Gaspatxo de síndria, tomaca i alfàbrega

Som al cor de l'estiu i per a nosaltres estiu és sinònim de tomaca acabada de collir, de síndria fresca i d'alfàbrega perfumant els nostres sopars, els tres ingredients principals de la recepta d'aquest gaspatxo.

A l'estiu, el gaspatxo és un primer plat que fem sovint, gairebé cada dia. Es refrescant, saludable i la canalla se'l menja bé. A més, ens serveix per donar sortida a l'excedent de tomaques, cogombres i pebrots de l'hort del Miquel.

Partint del més popular, l'anomenat andalús, se'n poden fer variacions afegint-hi altres ingredients no tant habituals, com el cas de la recepta d'avui que és amb síndria.

Per a fer un bon gaspatxo no hi ha res com unes bones tomaques, si pot ser madurades a la tomaquera. A les comarques del Camp de Tarragona se'n conrea una varietat anomenada tomaca del Benach que potser no és tan coneguda arreu com altres però és una de les millors que hi ha. Quan és ben madura dóna un resultat excel·lent per a fer gaspatxos, i si la feu simplement amanida amb un bon raig d'oli bo, sal i una bona llesca de pa per sucar-ne l'amaniment no haureu tastat res de millor.

Amb aquest gaspatxo participem en la proposta del mes de juliol que ens fan les noies de Memories d'una cuinera.

INGREDIENTS (per a 4-5 persones)

- 1/2 kg de tomaques
- 1 kg de síndria neta
- 100 g de ceba tendra
- 60 g de pa eixut
- 70 cc d'oli
- 30 cc de vinagre tradicional
- 20 g de fulles d'alfàbrega
- 250 cc d'aigua
- sal



S'escalda l'alfàbrega i es reserva. Es tallen les tomaques, la síndria i la ceba i es posa tot al pot de la botedora o robot juntament amb el pa, l'aigua i l'alfàbrega. Es tritura i es cola, s'hi afegeix l'oli, el vinagre i la sal i es remena bé. Es posa a la nevera i se serveix ben fresquet amb unes gotes d'oli d'alfàgrega pel damunt.

La font d'aquesta recepta ha estat el llibre Gazpacho, d'Alberto Herráiz.