10 de març del 2011

Menjablanc



Les xiques de Reus hem de fer poble, comença la quaresma i toca fer Menjablanc.

Aquestes postres s'han convertit en típiques de Reus i així és gràcies a un bon botiguer de Reus, el Sr. Fargas, que va crear l'any 1917 un preparat natural en pols, que es venia dins de paperines, a base d'ametlla, midó, sucre, canyella i llimona, al qual s'hi havia d'afegir l'aigua corresponent. Tot i així, com el fet a casa no n'hi ha cap. El seu origen, però, es remunta a l'Edat Mitjana en què va arribar a ser un plat dolç i salat molt conegut arreu.

INGREDIENTS:

Llet d’ametlles:

- 1 l i 1/4 d’aigua
- 250 g d’ametlla crua

Triturem les ametlles amb l'aigua i les deixem reposar un mínim de 2 hores, si és més estona ho posem a la nevera. Ho colem amb un colador de malla, i si ho volem més acurat podem colar-ho amb un drap i esprémer-ho bé. Ja tindrem la llet d'ametlles.


Menjablanc:

- 1 l de llet d’ametlles
- 250 g de sucre
- 60 g de midó
- una mica de pell de llimona (poca)
- un tros petit de canonet de canyella
- un pols de sal

En un cassó hi barregem el sucre, el midó i el pols de sal, anem afegim la llet d'ametlles remenant-ho bé que no en quedi cap grumoll. Hi posem la mica de pell de llimona i canyella i ho coem amb el foc fluix  remenant constantment fins que s’espesseixi, més o menys quan vol començar a bullir. S'aboca a la plàtera o en recipients individuals i ho posem a la nevera fins l'hora de menjar-se'l. Es pot espolsar amb una mica de canyella a l'hora de servir-lo.


Recordeu a remenar amb una espàtula de fusta que sigui només per dolços, igual que amb la crema cremada.

Aquest menjablanc queda cremós. Si hi afegim més midó, uns 80 g per litre de llet, us quedarà més compacte gairebé com per desmotllar-lo del recipient on el posem. Feu-lo com més us agradi.

L'ametlla recomanada i amb la qual els de Reus i comarca el fem és la varietat Marcona, ara bé si us costa de trobar o en teniu d'alguna altra varietat també ho podeu fer. Hi ha una altra opció pels més mandrosos que és comprar l'ametlla triturada en pols, en aquest cas assegureu-vos que sigui de la màxima qualitat.



22 comentaris:

  1. Veient aquestes magnífiques fotos em venen unes ganes boges de menjar-ne....

    ResponElimina
  2. Josep, quan vulguis te'n fem arribar dues plateretes, per a tu i per a la Glòria.

    Fins aviat!

    ResponElimina
  3. Qui ha estat aquest cop la cuinera la Cori o la Mercè??, bè totes juntes feu un bonissim treball, bona menja i bones fotos¡¡ en prenc nota¡¡
    petons desde Barna!

    ResponElimina
  4. Hola Carmeta, tant se val qui ho ha cuinat, som dues en una, ja ho saps, i treballem en equip, encara que de vegades sigui per telèfon, ja, ja.

    A reveure!

    ResponElimina
  5. Uix, me ha parecido como si fuera Ajoblanco... ¿no tiene nada que ver verdad??

    ResponElimina
  6. L'ajoblanco i el menjablanc només tenen en comú les ametlles crues. El primer és una mena de gaspatxo que es fa amb ametlles crues triturades amb aigua, oli, alls escalivats i una mica de cru, molla de pa i una mica de vinagre. S'acompanya amb grans de raïm i se serveix ben fresquet com entrant o primer plat a l'estiu.

    Fins aviat!

    ResponElimina
  7. Hola cotó de sucre, són de l'hort d'en pollet. Tens un bloc molt maco, i aquest menjar blanc quina pinta !!!
    t'afegeixo a la llista dels meus blocs per anar-te seguint . petons

    ResponElimina
  8. Gràcies Pollet,

    Després de fer la teva lassanya, que ha quedat rebona, ara estem fent "El pa nostre de cada dia", ara mateix s'està coent!

    Fins aviat!

    ResponElimina
  9. l'any passat, durant uns quants mesos, em vaig fer un tip de venir a reus... i encara no he tastat el menjar blanc! no tinc perdó, ja ho sé, i prou greu que em sap veient aquestes fotos vostres tan temptadores...

    ResponElimina
  10. Doncs ja ho saps, o te'l fas seguint la recepta, o tornes a venir que te'n tindrem preparada una plàtera ben maca!

    ResponElimina
  11. no m'ho digueu dues vegades, que el camí me'l sé de memòria... ;-)

    ResponElimina
  12. Doncs quan vulguis! Ja ho saps, ens avises i t'ho tindrem tot a punt, el menjablanc per postres i un bon arròs de primer, et sembla?

    ResponElimina
  13. Ahir en vam menjar per postres! Boníssim!
    A casa som un de Reus i una de Barcelona, però el Xavi ha portat costum de casa seva! jeje
    Encatats de veure'us demà pel 15! ;)
    Petonets!
    Sandra

    ResponElimina
  14. Hola Sandra,

    Demà ben puntuals hi serem!

    ResponElimina
  15. Quin goig de menjarblanc noies! és ben evident que a Reus ens surt brodat.

    Un plaer passar per la vostra cuina.

    Salud

    ResponElimina
  16. Per brodat el que vas publicar tu fa uns dies, quines fotos més originals.

    Encantades de saludar-te!

    ResponElimina
  17. M'encanta el menjar blanc, a veure si el faig!

    ResponElimina
  18. hola noies!!! quin bloc més xulo que teniu!! ja teniu una seguidora més! petonets

    ResponElimina
  19. Hola Coses de Llàbiro,

    Anima't a fer-lo, segur que et quedarà boníssim!

    ResponElimina
  20. Hola Judith,

    Gràcies per fer-te'n seguidora. Les fotos del teu blog són fantàstiques. A veure si tenim temps i participem a les MDC amb una bona coca.

    ResponElimina
  21. D'una ganxeta a unes altres, està bé això de fer pàtria i lluir-nos amb les nostres receptes típiques!
    Magnífic el menjablanc.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  22. A mi m'encata reivindicar el que és d'aquí, tot i que les receptes forasteres també em sedueixen moltíssim!

    ResponElimina