28 de febrer de 2012

Pastís d'aniversari de nata, gema i maduixes


Les noies del Memòries d’una cuinera estan d’aniversari, han fet un any! Per això ens proposen aquest febrer celebrar-ho amb un bon pastís d’aniversari.

Els aniversaris de la família i dels amics han estat un dels motius pels quals vam començar a introduir-nos en aquest món de la cuina. Era una excusa perfecta per engegar el forn i començar a fer invents més o menys reeixits i sorprendre i obsequiar a la persona que feia anys. I així, fins avui no sé quants cents de pastissos d’aniversari haurem fet als fills, germans, pares, avis, sogres, cunyats i cunyades, cosins i nebots, amics de la colla..

Aquesta vegada li ha tocat el torn a la Fina, la germana gran de la Cori, que ens ha vingut molt bé que fes els anys al febrer i que li encantés la combinació de nata, gema i maduixes.

El pastís d’avui és un bescuit clàssic, amb farciment de gust conegut. El que el diferencia d’un altre és que no s’obre per la meitat sinó que es buida i s’omple amb el farcit. És molt bo i sorprenent.


INGREDIENTS:
Bescuit:
- 6 ous
- 150 g de sucre
- 150 g de farina

Farcit i cobertura:
- 1 l de nata muntada amb 200 g de sucre
- 1 kg de maduixes (netes i eixutes)


Bescuit:
Es baten tots els rovells, la meitat de les clares i el sucre fins a punt de cinta, s’hi posa la farina tamisada i es remena suaument de baix a dalt. Es munten les clares a punt de neu i també s’hi barregen amb suavitat. S’aboca al motlle folrat de la base amb paper de forn i es cou al forn, ja calent, a 160º durant 30-40 minuts.


MUNTATGE:
Es desemmotlla el bescuit i es col·loca de cap per avall damunt d’una rodona de cartró, és a dir, la part bonica a sota. Es passa un ganivet de serra pel voltant, en perpendicular al bescuit, deixant 1 cm de vora i sense arribar a baix. Es buida el bescuit ajudant-nos amb les mans i el ganivet. Si se’ns fa algun forat no patiu perquè es pot posar un pedacet de bescuit que després no es veurà. Quedarà com una cassola i una tapa gruixuda de bescuit.

Aquesta cassola s’unta de gema pel fons i per les vores, que es pot cremar o no. S’omple d’una capa de nata, s’hi col·loquen maduixes senceres o a trossos no massa petits, es torna a posar nata i maduixes i així fins a omplir-la. També es pot barrejar una part de les maduixes amb una part de la nata i omplir-ho de cop.
S’aprima la tapa de bescuit perquè no sigui tan gruixuda, també s'unta de gema i es crema, o no, es tapa el bescuit farcit, s’hi posa una altra rodona de cartró al damunt i es gira.  Es posa una estona al congelador. Es treu i es cobreix de nata pel damunt i les vores. Es torna a posar ½ h al congelador. Després es traspassa a la plàtera de servei i s’acaba de guarnir amb la màniga pastissera per les vores. Pel damunt s’hi posen unes quantes maduixes boniques o s’hi fa el guarniment que es vulgui. Va bé tenir-lo al congelador i treure’l dues hores abans de menjar-se'l.

Les mesures de nata i maduixes són aproximades, de vegades pot ser que ens en falti i de vegades que ens en sobri, més val tirar llarg perquè a mig fer no ens en falti.

Per molts anys!!!



 

15 comentaris:

  1. preciòs i segur que a la Fina li va encantar¡¡¡
    gràcies per les vostres paraules¡¡ un petó ben fort¡¡

    ResponElimina
  2. És fantàstic aquest pastís!! aquest cap de setmana n'he de fer un per la meva mare, que en fa 50 també! vaig agafant idees d'aquí i d'allà i a veure com sortirà al final... Aquest vostre m'ha agradat molt, és molt original!

    ResponElimina
  3. fantastico este pastel digno de la Fina seguro
    petons

    ResponElimina
  4. Te una pinta per passar el dit!!! boníssim!!!ptons

    ResponElimina
  5. Que bo, boníssim!!! I cremat i tot...! Se us felicita, Cori i Mercè. I a la Fina també, per l'aniversari ben guanyat! Petons

    ResponElimina
  6. Noies, quina bona pinta que fa aquest pastis...m'agraden tots els ingredients i combinats en una sola mossegada deu ser massa...
    Petonets

    ResponElimina
  7. Gràcies pel pas a pas, no entia molt bé com es feia, bé, al llegir la introducció. Crec que no havia vist un pastís així abans.
    Petons i moltes gràcies per participar al memòries.

    ResponElimina
  8. Suposo que amb un pastís així la Fina haurà estat contenta. Felicitats!
    Nani

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies a tothom i en especial a la Cori i a la Mercè per aquest pastís, que per cert estava molt bo!!!

    ResponElimina
  10. Gracies per la teva visita,
    Em podries passar la recepta d'aquell braç? la meva tia ja va morir i pensava preguntar-li a la meva mare però no se si s'acordarà perquè està molt major.
    Un petonet

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marina, no pateixis, la busco i te l'envio. ok?

      Elimina
    2. Gràcies bonica!
      El meu mail es blaukitchen@gmail.com
      Molt agraìda :)
      Petonets

      Elimina
  11. quina capa més perfecte que heu fet!!! crec que necessito unes classes. Moltíssimes gràcies per participar. Petonets

    ResponElimina
  12. Mai no havia sentit això de buidar un pastís! Però la veritat és que té una pinta fantàstica, segur que a la Fina li va encantar!

    Petonets!
    Anna

    ResponElimina