és el millor brownie que hem tastat mai.

 
INGREDIENTS:

- 165 g de mantega
- 200 g. de xocolata negra
- 3 ous
- 2 rovells
- 2 cullaradetes d’extracte de vainilla líquid
- 165 g. de sucre, soft light brown sugar *
- 2 cullerades de farina
- 1 cullerada de cacau en pols
- un pols de sal
- 154 g de galetes Oreo
- sucre llustre

* es pot substituir per 100 g de sucre normal i 65 g de sucre morè.

PREPARACIÓ:

S'escalfa el forn a 180º. Es prepara un motlle rectangular (+/- 25x32 cm) de paret baixa folrant la base amb paper de forn o bé untat de mantega i espolsat amb farina o amb esprai desenmotllant.

Es desfà la mantega i la xocolata al foc baix, tenint cura que no se’ns cremi, fins que la barreja és homogènia. Es reserva.

Es baten els ous sencers i els rovells amb la vainilla fins aconseguir una textura esponjosa, d'un groc pàlid i que hagi triplicat el seu volum. S'hi afegeix el sucre en dues vegades i es bat bé cada vegada. A velocitat més baixa o a mà, s'hi incorpora la barreja de xocolata i mantega, la farina, el cacau i la sal i es barreja suaument.

S'aboca al motlle i s'hi posen les galetes Oreo partides en tres o quatres trossets cadascuna (també es pot fer amb les mini Oreo senceres). S'enforna durant 25-30 minuts a 180º. Ha de quedar com una mica cruós del centre.

Quan es fred es desenmotlla se'n tallen quadradets de la mida que es vulgui i s'espolsa amb sucre llustre.

Amb aquesta entrada volem felicitar al Xavi de Els Fogons de la Bordeta. Per molts anys!!!

Amanida de tomaca i carabassó marinat amb gambetes

Estem mig de vacances però no volem faltar a la cita de La Recepta del 15. Aquest mes ens proposen fer una recepta amb carabassó i com que és una de les nostres hortalisses estrella de l'estiu, juntament amb l'albergínia i la tomaca, hi volem participar amb una amanida ben fresca, senzilla i original.

La varietat que ens agrada més és el carabassó blanc, la llàstima és que només es troba durant els mesos d'estiu. El fem de totes les maneres (fregit, planxa, forn, bullit, amb sofregit, amb farcits...) però avui no el cuinarem sinó que el deixarem marinat en cru, no us faci por de fer-lo així, és molt bo.

INGREDIENTS:

- 3 tomaques
- 2 carabassons blancs
- vinagre balsàmic
- oli, sal
- orenga, farigola
- 300 g de gambetes

Es fa el carabassó a rodanxes ben fines i es marina dues hores amb les herbes, el vinagre, sal i oli. Les gambetes es passen per la paella amb una gota d'oli i s'afegeixen al marinat del carabassó. A l'hora de servir, es talla la tomaca i es barreja tot al gust de cadascú.

Abans que s'acabin els carabassons blancs feu aquesta recepta i ja ens direu què us ha semblat.

Font de la recepta: XXè curs d'estiu de la Mariona Quadrada

Gelat de cireres, sense geladora!

 
Ja som 15 de juliol! i toca publicar publicar per La Recepta del 15.  D’aquí dos dies ens menjarem els panellets, però abans aprofitarem totes les hores de l’estiu per atipar-nos de fruita fresca i de gelats :) i avui casarem gelat i cireres i en farem un de facilíssim i molt bo. Un gelat en què no s’ha d’utilitzar geladora!

El gelat d’avui es fa amb una base de clares muntades i nata que és ideal per a fer gelats a casa, es pot aromatitzar del que vulguem i tindrem un gelat excel·lent (fruita seca, nougat, fruita fresca, pells de cítrics ratllades o confitades... del que vulgueu). També és un bon recurs per aprofitar les clares sobreres quan fem alguna preparació en què només hi posem els rovells. Tot i que últimament es recomana utilitzar clares pasteuritzades, nosaltres hem fet servir clares d'ou de tota la vida perquè ens hem trobat que les pasteuritzades no han muntat.

Com que ens van regalar moltes cireres, una part la vam aprofitar per a fer-les mig confitades i fa uns dies les vam fer servir per acompanyar aquest flam. Avui les barrejarem dins del gelat i en posarem algunes també per fora

INGREDIENTS:

- 4 clares

- 250 cc de nata líquida

- 100 g de sucre

- 150 g de cireres mig confitades

- 100 cc d’almívar de les cireres

Es munten les clares a punt de neu, quan estan s’hi afegeix el sucre i es bat fins que s’hi integra i queden les clares lluentes. Es munta la nata i es barreja suaument amb les clares muntades. A partir d'aquí podem barrejar les cireres i el seu almívar de dues maneres. La primera és afegir-ho tot i remenar, ens quedarà el gelat de color rosa-morat. La segona és abocar la meitat de la barreja de nata i clares en un recipient i anar-hi posant una part de les cireres i una mica de l'almívar, sense remenar, només escampant-lo una mica amb una forquilla, continuar amb la resta de nata i clares i la resta de cireres i almívar, així aconseguirem que el gelat quedi blanc i rosa. Es posa al congelador fins al moment de servir, és un gelat que no es torna dur com una pedra, de manera que no cal treure'l una estona abans del congelador. Si es vol, se serveix acompanyat de més cireres.

Nosaltres l'hem posat en un motlle  que almenys fa vint anys que ronda per l'armari de la Mercè i que encara no s'havia estrenat. És allò que passa quan entres en una botiga d'estris de cuina, no te'n pots estar i et penses que no pots viure sense aquell estri que et fa goig ;) 

Sorbet Cosmopolitan

Nosaltres som de poble i això dels còctels no ho toquem gaire, som més del vermut. És el que té ser de Reus i tenir a prop Falset, així és que el bon vermut el tenim ben a mà.

Quan Els fogons de la bordeta i Xocolata desfeta ens van proposar fer còctels per La recepta del 15 de juny, ens vam haver d'espavilar per introduir-nos en aquest món dels còctels fins que vam trobar el Cosmopolitan convertit en sorbet. De poble, però els sorbets els fem cosmopolites!

INGREDIENTS

- 300 cc de suc de nabius (vam fer servir “Granini”)

- 200 cc de suc d’aranja (el vam fer natural)

- 100 cc de vodka

- 150 g de sucre i 150 cc d'aigua

Es posa el sucre i l’aigua en un cassó al foc durant 5 minuts fins que es dissol el sucre. Es posa a refredar 20 minuts a la nevera. En un bol es barreja el suc d’aranja, el suc de nabius, el vodka i el xarop que tenim a la nevera. Es posa a la geladora fins que està.

Si no teniu geladora, es posa al congelador i es va treient cada hora per tal d’anar trencant els cristalls que fa i així també aconseguirem textura de sorbet.

Font de la recepta en aquest llibre. 

Entrepà farcit o clotxa a la moderna

No hi ha res com un bon entrepà! Sobretot, si és el d'esmorzar. Nosaltres som de tenir gairebé més gana a primera hora del dia que a l’hora de dinar i un entrepà acabat de fer és tan bo com qualsevol plat catalogat amb tres estrelles. És cert que segons de què sigui l’entrepà no entra tan bé al matí, però llavors l’equivalència la trobem a l’hora de sopar, el d’avui n’és un bon exemple.

Quan la Sandee de la La Receta de la Felicidad proposava aquest entrepà tan genial, tan genial com ella i el seu blog, de seguida ens va venir el record de la mare i el pare dels entrepans catalans, almenys pel que fa a les comarques properes a nosaltres: la clotxa. Precisament és el primer que vam pensar de fer quan Els Fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta ens proposaven fer entrepans per la La recepta del 15 d'aquest mes.

La clotxa és un menjar tradicional de les comarques de l’Ebre. Els pagesos se'l preparaven per anar al tros. El mateix pa buidat fa de carmanyola per portar els diferents ingredients. És fàcil de preparar, amb quatre brases s’escaliven  tomaques, alls i cebes i una arengada. Se n’omple el pla, s’amaneix amb un bon raig d’oli i es tapa amb la molla. És espectacular de bo. Forma part del repertori popular i és difícil de tastar si no és a les taules de les cases particulars o en trobades festives

INGREDIENTS PER A L'ENTREPÀ FARCIT (s'han d'ajustar segons la mida del panet)


- 4 mini baguettes (o una baguette gran)
- 4 ous
- 50 g de formatge cremós tipus Philadelphia)
- 100 g de bacon
- 100 g de dauets de formatge (d'aquells barrejats per amanides)
- 50 g d'espinacs frescos
- sal i pebre

S'escalfa el forn a 170º. Es preparen les mini baguettes fent un tall per la part del damunt en forma de V, es treu gran part de la molla per tal que quedi una mena de barqueta de pa. Es fa una barreja amb els espinacs tallats, els ous, el formatge cremós i es bat una mica, s'hi afegeix la resta d'ingredients. S'aboca aquesta barreja dins de les baguettes. S'emboliquen una mica amb paper d'alumini per tal que no se'ns torri massa el pa i es couen al forn uns 20-25 minuts fins que el farcit estigui cuit del centre (el farcit augmentarà una mica de volum).

Si es fa amb la baguette llarga, s'ha d'escapçar un tros per un cantó, buidar-la de la molla i reservar-la. S'omple amb el farcit i es tapa amb una mica de molla perquè no surti (també es pot fer una bola de paper d'alumini i recolzar-hi l'entrepà perquè quedi més aixecat i no s'escapi el farcit) i s'embolica també perquè no es torri massa el pa.

Es deixar refredar 5 minuts i se serveix, també és bo fred.

Arròs negre

Ens ha vingut d’allò més bé la proposta de La Recepta del 15 del mes d’abril: arròs. Tot i que avui no és dia 15, per raons d'agenda ens avancem uns dies.

Ja us vam dir l’any passat que el Dia de la Mona a ca la Mercè es menja, ja fa molts anys, paella de fideus rossos, que amb els temps ha anat reconvertint-se en paella d’arròs de peix, de pops, de conill, tot depèn de la inspiració i les ganes que li queden després de la campanya de Pasqua, incomprensiblement n'hi queden i a la Mercè li agrada que els seus amics de la colla de Vilaplana marxin satisfets i tips per això, sempre i de tota la vida amb el suport i col·laboració de la seva amiga Roser, organitza i fa el dinar del Dia de la Mona per a la colla. Enguany la inspiració s’ha decantat per a fer una paella d’arròs negre per uns quants.

INGREDIENTS (per a 4 persones)

 

- 400 g d’arròs (hem fet servir tipus bomba)

- 2 sèpies mitjanes brutes (amb la tinta)

- 2 cebes

- 4 alls

- ½ pebrot verd

- 100 cc de vi negre

- 1 all i julivert per a la picada

- oli, sal i pebre

- 1 l i ½ de caldo fosc de peix 

(1 kg de pelut, 2 cebes, 6 alls, 1 tomaca, 1 branqueta de farigola, oli, 2 l d’aigua. Es posa una mica d’oli al fons d’una olla i s’hi sofregeix la ceba mal tallada, els alls i la tomaca fins que es mig enrosseix tot, s’hi afegeix el peix i la farigola i també se sofregeix una mica, s’hi posa l’aigua i es fa bullir uns 40 minuts. Es cola i es reserva).

ARRÒS

Es compra la sèpia bruta i se li demana al peixater/a que ens la netegi i que ens la trossegi però que ens guardi la bossa de la tinta i la bossa de les espècies (aquella bossa amb una substància marró a dins).

Es posa oli a la paella i s’hi aboquen els trossos de sèpia, se sofregeixen una bona estoneta per tal que es vagi coent i estovant, s’hi pot anar afegint miques d’aigua que s’anirà evaporant i que ajudarà a coure la sèpia.

 

Quan la sèpia ja tingui una mica de color s’hi posa la ceba, els alls i el pebrot tot trinxadet, se sala i s’empebra, i es deixa sofregir ben bé fins que quedi ben marronós i gairebé com una melmelada (va molt bé anar afegint-hi miques d'aigua quan la ceba es comenci a torrar, ajudarà a coure-la i a unificar el color fosc). S'hi afegeix el vi negre i es deixa reduir. S’hi escampa la tinta de la sèpia i el contingut de la bossa de les espècies i es remena bé amb el sofregit durant 2 minuts.

S'hi incorpora l’arròs, se sofregeix uns minuts fins que es barreja bé amb el sofregit, s’hi aboca el caldo calent, no tot de cop, es rectifica de sal i pebre i es cou. Quan faltin uns 5 minuts per acabar de coure’s s’hi escampa una picada d’all i julivert, es remena una mica. Tastem per saber com està de sal. Ha de coure’s uns 20 minuts o fins que en tastar-lo veiem que el gra ja es cuit.

També hi ha l'opció de posar la tinta dins del caldo però una peixatera de Cambrils li va dir a l'amic Sanmiguel que l'arròs quedava més negre si es posava la tinta al sofregit. Feu-ho com vulgueu, si no teniu prou tinta demaneu al peixater/a si en té de d'altres sèpies i si no, hi ha l'opció d'unes bossetes de tinta envasada però és més gustosa la de la pròpia sèpia.

Amanida tèbia de llenties amb espaguetis de calamar

 
Les setmanes passen volant, gairebé ens hem polit el primer trimestre de l’any, tornem a ser dia 15 i Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta ens han proposat cuinar llenties.

Diuen que menjar llegums és molt saludable i que se n’ha de menjar dos o tres cops per setmana. De vegades ens és difícil complir amb la recomanació perquè dinem fora de casa i l’hora de sopar potser no és la més adequada per a menjar-ne. Així i tot, l’amanida tèbia que us presentem avui pensem que és una bona alternativa per a menjar llegum tant per a dinar com per a sopar sense que se’ns en ressenti massa la panxa.
  

 
INGREDIENTS (per a 4 persones)

- 250 g de llenties pardines
- 4 calamars mitjans
- 3 cebes tendres
- 2 manat d'alls tendres
- oli, sal, vinagre balsàmic
- dos alls, una ceba, llorer (per a bullir-les)

 

Es netegen els calamars. Se’n separen les potes i les aletes del cos i es guarden per a una altra preparació. S’obre el cos de dalt a baix, es caragola com un bracet de gitano i es congela.

Es renten les llenties, es posen a l’olla en aigua freda amb els alls, la ceba, una fulla de llorer i sal i es posen a bullir uns 30 minuts o fins que comprovem que són cuites al punt. S’escorren i es reserven.

Es pelen les cebes i els alls tendres i es tallen a rodanxes no gaire primes, se salten per separat a la paella amb oli i sal i es reserven.

Es treuen els calamars del congelador i quan encara estan congelats però no durs com una pedra se’n van tallant com rodanxes primetes que en descongelar-se seran tires semblants als espaguetis. Se salten aquestes tires, de poc en poc per no fer aigua, en una paella amb oli a foc viu.

Muntatge: es barregen les llenties amb el sofregit d'alls i cebes tendres, se'n posa un muntet al plat amb l'ajuda d'una anella i al damunt s'hi posen els espaguetis de calamar que haurem escalfat una mica. Es ruixa amb una mica de vinagre balsàmic i es pot acompanyar amb un bouquet de brots tendres.

Croquetes de xampinyons

Avui toca croquetes, són tan bones les bones croquetes! Fetes a casa, naturalment. No se n'admeten de cap altra provinença. Porten la seva feina, és cert, però tot és posar-s'hi. Els de la Recepta del 15 prou que ho saben i per això ens ho proposen aquest mes de febrer.

La decisió de fer croquetes pot venir per les ganes de fer-ne partint d’una recepta concreta i fer-les del gust que decideixes o bé per la necessitat d'aprofitar les sobres d’altres plats cuinats (rostits, cassoletes de peix, la carn del caldo, carn a la planxa) que, afegint-hi la condimentació necessària, es transformen en unes fantàstiques croquetes d'aprofitament.

Les que us presentem avui pertanyen al primer grup, teníem ganes de fer unes croquetes originals, per tant, vam remenar la nostra biblioteca gastronòmica particular fins que vam trobar aquesta recepta de la Carme Ruscalleda que va publicar en el núm. 105 de la revista CUINA l'abril de 2010.

INGREDIENTS (per a 6 persones)

- 500 g de xampinyons (o algun altre tipus de bolets)

- sal, pebre, oli

Per al sofregit:

- 100 g de porro picat mol fi

- 50 ml d’oli d’oliva

- 1 all i 20 fulles de julivert tot ben trinxat

Per a la pasta:

- 500 ml de llet

- 3 rovells d’ou

- 100 g de farina de blat

- 50 g de midó de blat de moro (Maizena)

- sal i pebre

Per a l’arrobossat:

- 3 clares d’ou

- pa ratllat de gra gruixut

PREPARACIÓ:

Es trinxen a trossos no massa petits els xampinyons i se salten a la paella amb oli (no tots de cop, ja que farien aigua). El saltat ha de ser a foc fort i ha de durar uns 30 segons. Se salpebren i es divideixen en dues parts. Es reserven.

Sofregit: en una cassola ampla i amb els 50 ml d’oli se sofregeix el porro a foc ben lent fins que tingui un color daurat, s’hi afegeix l’all i el julivert picats i se sofregeix tot junt uns 30 segons i es retira del foc i es reserva dins la cassola.

Pasta: es tritura amb el túrmix la farina, el midó, la llet, els rovells i una de les parts dels bolets saltats i s’aboca a la cassola on hi tenim el sofregit de porro (que també es pot triturar), se salpebra i s’hi afegeix l’altra meitat dels bolets saltats. Sense parar de remenar, es torna a posar la cassola al foc i es cou la pasta fins que comença a fer com bombolles i es desaferra sola del fons de la cassola. S’aboca la pasta dins d’un recipient fins que es refredi i s’hi tira un fil lleuger d’oli per evitar que es ressequi.

Quan està freda formem les croquetes que en aquest cas seran en forma de boletet, es passen per clara d’ou batuda i després s’arrebossen amb pa ratllat. Es fregeixen per immersió, és a dir, amb volum d’oli ben calent, uns 170º. Es deixen ben rossetes i, abans d’emplatar-les es deixen reposar uns moments sobre paper absorbent.

Tot i que aquesta recepta és una mica diferent de la que habitualment fem servir, normalment no hi posem ous a la pasta, us hem de dir que és excel·lent, surten unes croquetes delicioses i cruixents.

Risotto d'escamarlans i carxofes de l'Anna

Ja tornem a ser aquí per a fer la primera entrada d’aquest any 2012 i per a fer la nostra aportació a la primera proposta d’enguany de La recepta del 15. Els dels Fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta en saben i per això encerten cada mes en la seva proposta, prova d'això és que tot just fa un any van engegar aquesta convocatòria mensual i ja porten més de 800 receptes recollides, felicitats!!!


Anem per la proposta d'aquest mes, CARXOFES. La carxofa té un “no sé que té” que fa que ens agradi molt. A la brasa amb un bon pam de llonganissa, enfarinada i fregida com acompanyament, simplement bullida, en cassoleta amb patates, farcida de tot i més, i per a fer-ne una de les millors truites del món.

  

Tenim força receptes amb carxofa i no sabíem quina triar. Tot pensant-hi ens va venir al cap el dia que la nostra estimada amiga Anna ens va ensenyar a fer un rissotto amb carxofa que segons  paraules textuals d’ella era, de tan bo, "mel”. L’Anna és una de les amigues de la classe de cuina, té moltes coses bones, però una de les millors és que sap estimar molt i demostrar-ho, estar una estona al seu costat et fa posar l’autoestima al lloc on ha de ser, a dalt de tot, evidentment. Tothom hauria de tenir una Anna ben a la vora i segurament aquest món aniria millor.

RISOTTO D’ESCAMARLANS I CARXOFES

INGREDIENTS (per a 4 persones)

- 300 g d’arròs tipus carnaroli

- 12 escamarlans maquetons (els nostres eren petits)

- 10 carxofes

- 2 cebes tendres mitjanes

- una boleta de mantega

- 50 g de parmesà ratllat

- oli i sa

Caldo:

- 4 branques d’api

- 2 pastanagues

- 3 cebes tendres mitjanes

- oli

- 100 cc de vi blanc

- 50 cc de conyac

- 2 l d'aigua 

- els caps dels escamarlans

Caldo: es talla ben petit l'api, la pastanaga i les 3 cebes i se sofregeix tot amb oli dins de l'olla fins que tot tingui una mica de color. S'hi afegeixen els caps dels escamarlans, oberts de dalt a baix i prèviament passats per la paella amb una mica d'oli (així es potencia el gust de l'escamarlà). S'hi aboca el vi i el conyac i se'ls redueix l'alcohol. S'hi afegeix l'aigua indicada, es fa bullir mitja hora i es cola (n'ha de sortir 1 litre i mig).

Risotto: es netegen les carxofes, es fregeixen amb poc oli i una mica tapades, i es reserven. Es pelen les cues dels escamarlans i es marquen a la paella i també es reserven. Es trinxen les 2 cebes i se'n fa un sofregit sense gaire color, s'hi afegeix l'arròs i es remena, s'hi posa el caldo però no tot de cop, a poc a poc a mesura que es va necessitant. Quan ja està acabat s'hi remena la mantega i el parmesà. Se serveix i es reparteix un muntet de carxofes i tres escamarlans encabalcats (els nostres eren petits i no hem pogut fer aquesta presentació, però ha sortit igual de bo) a cada plat.

Amb aquesta recepta encetem unas petita sèrie de les receptes que hem après de les nostres amigues i amic de classe de cuina.

Torró de gema cremada

No podem faltar a la cita i, tot i que anem de bòlit, hem volgut fer el nostre torronet per a participar en la proposta de desembre de la Recepta del 15 que organitza Els fogons de la Bordeta i Xocolata Desfeta.

De torró d'Alacant i de Xixona no en sabem fer i tampoc en volem apendre, prop de casa ja tenim bons torronaires procedents de Xixona que en saben molt i els fan molt bons (els de la Silvana són excel·lents). Els torrons que nosaltres fem són amb base de massapà i els hem après a fer als cursets de Cuina de Nadal que, des de gairebé 30 anys, fa la Mariona Quadrada a Reus.

A l'hora de triar ens hem decidit a fer el que primer vam aprendre, torró de gema cremada. A moltes cases, aquest torró és el que té més èxit i fer-lo és relativament senzill. El Nadal que la Mercè va aprendre a fer-lo li va agafar com una mena  de desfici a fer-ne per a regalar i, fins i tot, vendre'n. Tant és així que la infraestructura torronaire va quedar curta, només tenia un motlle i se'n necessitaven més per a poder completar la producció il·limitada de torró. Aquí es quan el Porfi, pare de la Mercè i un manetes en fer tot tipus de peces, va haver de fer una carretada de motlles per a poder encabir totes les barres de torró. 

INGREDIENTS (per a 2 barres)

Almívar: 500 g de sucre, 125 cc d’aigua.

Torró: 500 g d’ametlla mòlta, 8 rovells d’ou, canyella en pols, sucre per cremar.

Es fa un almívar amb el sucre i l’aigua fins a punt de fil fort, és a dir, 105º. Per a comprovar-ho agafem una goteta amb una espàtula de fusta i ens la posem entre els dits polze i índex, els anem tancant i obrint i quan veiem que s'hi forma un fil d'almívar consistent ja està fet.

Aboquem l'almívar a poc a poc dins del cassó on tenim els rovells i anem remenant, mai al revés (si poséssim els rovells dins l'almívar calent quedarien sobtats al moment). Quan la barreja està feta i homogènia la tornem al foc i la coem, sempre remenant, fins a punt de gema espessa, o sigui, que agafa cos i gairebé comença a bullir. S’hi tira l’ametlla i es remena fins que és homogeni, uns 5-7 m a foc lent.

S’aboca la pasta en motlles rectangulars folrats de paper parafinat i espolsat amb canyella. S'aplana bé i s'allisa. Es torna a espolsar amb canyella pel damunt i es deixa reposar un parell de dies en un lloc fresc i tapat. El dia de servir-lo es desmotlla, es talla pel mig (com si fos un llibre) de manera que en surtin dues barres, s’espolsen amb sucre per la banda que no hi ha la canyella i es cremen.

Aquest torró, com no porta cap tipus de conservant, s'asseca aviat, tot i que embolicat amb paper parafinat i celofan aguanta uns dies. També podeu optar per a fer-lo, congelar-lo i cremar-lo el dia de presentar-lo a taula.

Per si de cas la setmana vinent no ens dóna temps, de moment des d'avui ja us desitgem BON NADAL I BON ANY 2012!!! 

Forneres per un dia. Hem fet pa

Fer pa sempre ens ha agradat, alguns intents han reeixit més que altres, unes vegades amb panificadora i unes altres sense. És molt encoratjador veure com fermenta la massa i és fantàstic sentir l'olor de pa acabat de fer per tota la casa.

Aquest estiu, quan la Cori era de vacances a Calaceit, la va anar a veure la seva amiga Anna i li va explicar que el Pere, el seu marit, havia decidit agafar les regnes de cal Pere el Pa, un forn de pa de la família al Masroig, un poble molt bonic del Priorat. Per aquest forn hi ha passat cinc generacions de forners i la Cori ja ens hi veia fent pastetes ajudant al Pere.

De seguida que vam saber la proposta d'aquest mes de la Recepta del 15 no vam tenir cap dubte, faríem la maleta de cuina i cap al Masroig falta gent per experimentar in situ i coure el nostre pa en el forn de llenya del cal Pere.

INGREDIENTS

1 kg de farina.

25 g de llevat

750 ml d'aigua.

20 g de sal

30 g de massa mare (vam utilitzar la pròpia el forn)

 

Es barreja la farina, la massa mare, la sal, el llevat i el 70% de l'aigua. S'amassa a temperatura ambient afegint-hi la resta d'aigua en funció de com quedi la massa (no totes les farines requereixen la mateixa quantitat d'aigua). Amassar uns 20-25 min. S'ha d'aconseguir una massa que sigui elàstica.

Funyir la massa, és a dir, tallar i separar cada peça de pa fent-ne una bola que es deixa reposar uns 20 minuts. Passat aquest temps, se li dóna la forma de barra i es deixa fermentar a temperatura ambient durant aproximadament 45 minuts (ha de doblar el seu volum).

Es cou a 180º durant 50 min aproximadament.

El forn on es cou el pa és el mateix que es va construir a mitjan segle 19, un forn de llenya de sola de maons d'argila. Durant els anys 1938 i 1939 la fleca va ser requisada per les tropes republicanes per fer el pa pels soldats del front durant la batalla de l’Ebre. La dècada dels 40 el forn es va remodelar fruit de l’ús intensiu que s'hi feia però per sort es va respectar tant el disseny com els materials originals.

El pa que es fa avui és el mateix pa que s'ha fet durant els últims 50 anys, un pa artesà, pausat, fet a mà i cuit amb l'escalfor de la llenya, en què el ritme de treball el marca el propi pa i la seva maduració.

I aprofitant que parlem d'una mica d'història ens ha vingut de gust recordar aquells berenars que li feia el pare de la Cori quan era petita: PA AMB VI I SUCRE, quina llàstima que molts nens d'avui no coneguin un berenar tan exquisit.

Hem après força d’aquesta anada al Masroig, però queda molt més per aprendre. Ben segur que hi tornarem, ens va quedar pendent saber com es fan algunes especialitats de la casa.  Quan hi tornem a anar ja us ho explicarem.