Les xiques de Reus hem de fer poble, comença la quaresma i toca fer Menjablanc.
Aquestes postres s'han convertit en típiques de Reus i així és gràcies a un bon botiguer de Reus, el Sr. Fargas, que va crear l'any 1917 un preparat natural en pols, que es venia dins de paperines, a base d'ametlla, midó, sucre, canyella i llimona, al qual s'hi havia d'afegir l'aigua corresponent. Tot i així, com el fet a casa no n'hi ha cap. El seu origen, però, es remunta a l'Edat Mitjana en què va arribar a ser un plat dolç i salat molt conegut arreu.
INGREDIENTS:
Llet d’ametlles:
- 1 l i 1/4 d’aigua
- 250 g d’ametlla crua
Triturem les ametlles amb l'aigua i les deixem reposar un mínim de 2 hores, si és més estona ho posem a la nevera. Ho colem amb un colador de malla, i si ho volem més acurat podem colar-ho amb un drap i esprémer-ho bé. Ja tindrem la llet d'ametlles.
Menjablanc:
- 1 l de llet d’ametlles
- 250 g de sucre
- 60 g de midó
- una mica de pell de llimona (poca)
- un tros petit de canonet de canyella
- un pols de sal
En un cassó hi barregem el sucre, el midó i el pols de sal, anem afegim la llet d'ametlles remenant-ho bé que no en quedi cap grumoll. Hi posem la mica de pell de llimona i canyella i ho coem amb el foc fluix remenant constantment fins que s’espesseixi, més o menys quan vol començar a bullir. S'aboca a la plàtera o en recipients individuals i ho posem a la nevera fins l'hora de menjar-se'l. Es pot espolsar amb una mica de canyella a l'hora de servir-lo.
Recordeu a remenar amb una espàtula de fusta que sigui només per dolços, igual que amb la crema cremada.
Aquest menjablanc queda cremós. Si hi afegim més midó, uns 80 g per litre de llet, us quedarà més compacte gairebé com per desmotllar-lo del recipient on el posem. Feu-lo com més us agradi.
L'ametlla recomanada i amb la qual els de Reus i comarca el fem és la varietat Marcona, ara bé si us costa de trobar o en teniu d'alguna altra varietat també ho podeu fer. Hi ha una altra opció pels més mandrosos que és comprar l'ametlla triturada en pols, en aquest cas assegureu-vos que sigui de la màxima qualitat.
Veient aquestes magnífiques fotos em venen unes ganes boges de menjar-ne....
ResponEliminaJosep, quan vulguis te'n fem arribar dues plateretes, per a tu i per a la Glòria.
ResponEliminaFins aviat!
Qui ha estat aquest cop la cuinera la Cori o la Mercè??, bè totes juntes feu un bonissim treball, bona menja i bones fotos¡¡ en prenc nota¡¡
ResponEliminapetons desde Barna!
Hola Carmeta, tant se val qui ho ha cuinat, som dues en una, ja ho saps, i treballem en equip, encara que de vegades sigui per telèfon, ja, ja.
ResponEliminaA reveure!
Uix, me ha parecido como si fuera Ajoblanco... ¿no tiene nada que ver verdad??
ResponEliminaL'ajoblanco i el menjablanc només tenen en comú les ametlles crues. El primer és una mena de gaspatxo que es fa amb ametlles crues triturades amb aigua, oli, alls escalivats i una mica de cru, molla de pa i una mica de vinagre. S'acompanya amb grans de raïm i se serveix ben fresquet com entrant o primer plat a l'estiu.
ResponEliminaFins aviat!
Hola cotó de sucre, són de l'hort d'en pollet. Tens un bloc molt maco, i aquest menjar blanc quina pinta !!!
ResponEliminat'afegeixo a la llista dels meus blocs per anar-te seguint . petons
Gràcies Pollet,
ResponEliminaDesprés de fer la teva lassanya, que ha quedat rebona, ara estem fent "El pa nostre de cada dia", ara mateix s'està coent!
Fins aviat!
l'any passat, durant uns quants mesos, em vaig fer un tip de venir a reus... i encara no he tastat el menjar blanc! no tinc perdó, ja ho sé, i prou greu que em sap veient aquestes fotos vostres tan temptadores...
ResponEliminaDoncs ja ho saps, o te'l fas seguint la recepta, o tornes a venir que te'n tindrem preparada una plàtera ben maca!
ResponEliminano m'ho digueu dues vegades, que el camí me'l sé de memòria... ;-)
ResponEliminaDoncs quan vulguis! Ja ho saps, ens avises i t'ho tindrem tot a punt, el menjablanc per postres i un bon arròs de primer, et sembla?
ResponEliminaAhir en vam menjar per postres! Boníssim!
ResponEliminaA casa som un de Reus i una de Barcelona, però el Xavi ha portat costum de casa seva! jeje
Encatats de veure'us demà pel 15! ;)
Petonets!
Sandra
Hola Sandra,
ResponEliminaDemà ben puntuals hi serem!
Quin goig de menjarblanc noies! és ben evident que a Reus ens surt brodat.
ResponEliminaUn plaer passar per la vostra cuina.
Salud
Per brodat el que vas publicar tu fa uns dies, quines fotos més originals.
ResponEliminaEncantades de saludar-te!
M'encanta el menjar blanc, a veure si el faig!
ResponEliminahola noies!!! quin bloc més xulo que teniu!! ja teniu una seguidora més! petonets
ResponEliminaHola Coses de Llàbiro,
ResponEliminaAnima't a fer-lo, segur que et quedarà boníssim!
Hola Judith,
ResponEliminaGràcies per fer-te'n seguidora. Les fotos del teu blog són fantàstiques. A veure si tenim temps i participem a les MDC amb una bona coca.
D'una ganxeta a unes altres, està bé això de fer pàtria i lluir-nos amb les nostres receptes típiques!
ResponEliminaMagnífic el menjablanc.
PTNTS
Dolça
A mi m'encata reivindicar el que és d'aquí, tot i que les receptes forasteres també em sedueixen moltíssim!
ResponElimina