15 de novembre del 2011

Forneres per un dia. Hem fet pa



Fer pa sempre ens ha agradat, alguns intents han reeixit més que altres, unes vegades amb panificadora i unes altres sense. És molt encoratjador veure com fermenta la massa i és fantàstic sentir l'olor de pa acabat de fer per tota la casa.

Aquest estiu, quan la Cori era de vacances a Calaceit, la va anar a veure la seva amiga Anna i li va explicar que el Pere, el seu marit, havia decidit agafar les regnes de cal Pere el Pa, un forn de pa de la família al Masroig, un poble molt bonic del Priorat. Per aquest forn hi ha passat cinc generacions de forners i la Cori ja ens hi veia fent pastetes ajudant al Pere.

De seguida que vam saber la proposta d'aquest mes de la Recepta del 15 no vam tenir cap dubte, faríem la maleta de cuina i cap al Masroig falta gent per experimentar in situ i coure el nostre pa en el forn de llenya del cal Pere.



INGREDIENTS

1 kg de farina.
25 g de llevat
750 ml d'aigua.
20 g de sal
30 g de massa mare (vam utilitzar la pròpia el forn)



 
Es barreja la farina, la massa mare, la sal, el llevat i el 70% de l'aigua. S'amassa a temperatura ambient afegint-hi la resta d'aigua en funció de com quedi la massa (no totes les farines requereixen la mateixa quantitat d'aigua). Amassar uns 20-25 min. S'ha d'aconseguir una massa que sigui elàstica.

Funyir la massa, és a dir, tallar i separar cada peça de pa fent-ne una bola que es deixa reposar uns 20 minuts. Passat aquest temps, se li dóna la forma de barra i es deixa fermentar a temperatura ambient durant aproximadament 45 minuts (ha de doblar el seu volum).
Es cou a 180º durant 50 min aproximadament.







El forn on es cou el pa és el mateix que es va construir a mitjan segle 19, un forn de llenya de sola de maons d'argila. Durant els anys 1938 i 1939 la fleca va ser requisada per les tropes republicanes per fer el pa pels soldats del front durant la batalla de l’Ebre. La dècada dels 40 el forn es va remodelar fruit de l’ús intensiu que s'hi feia però per sort es va respectar tant el disseny com els materials originals.
El pa que es fa avui és el mateix pa que s'ha fet durant els últims 50 anys, un pa artesà, pausat, fet a mà i cuit amb l'escalfor de la llenya, en què el ritme de treball el marca el propi pa i la seva maduració.

I aprofitant que parlem d'una mica d'història ens ha vingut de gust recordar aquells berenars que li feia el pare de la Cori quan era petita: PA AMB VI I SUCRE, quina llàstima que molts nens d'avui no coneguin un berenar tan exquisit.


Hem après força d’aquesta anada al Masroig, però queda molt més per aprendre. Ben segur que hi tornarem, ens va quedar pendent saber com es fan algunes especialitats de la casa.  Quan hi tornem a anar ja us ho explicarem.


 

18 comentaris:

  1. Us ha quedat molt bé el pa! Ni quw fossius professionals... Jejejje
    El pa amb vi i suc ma l'he provat... Jo no sóc gens de vi.
    Petons

    ResponElimina
  2. Ostres, una recepta del 15 amb stage i tot! Això ja és de primera categoria, com aquests pans que us han sortit!!! Són realment espectaculars!
    Moltes gràcies per participar maques!
    PEtonets
    Sandra

    ResponElimina
  3. Pa de profesionals, cuit a forn de veritat!!
    Te una pinta de mossegada.
    Jo, dies enrrere, vaig publicar la recepta del pa amb vi i sucre...quins records!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  4. Quina sort poder fer pa al costat d'autèntics professionals! Us ha quedat sensacinoal.

    ResponElimina
  5. Quin nivell noies! realment sou unes artistes!! la propera vegada que feu les maletes gastronómiques m'aviseu, ok? jajajaja. Petontes

    ResponElimina
  6. Uauuuuuuuu, quina passada de pa!
    Segur que vau aprendre moltes coses i amb aquest forn més artesà impossible.
    Mai he tastat el pa amb vi, crec que no m'agradaria.
    Petons.

    ResponElimina
  7. Que envidia de panes! buenos maestros y mejores alumnas!
    Un petonet

    ResponElimina
  8. Calaceite, pa amb vi, tot això sona molt bé i bó... Us a quedat un pà d´experts forners.. Ara a gaudir-lo. Petons,

    ResponElimina
  9. A mi m'encantava el pa amb vi i sucre, i la meva mare em diu sovint que era el seu berenar habitual (parlem de fa mooooolts anys ;-)

    Us ha quedat un pa amb una crosta sensacional, potser pel forn de llenya? quina enveja, jajaja! Veig també que és una massa molt hidratada, oi?

    Molts petons!

    ResponElimina
  10. Què bo! Sembla cruixent per fora i esponjós per dins.

    ResponElimina
  11. Aquest pa és de forner de primera! Aquesta crosta deu fer crec crec!!

    ResponElimina
  12. cuando he visto la foto enseguida me he dado cuenta de que estava cocido en horno de forner,fantastico os ha quedado y no hay como poder disfrutar de un horno de toda la vida,lo se porque hice practicas en uno y como el pan hecho asi nada de nada
    molt bo
    petons

    ResponElimina
  13. quina sort coure'l en forn de forner¡¡¡ boníssim segur el pa amb vi i sucre, la meva iaia m'en donava¡¡¡

    ResponElimina
  14. Oleeeee, yo todavía no me he atrevido con el pan (como mucho una masa de pizza) pero vosotras habéis triunfado! Además así da gusto con alguien que trabaja día a día en una panadería! Enhorabuena por la experiencia y por vuestros primeros panecillos.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  15. Quin goig que fan aquests pans!!! I ja veig que estan fets a la manera antiga, amb aquest forn històric!
    M'ha fet gràcia lo del pa amb vi i sucre: era el meu berenar, també!!!! I en canvi no he aconseguit que els meus fills en mengessin. QUe ens vols emborratxar?", en deien...
    Els nens d'avui en dia...

    Petons

    ResponElimina
  16. M'heu fet pensar amb els berenars de pa, vi i sucre!
    Ptnts,
    Nani

    ResponElimina
  17. Quines ganes de visitar aquest forn...i que bona la proposta de pa amb vi i sucre

    ResponElimina