1 de març de 2011

Crema cremada


Per Sant Josep farem crema. Volem reivindicar la nostra crema, la catalana. A nosaltres ens agrada denominar-la com se n'ha dit sempre a les cases on n'han fet tota la vida, crema cremada. Els francesos en diuen crème brûlée, i sona d'allò més bé, doncs a nosaltres encara ens sona millor crema cremada.

Quan ets l'encarregat de portar les postres amb motiu d'alguna celebració, de vegades et compliques fent algun tipus de preparació que et dóna més feina, quan una bona plàtera de crema cremada, a part de fer país i tenir cura de la tradició, té molt bona acceptació entre els convidats, això si, sempre s'ha de cremar moments abans de servir, tot i que sempre trobaràs algú que no la vol cremada. Llavors, a l'hora de fer-la se'n pot fer una platereta destinada a no passar pel cremador.
INGREDIENTS:

- 1 litre de llet
- 8 rovells d'ou
- 200 g de sucre
- 60 g de midó de blat (o 50 g de "Maizena")
- la pell d'una llimona
- 1 canonet de canyella
- sucre per cremar

Posem la llet al foc amb la pell de llimona i la canyella fins que bulli, ho reservem tapat per tal que quedi la llet ben infusionada dels aromatitzants. En una altra olla hi barregem els rovells, el sucre i el midó i ho remenen bé fins que quedi tot ben integrat, sense grumolls. Hi aboquem la llet calenta i colada i remenem amb un batedor manual per tal que tot quedi ben desfet. Es torna a posar al foc lent i amb una espàtula de fusta es va remenant constantment fins que s'espesseix, que aquest punt serà quan la crema estigui a punt de bullir. Es treu del foc i s'aboca a la plàtera de servei.

Es deixa refredar i es guarda a la nevera, fins al moment de servir-la, que serà quan la cremarem.

Recomanacions:

1.- Quan barregeu la llet amb el sucre, midó i rovells procureu que la llet sigui calenta, així fareu més via i no haureu de remenar tanta estona fins que s'espesseixi.

2.- Tingueu espàtules i culleres de fusta que siguin només per dolç, i unes altres per salat. La fusta és porosa i encomanaria els gustos de sofregits, etc. als dolços.

3.- Quan posem la crema a la nevera va molt bé posar-li un paper film pel damunt, a tocar de la crema i així evitarem que se'ns hi faci una mena de crosta.

4.- No patiu per les clares que desaprofitem. Ben aviat us ensenyarem alguna recepta en què podreu aprofitar-les per fer altres preparacions dolces.

5.- Tingueu en compte que si utilitzeu Maizena, sempre se n'ha de posar una mica menys que de midó. També trobareu altres receptes de crema en què s'utilitza més quantitat de midó. A nosaltres ens agrada que sigui cremosa, no que es pugui tallar amb ganivet, per això la mesura que posem de midó creiem que és l'adequada.

6.- Feu crema tot sovint, no costa gens de fer i són unes postres autèntiques de debó, que no trobarem en cap prestatgeria de la secció de refrigerats del supermercat.




15 comentaris:

  1. noies tot un classic, m'encanta amb el sucre cremat¡¡ i la canyella que no falti¡¡ petons

    ResponElimina
  2. Hola ori i mercè, vinc del blog del Manel on heu deixat un comentari al vermut. Jo sóc una de les ganxetes que li he fet l'obsequi i em fa molta il·lusió que cada vegada en sóm més!!!

    La pala decremar que es veu a la foto és igual que la de la meva àvia, ara vaig amb el bufador però m'heu fet venir ganes de buscar-la!!!!!


    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  3. Hooooola Cori i Mercè,

    Jo també us he descobert a partir del comentari que heu deixat al bloc del Manel. Benvingudes al món blocaire!. Ens agrada veure que creix la família blocaire reusenca!. A veure si a la propera trobada us animeu a venir amb les altres ganxetes!.

    Quan he vingut cap aquí, la primera cosa que he trobat és aquesta deliciosa crema cremada (ben cremadeta per a mi, si us plau), tradició de la cuina catalana. I perfectes les recomanacions que feu!.

    Amb aquesta recepta que heu posat, potser us interessarà veure aquest enllaç:

    http://elsfogonsdelabordeta.wordpress.com/la-recepta-del-15/

    Mercè: et vaig veure al Cuines de TV3, Déu-n'hi dó com t'explicaves, felicitats!!!!.

    Us enllaço al nostre bloc, així us tindré a mà per visitar-vos tot sovint!.

    Fins aviat

    ResponElimina
  4. Hola Carmeta,
    Ens agraden els clàssics, no volem que es perdin les tradicions i, sobretot, si són dolces, je, je. Petonets!

    ResponElimina
  5. Hola Dolça,
    Ja fa temps que vam descobrir el teu blog i ja vam veure que eres de Reus. Ens fa molta gràcia tot plegat i ens agrada molt que ens hagis conegut.

    El bufador és molt pràctic, també el fem anar, però no té tant d'encant com la pala. La meva àvia utilitzava una planxa petita de ferro colat per cremar-la.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. Hola Glòria,

    Gràcies per la teva rebuda. Ens encantaria poder coincidir en les trobades blocaires que aneu fent. Tot just comencem i encara no tenim gaire contacte amb la gent blocaire. A veure si poc a poc comencem a entrar en aquest món.

    Gràcies també per enllaçar-nos al vostre blog, nosaltres us enllacem també. Fa temps que coneixem el "Cafè de la Nit", el tenim als preferits, quin fart de treballar que us feu, tot el que publiqueu és molt interessant.

    Coneixíem això de la "Recepta del 15" però no ens havíem adonat que el tema del març era crema. Gràcies per avisar-nos, a veure si el dia 15 podem publicar alguna cosa amb crema.

    Això de la TV3 va ser divertit, tot i que estava una mica-bastant nerviosa. Ja vas veure que vaig fer tanta publicitat com vaig poder dels productes de la comarca, je, je.

    Apa, doncs, encantades de conèixe't i a reveure.

    ResponElimina
  7. Hola!! acabo de conèixer el teu blog apartir d'un comentari al d'en Manel. Genial aquesta crema cremada! em quedo una estona xafardejant.

    ResponElimina
  8. hola, amigues! veig que el comentari que vau deixar al meu bloc us ha portat noves visites, espero que seran totes assídues com la meva, he vingut ja unes quantes vegades i he vist el vídeo de la mercè a tv3, d'això se'n diu començar amb bon peu. acabeu d'obrir el bloc i ja sou estrelles mediàtiques..:-))
    la veritat és que en aquest cotó de sucre s'hi troben coses molt bones i segur que seguiré venint quan faci la ronda virtual per reus.
    una abraçada.

    ResponElimina
  9. Hola Albota, xafardeja tant com vulguis! Fins aviat!

    ResponElimina
  10. Hola Manel,

    Et seguim de fa temps, tens un blog magnífic, encara que mai hi havíem deixat cap comentari perquè no acabàvem d'estar introduïdes en el tema. Però quan vam veure la teva entrada de l'aperitiu amb vermut de Reus vam pensar que ja era hora de començar a fer-ho i la veritat que ha estat un encert, gràcies!

    Després de sortir a TV3 ens pensàvem que ens hi convertiríem en estrelles mediàtiques, però noi,la trucada definitiva no acaba d'arribar, ja, ja.

    Fins aviat!

    ResponElimina
  11. Ummm es que me encanta ese crujientito con la suavidad de la crema!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira que es tard i estic cansada, però ara mateix m'hi poso. Molt encertats els comentaris son practiquisims.
      Una abraçada

      Elimina
    2. lo siento Bea, me equivoque al con el clic, eso ni iba contigo. Pero cuantas lenguas hablas chiquilla??? Un beso.

      Elimina
  12. Postre delicios per un dia com avuí! Ben cremadeta! Petonets

    ResponElimina
  13. Estic d'acord, els clàssics no s'han de perdre!! Boníssima!
    Marta

    ResponElimina