Forneres per un dia. Hem fet pa

Fer pa sempre ens ha agradat, alguns intents han reeixit més que altres, unes vegades amb panificadora i unes altres sense. És molt encoratjador veure com fermenta la massa i és fantàstic sentir l'olor de pa acabat de fer per tota la casa.

Aquest estiu, quan la Cori era de vacances a Calaceit, la va anar a veure la seva amiga Anna i li va explicar que el Pere, el seu marit, havia decidit agafar les regnes de cal Pere el Pa, un forn de pa de la família al Masroig, un poble molt bonic del Priorat. Per aquest forn hi ha passat cinc generacions de forners i la Cori ja ens hi veia fent pastetes ajudant al Pere.

De seguida que vam saber la proposta d'aquest mes de la Recepta del 15 no vam tenir cap dubte, faríem la maleta de cuina i cap al Masroig falta gent per experimentar in situ i coure el nostre pa en el forn de llenya del cal Pere.

INGREDIENTS

1 kg de farina.

25 g de llevat

750 ml d'aigua.

20 g de sal

30 g de massa mare (vam utilitzar la pròpia el forn)

 

Es barreja la farina, la massa mare, la sal, el llevat i el 70% de l'aigua. S'amassa a temperatura ambient afegint-hi la resta d'aigua en funció de com quedi la massa (no totes les farines requereixen la mateixa quantitat d'aigua). Amassar uns 20-25 min. S'ha d'aconseguir una massa que sigui elàstica.

Funyir la massa, és a dir, tallar i separar cada peça de pa fent-ne una bola que es deixa reposar uns 20 minuts. Passat aquest temps, se li dóna la forma de barra i es deixa fermentar a temperatura ambient durant aproximadament 45 minuts (ha de doblar el seu volum).

Es cou a 180º durant 50 min aproximadament.

El forn on es cou el pa és el mateix que es va construir a mitjan segle 19, un forn de llenya de sola de maons d'argila. Durant els anys 1938 i 1939 la fleca va ser requisada per les tropes republicanes per fer el pa pels soldats del front durant la batalla de l’Ebre. La dècada dels 40 el forn es va remodelar fruit de l’ús intensiu que s'hi feia però per sort es va respectar tant el disseny com els materials originals.

El pa que es fa avui és el mateix pa que s'ha fet durant els últims 50 anys, un pa artesà, pausat, fet a mà i cuit amb l'escalfor de la llenya, en què el ritme de treball el marca el propi pa i la seva maduració.

I aprofitant que parlem d'una mica d'història ens ha vingut de gust recordar aquells berenars que li feia el pare de la Cori quan era petita: PA AMB VI I SUCRE, quina llàstima que molts nens d'avui no coneguin un berenar tan exquisit.

Hem après força d’aquesta anada al Masroig, però queda molt més per aprendre. Ben segur que hi tornarem, ens va quedar pendent saber com es fan algunes especialitats de la casa.  Quan hi tornem a anar ja us ho explicarem.