Sopa Minestrone

Avui va de sopa, el fred no arriba però nosaltres ja ens hem plantat davant dels fogons per fer aquesta escudella o olleta barrejada. Aquesta, com que és típica d'Itàlia, se'n diu "minestrone" i amb aquest nom té més ressò internacional que la nostra escudella, tot i així, no deixa de ser-ne una variant més. Això sí, la incorporació de l'alfàbrega fresca amb la mica de mantega li dóna un toc especial.

Els ingredients més comuns d’aquesta sopa són la ceba, la pastanaga, l’api i les bajoques, però se’n poden afegir d’altres segons la temporada. Ara bé, totes les verdures s’han de tallar a quadrets petits.

Whole Kitchen en la seva Proposta Salada per al mes d’octubre ens convida a preparar un plat clàssic de la cuina italiana: Sopa Minestrone.

INGREDIENTS: (per a 4-5 persones)

- 1 ceba, - 4 patates, - 2 pastanagues

- 1 branca d'api, - 200 g de bajoques

- 200 g de pèsols

- 1 cullerada de bolets secs 

- 100 g de fesols bullits

- 100 g de pasta curta (fideus, colzes...)

- 1 all, - 1 branqueta d'alfàbrega fresca

- 25 g de mantega, - sal

- formatge parmesà ratllat (opcional)

Es posen en remull els bolets secs. Es pelen, es renten i es fan a dauets les patates, la ceba, les pastanagues, les bajoques i l'api. Es posen en una olla cobertes d'aigua, s'hi posa la sal. Es trinxen els bolets secs i s'hi afegeixen. Es deixa coure tot a foc lent durant 1 hora. Després s'hi posen els fesols i la pasta, també es trinxa l'all i l'alfàbrega i s'hi incorpora. Es continua la cocció fins que la pasta és cuita. A l'últim moment s'hi posa la mantega i se serveix amb el formatge parmesà ratllat a banda perquè cadascun se n'hi posi al gust.

Ara només toca esperar que arribi el fred!

Cuscús amb verduretes almivarades i nous garrapinyades

Vaig aprendre a fer cuscús després d’un viatge a Algèria, ja fa una pila d’anys. Com no podia ser d’altra manera, vaig tornar carregada amb l’olla apropiada per a fer-lo, i també amb un pot de Ras el hanout i un de salsa harissa (fa vint anys era més difícil trobar aquests ingredients aquí).

El menú de cada sopar que vaig fer per després veure de diapositives del viatge sempre va ser cuscús, era una bona eina per ambientar la sessió. En aquella època vaig fer la recepta sovint, i això que el cuscús no era el de cocció ràpida com el d'ara i s'havia de coure fent tot el cerimonial que vaig aprendre a fer a Algèria. Ara fa força temps que no en faig, només l'utilitzo per a fer amanides tipus tabulé i per a la recepta d'avui. Aquest cuscús es pot servir calent o fred tipus amanida si l'acompanyem de brots verds tendres.

Quan des de Memòries d'una cuinera van proposar fer garrapinyades (per les nostres comarques ho diem amb dues erres) se'm va eixamplar el cor perquè aquesta recepta tenia moltes ganes de publicar-la, com que a més porta carabassa lliga molt bé per a fer-la aquesta tardor.

INGREDIENTS:

- 250 g de cuscus de cocció ràpida
- 1 llimona
- 1 o 2 cullerades de Ras el hanout
- 1 tall de carabassa
- 1 carabassó
- 1 porro
- 2 pastanagues
- 100 g de sucre,
- 100 g d’aigua
- sal 

Nous garrapinyades: 100 g de nous pelades, 100 g de sucre, 50 g d’aigua, un polsim de canyella.

PREPARACIÓ:

Es fa el cuscús tal com indica el paquet. Quan és fred, s’amaneix amb una o dues cullerades de Ras el hanout, sal, la ratlladura i el suc de mitja llimona.

Verduretes: es tallen a dauets molt petits i se salten en una paella amb poc oli, només el temps just per a què perdin la duresa. S'hi posa sal, el sucre i quan s'ha absorbit es posa l'aigua indicada. Es cou fins que l'almívar es comença a espessir i les verduretes són lluentes. Es deixa refredar. 

Nous: es trenquen a bocins amb les mans i es posen en una paella amb el sucre, s'hi afegeix l'aigua i la canyella i es va remenant, a foc lent, fins que les nous s'emboliquen amb el sucre. Quan just veiem un inici de caramelització es retiren del foc i s'aboquen sobre un paper parafinat i es deixen refredar.

Es pot servir tot junt ben barrejat o bé una muntanyeta de cuscús, les verduretes pel damunt i unes quantes nous escampades.


Mercè


Font de la receta: Mariona Quadrada

"Salpicón" de pasta amb salsa verda

Ja tornem a ser aquí!!!

Després de tenir el blog una mica oblidat per raons diverses (família, feina i neguits varis) ens resistim a llençar la tovallola. El nou repte del Memòries d'una cuinera, com sempre, ens esperona a treure el temps de sota les pedres per poder publicar la proposta d'aquest mes de setembre: una recepta de dinar de carmanyola.

I és que, com hi podíem faltar si fa gairebé 27 anys (coi! com passen els anys) que m'emporto cada dia del món el "túper" del dinar a la feina!!!

Per a la recepta d'avui no cal patir per si no podem escalfar la carmanyola perquè és un plat que es menja fred o a temperatura d'ambient, ni tampoc cal pensar en portar un segon plat, és un bon plat únic.

INGREDIENTS: (per a 4 persones)

- 200 g de gambetes pelades bullides o a la planxa

- 300 g de pasta de colors

- 2 o 3 potes de pop bullit (o 1 sèpia a la planxa)

- 2 tomaques

Salsa verda:

- 100 g d'ametlles crues

- un bon ram de julivert

- un ou dur

- un trosset petit de ceba (opcional)

- oli, vinagre tradicional, sal

Preparació: es bull la pasta i s'escorre. Es barreja amb el pop tallat, les gambes i la tomaca. Es fa la salsa verda triturant tots els ingredients al pot de la batedora. Es posa per sobre la pasta i es barreja bé.

Apa, ja teniu una altra idea per a preparar-vos la carmanyola per anar a treballar o per anar d'excursió.

Mercè

(P/D - I com avui és el meu sant i demà el de la Cori, aprofitem per a felicitar a totes les Mercè i a totes les Cori, Coia, Misericòrdia i Micoia del món).

Brotxetes de tortellini amb tomaca i sàlvia

Encara que costi d’arribar, l’estiu és a la vora. Tot el planter d’herbes aromàtiques que tenim està ben florit i les seves olors ens esperonen a cuinar plats en què hi tinguin un paper principal. Aquest és el cas de la brotxeta que hem fet aquest mes per a la proposta del Memòries d'una cuinera. Més senzilla i aromàtica, impossible!

INGREDIENTS (per a 4 brotxetes)

- 16 tortellini de formatge

- 8 tomaques seques amb oli

- 8 fulles de sàlvia

Amaniment: oli, suc de llimona, pebre i sal.

Es bullen els tortellinis, s’escorren i es refreden. S’enfilen en un pal curt de brotxeta, alternats amb la tomaca i la sàlvia. S’amaneixen dues hores abans de servir.

Font de la recepta: Mariona Quadrada