28 de febrer de 2012

Pastís d'aniversari de nata, gema i maduixes


Les noies del Memòries d’una cuinera estan d’aniversari, han fet un any! Per això ens proposen aquest febrer celebrar-ho amb un bon pastís d’aniversari.

Els aniversaris de la família i dels amics han estat un dels motius pels quals vam començar a introduir-nos en aquest món de la cuina. Era una excusa perfecta per engegar el forn i començar a fer invents més o menys reeixits i sorprendre i obsequiar a la persona que feia anys. I així, fins avui no sé quants cents de pastissos d’aniversari haurem fet als fills, germans, pares, avis, sogres, cunyats i cunyades, cosins i nebots, amics de la colla..

Aquesta vegada li ha tocat el torn a la Fina, la germana gran de la Cori, que ens ha vingut molt bé que fes els anys al febrer i que li encantés la combinació de nata, gema i maduixes.

El pastís d’avui és un bescuit clàssic, amb farciment de gust conegut. El que el diferencia d’un altre és que no s’obre per la meitat sinó que es buida i s’omple amb el farcit. És molt bo i sorprenent.


INGREDIENTS:
Bescuit:
- 6 ous
- 150 g de sucre
- 150 g de farina

Farcit i cobertura:
- 1 l de nata muntada amb 200 g de sucre
- 1 kg de maduixes (netes i eixutes)


Bescuit:
Es baten tots els rovells, la meitat de les clares i el sucre fins a punt de cinta, s’hi posa la farina tamisada i es remena suaument de baix a dalt. Es munten les clares a punt de neu i també s’hi barregen amb suavitat. S’aboca al motlle folrat de la base amb paper de forn i es cou al forn, ja calent, a 160º durant 30-40 minuts.


MUNTATGE:
Es desemmotlla el bescuit i es col·loca de cap per avall damunt d’una rodona de cartró, és a dir, la part bonica a sota. Es passa un ganivet de serra pel voltant, en perpendicular al bescuit, deixant 1 cm de vora i sense arribar a baix. Es buida el bescuit ajudant-nos amb les mans i el ganivet. Si se’ns fa algun forat no patiu perquè es pot posar un pedacet de bescuit que després no es veurà. Quedarà com una cassola i una tapa gruixuda de bescuit.

Aquesta cassola s’unta de gema pel fons i per les vores, que es pot cremar o no. S’omple d’una capa de nata, s’hi col·loquen maduixes senceres o a trossos no massa petits, es torna a posar nata i maduixes i així fins a omplir-la. També es pot barrejar una part de les maduixes amb una part de la nata i omplir-ho de cop.
S’aprima la tapa de bescuit perquè no sigui tan gruixuda, també s'unta de gema i es crema, o no, es tapa el bescuit farcit, s’hi posa una altra rodona de cartró al damunt i es gira.  Es posa una estona al congelador. Es treu i es cobreix de nata pel damunt i les vores. Es torna a posar ½ h al congelador. Després es traspassa a la plàtera de servei i s’acaba de guarnir amb la màniga pastissera per les vores. Pel damunt s’hi posen unes quantes maduixes boniques o s’hi fa el guarniment que es vulgui. Va bé tenir-lo al congelador i treure’l dues hores abans de menjar-se'l.

Les mesures de nata i maduixes són aproximades, de vegades pot ser que ens en falti i de vegades que ens en sobri, més val tirar llarg perquè a mig fer no ens en falti.

Per molts anys!!!



 

22 de febrer de 2012

Tarte pissaladière aux tomates de la Maribel



Gràcies a la Maribel, una altra de les amigues de classe, vam saber que existia aquesta mena de coca de recapte-pizza d'origen francès. La pissaladière és una especialitat típica de la Provença i la Maribel, que és una dona de món i gran cuinera encara que ella no s'ho cregui, un estiu se n'hi va anar a fer stage de cuina en un castell francès. D'allí va tornar amb aquesta recepta que tan bon punt vam aprendre a fer es va convertir en el plat d'aquell estiu.

Tot i que l'original és amb pasta de pa, sempre l'hem fet amb pasta de full és molt més pràctic (si la comprem feta) i dóna un resultat excel·lent.




INGREDIENTS:

- un paquet de pasta de full refrigerada
- 3 cebes
- 150 g d’olives negres sense pinyol
- 10 filets d’anxoves en oli
- 5 tomaques madures
- farigola, pebre, sal, oli

Es trinxa la ceba ben petita i se sofregeix fins que és dauradeta, es trinxen les olives i les anxoves i s’hi afegeixen i es cou tot junt uns 5 minuts. A banda, es folra un motlle rectangular o rodó amb la pasta de full i es punxa una mica, es farceix amb el sofregit de ceba, olives i anxoves, es cobreix amb rodanxes de tomaca no gaire gruixudes, es rega amb una mica d’oli, s’espolsa amb farigola i s’enforna a 180º durant 30 minuts. Es pot servir tèbia o a temperatura ambient i acompanyada d’una amanida de fulles verdes.








15 de febrer de 2012

Croquetes de xampinyons




Avui toca croquetes, són tan bones les bones croquetes! Fetes a casa, naturalment. No se n'admeten de cap altra provinença. Porten la seva feina, és cert, però tot és posar-s'hi. Els de la Recepta del 15 prou que ho saben i per això ens ho proposen aquest mes de febrer.

La decisió de fer croquetes pot venir per les ganes de fer-ne partint d’una recepta concreta i fer-les del gust que decideixes o bé per la necessitat d'aprofitar les sobres d’altres plats cuinats (rostits, cassoletes de peix, la carn del caldo, carn a la planxa) que, afegint-hi la condimentació necessària, es transformen en unes fantàstiques croquetes d'aprofitament.

Les que us presentem avui pertanyen al primer grup, teníem ganes de fer unes croquetes originals, per tant, vam remenar la nostra biblioteca gastronòmica particular fins que vam trobar aquesta recepta de la Carme Ruscalleda que va publicar en el núm. 105 de la revista CUINA l'abril de 2010.



INGREDIENTS (per a 6 persones)

- 500 g de xampinyons (o algun altre tipus de bolets)
- sal, pebre, oli

Per al sofregit:
- 100 g de porro picat mol fi
- 50 ml d’oli d’oliva
- 1 all i 20 fulles de julivert tot ben trinxat

Per a la pasta:
- 500 ml de llet
- 3 rovells d’ou
- 100 g de farina de blat
- 50 g de midó de blat de moro (Maizena)
- sal i pebre

Per a l’arrobossat:
- 3 clares d’ou
- pa ratllat de gra gruixut


PREPARACIÓ:
Es trinxen a trossos no massa petits els xampinyons i se salten a la paella amb oli (no tots de cop, ja que farien aigua). El saltat ha de ser a foc fort i ha de durar uns 30 segons. Se salpebren i es divideixen en dues parts. Es reserven.

Sofregit: en una cassola ampla i amb els 50 ml d’oli se sofregeix el porro a foc ben lent fins que tingui un color daurat, s’hi afegeix l’all i el julivert picats i se sofregeix tot junt uns 30 segons i es retira del foc i es reserva dins la cassola.

Pasta: es tritura amb el túrmix la farina, el midó, la llet, els rovells i una de les parts dels bolets saltats i s’aboca a la cassola on hi tenim el sofregit de porro (que també es pot triturar), se salpebra i s’hi afegeix l’altra meitat dels bolets saltats. Sense parar de remenar, es torna a posar la cassola al foc i es cou la pasta fins que comença a fer com bombolles i es desaferra sola del fons de la cassola. S’aboca la pasta dins d’un recipient fins que es refredi i s’hi tira un fil lleuger d’oli per evitar que es ressequi.
Quan està freda formem les croquetes que en aquest cas seran en forma de boletet, es passen per clara d’ou batuda i després s’arrebossen amb pa ratllat. Es fregeixen per immersió, és a dir, amb volum d’oli ben calent, uns 170º. Es deixen ben rossetes i, abans d’emplatar-les es deixen reposar uns moments sobre paper absorbent.

Tot i que aquesta recepta és una mica diferent de la que habitualment fem servir, normalment no hi posem ous a la pasta, us hem de dir que és excel·lent, surten unes croquetes delicioses i cruixents.



6 de febrer de 2012

La “COLA DE TORO” de la Isabel. ESTOFAT DE CUA DE BOU


La recepta d’avui és la tercera de la petita sèrie de les receptes de les amigues de classe. Avui és el torn de la Isabel. Ella ens va ensenyar a fer aquesta recepta apresa de la seva mare, la Carmela.

La Isabel és de Sevilla i va venir fa molts anys a Catalunya per amor. Es va enamorar del Puñet i cap a Tarragona falta gent. Ella és una sevillana de cap a peus, guapa i molt, però molt divertida. Té tanta gràcia explicant qualsevol situació quotidiana que compartir un sopar amb ella sempre és un no parar de riure. A banda d’explicar històries, també les sap escriure i des de que és àvia escriu contes per la seva néta, la Laia.



Primer us posem la recepta tal i com ella ens la va escriure i després la nostra petita adaptació.

COLA DE TORO
Ingredientes:
Un toro, 2 cebollas, 2 cabezas de ajo, aceite, pimentón dulce o picante al gusto, pimienta en grano y tacos de jamón de Jabugo.

Cortamos la cola del toro y el resto lo congelamos para otro día.

Ponemos a tostar la cebolla y los ajos. En el fondo de la olla a presión echamos un chorrito de aceite y colocamos encima la cola, los tacos de jamón, la cebolla y los ajos a trozos, la cucharada de pimentón, la pimienta en grano, otro chorrito de aceite y agua que lo cubra. Tapamos la olla y esperamos aprox. 35’, abrir y reducir la salsa. Probar de sal.

ESTOFAT DE CUA DE BOU (la nostra versió)

INGREDIENTS:

- una cua de bou (més o menys uns 2 kg)
- 2 cebes escalivades
- 2 cabeces d’all escalivades
- oli
- una culleradeta de pebre vermell picant o dolç (o una mica de cada)
- granets de pebre negre
- 50-60 g de taquets de pernil ibèric

Es posa un raget d’oli a l’olla a pressió ràpida, se sala la carn i s’hi posa, s’hi afegeixen els taquets de pernil, es pelen les cebes i alls escalivats i es passa tot pel túrmix, els pebres vermells i els granets de pebre negre, un altre raget d’oli i aigua que ho cobreixi. Es tapa l’olla i es cou uns 30 minuts. Quan es pot, s’obre l’olla, es treuen els talls de cua i es posen en una cassola, es posa el suc a reduir i es rectifica de sal si convé, s’aboca dins de la cassola on hi ha els talls i es torna a coure una minuts tot junt.


Si es fa amb l’olla a pressió tradicional s’ha d’afegir una mica més de temps de cocció. També es pot coure a la cassola, llavors el temps de cocció ha de ser almenys de dues hores o fins que veiem que està ben cuita i el suc agafa cos. Va bé triturar les cebes i alls escalivats perquè el suc queda més lligat. El pernil es talla a taquets petitons i com més bo sigui millor, li dóna un toc sensacional a l’estofat.
Aquest estofat no porta sofregit (només cebes i alls escalivats) ni s'ha d'enrossir prèviament la carn, la qual cosa suposa una comoditat en temps de realització de la recepta.

És un plat contundent molt adient per a fer i menjar aquests dies que l'onada de fred siberià passa per Catalunya.