28 d’abril del 2014

Cóc ràpid d'avellana




Crec que una de les primeres coses que vam aprendre a fer culinàriament parlant va ser el cóc de iogurt. Pràcticament les nostres àvies en feien un cada setmana, se n’esmorzava i se’n berenava. 

Ara tenim motlles de totes mides i formes variades però anys enrere la llauna d’alumini en què es gratinaven els canelons era la que es feia servir per a coure els cócs, almenys a casa nostra. Ens ha fet gràcia fer-la servir per a enfornar el cóc d’avui i el resultat ens ha agradat tant que repetirem.


Per les nostres comarques se’n diu cóc o cóc ràpid a les mateixes preparacions o similars que a d’altres parts de Catalunya en diuen coca de iogurt. És característic d’aquest cóc utilitzar com a estri de mesura el mateix potet del iogurt per a calcular les quantitats d'alguns dels altres ingredients. Sort en vam tenir de l’arribada dels iogurts a les nostres neveres de forma habitual, perquè molts anys enrere les àvies feien una recepta en què el mesurador principal d’ingredients eren les closques d’ou dels que es feien servir per a fer-lo i això creiem que suposa una mica més d’embolic, tot i que elles ho feien com si res.

Per a la proposta del Memòries d'una cuinera d’aquest mes ens hem decidit per a fer un cóc d’avellana (som de Reus i això s’ha de notar) una mica diferent del que ja tenim publicat.


INGREDIENTS
- 6 ous
- 250 g d’avellana mòlta
- 250 g de farina
1 iogurt natural
- 1 mesura de pot de iogurt d’oli
- 3 mesures de pot de iogurt de sucre
- 1 1/2 sobret de llevat químic (Royal)




Es preescalfa el forn a 160 º. Es folra amb paper de forn la llauna de forn o bé s'hi posa esprai desemmotllant. Es baten els rovells d'ou amb el sucre fins que blanquegen una mica. S'hi incorpora l'oli i es bat lentament, s'hi afegeix el iogurt. S'hi incorpora la farina d'avellana, es remena bé i després s'hi barreja la farina i el llevat. Es remena tot amb suavitat. Es munten les clares a punt de neu i s'hi barregen fins que estiguin ben integrades. S'espolsa amb sucre i s'entra al forn. Es cou uns30-40 minuts o fins que veiem que és cuit.

La recepta és d'una amiga de Vilaplana que la va publicar a la revista del seu poble, el butlletí trimestral Lo Pedrís.



10 comentaris:

  1. Son los bizcochos mas buenos...y mira que acepta variaciones.
    Te ha quedado genial
    Bss

    ResponElimina
  2. Quina bona pinta!! Deliciós, una proposta pel memòries de luxe.

    ResponElimina
  3. Quanta raó tens!! Els diumenges a la tarda, per berenar i escolant el futbol per la radio."SOBERANO ES COSA DE HOMBRES".
    Quins records....
    Bonissims els cocs.

    ResponElimina
  4. Ooooh!!! Quin gran descobriment!! Aquest serà el meu proper cóc!!!
    Petons,
    Olga

    ResponElimina
  5. sent de Reus no podien portar un altre ingredient estrella! gràcies guapa per participar. petonets

    ResponElimina
  6. Quina gràcia, no savíem que abans es feien servir les closques d'ou com a mesura!

    Mooolt bona pinta el vostre coc! Petonets!

    ResponElimina
  7. Buff! quina bona pina! M'encanta com amb una mateixa proposta surten tantes receptes ben diferents, la teva és una maravella, et felicito! Jo és el primer cop que participo a memòries d'una cuinera i he preparat una coca de llimona amb llavors de rossella, si la vols veure em farà molt il.lusió, em trobes aquí

    http://lesreceptesquemagraden.blogspot.com.es/

    ResponElimina
  8. Aquest coc tan nutritiu l'he de fer aviat! T'ha quedat perfecte!
    I molt millor la mesura dels yogurts que de les closques ;)) mes higienica i acurada, no?
    Petons
    Cristina

    ResponElimina
  9. Amb farina d'avellana no he cuinat mai, hi hauré de posar remei. Quin color més maco que queda.
    Moltíssimes gràcies per participar.

    ResponElimina
  10. Hace mucho tiempo que me interesa este tipo de post, muchas gracias me ha gustado mucho todo lo que has escrito.

    ResponElimina