Pastís d'aniversari de nata, gema i maduixes

Les noies del Memòries d’una cuinera estan d’aniversari, han fet un any! Per això ens proposen aquest febrer celebrar-ho amb un bon pastís d’aniversari.

Els aniversaris de la família i dels amics han estat un dels motius pels quals vam començar a introduir-nos en aquest món de la cuina. Era una excusa perfecta per engegar el forn i començar a fer invents més o menys reeixits i sorprendre i obsequiar a la persona que feia anys. I així, fins avui no sé quants cents de pastissos d’aniversari haurem fet als fills, germans, pares, avis, sogres, cunyats i cunyades, cosins i nebots, amics de la colla..

Aquesta vegada li ha tocat el torn a la Fina, la germana gran de la Cori, que ens ha vingut molt bé que fes els anys al febrer i que li encantés la combinació de nata, gema i maduixes.

El pastís d’avui és un bescuit clàssic, amb farciment de gust conegut. El que el diferencia d’un altre és que no s’obre per la meitat sinó que es buida i s’omple amb el farcit. És molt bo i sorprenent.

INGREDIENTS:

Bescuit:

- 6 ous

- 150 g de sucre

- 150 g de farina

Farcit i cobertura:

- 1 l de nata muntada amb 200 g de sucre

- 1 kg de maduixes (netes i eixutes)

- gema de 8 ous i 200 g de sucre

Bescuit:

Es baten tots els rovells, la meitat de les clares i el sucre fins a punt de cinta, s’hi posa la farina tamisada i es remena suaument de baix a dalt. Es munten les clares a punt de neu i també s’hi barregen amb suavitat. S’aboca al motlle folrat de la base amb paper de forn i es cou al forn, ja calent, a 160º durant 30-40 minuts.

MUNTATGE:

Es desemmotlla el bescuit i es col·loca de cap per avall damunt d’una rodona de cartró, és a dir, la part bonica a sota. Es passa un ganivet de serra pel voltant, en perpendicular al bescuit, deixant 1 cm de vora i sense arribar a baix. Es buida el bescuit ajudant-nos amb les mans i el ganivet. Si se’ns fa algun forat no patiu perquè es pot posar un pedacet de bescuit que després no es veurà. Quedarà com una cassola i una tapa gruixuda de bescuit.

Aquesta cassola s’unta de gema pel fons i per les vores, que es pot cremar o no. S’omple d’una capa de nata, s’hi col·loquen maduixes senceres o a trossos no massa petits, es torna a posar nata i maduixes i així fins a omplir-la. També es pot barrejar una part de les maduixes amb una part de la nata i omplir-ho de cop.

S’aprima la tapa de bescuit perquè no sigui tan gruixuda, també s'unta de gema i es crema, o no, es tapa el bescuit farcit, s’hi posa una altra rodona de cartró al damunt i es gira.  Es posa una estona al congelador. Es treu i es cobreix de nata pel damunt i les vores. Es torna a posar ½ h al congelador. Després es traspassa a la plàtera de servei i s’acaba de guarnir amb la màniga pastissera per les vores. Pel damunt s’hi posen unes quantes maduixes boniques o s’hi fa el guarniment que es vulgui. Va bé tenir-lo al congelador i treure’l dues hores abans de menjar-se'l.

Les mesures de nata i maduixes són aproximades, de vegades pot ser que ens en falti i de vegades que ens en sobri, més val tirar llarg perquè a mig fer no ens en falti.

Per molts anys!!!