Torradeta de Santa Teresa al vi ranci amb crema de cafè

Feia molts anys, però molts, que no fèiem torradetes de Santa Teresa, “torrijas” en castellà. En feien les nostres àvies acostumades, pels temps que els va tocar viure, a no llençar res i menys el pa, cada vegada que s’havia d’aprofitar el pa eixut. Moltes tardes de dissabte fèiem festa major quan omplíem una plàtera ben gran de torradetes de Santa Teresa, no calia que fos Quaresma per a fer-ne, perquè segons sembla és una preparació dolça que de tant que atipa et passen les ganes de menjar carn.

La nostra proposta varia una mica de com la feien les àvies, elles sucaven les llesques de pa amb llet, nosaltres ho fem amb vi ranci i les convertim en un postre entre tradicional i modern acompanyades d'una crema anglesa de cafè.

Whole Kitchen en la seva Proposta Dolça per al mes de març ens convida a preparar un clàssic de la gastronomia espanyola, Torradetes de Santa Teresa.

INGREDIENTS: (per a 4 persones)

Torradeta:

4 llesquetes de barra de ¼ (millor del dia abans)

150 cc de vi ranci

1 ou

sucre morè, oli

Crema:

250 cc de nata líquida

250 cc de cafè ben fort

125 g de sucre

5 rovells d’ou

Torradetes: se suquen les llesques en vi ranci i es passen per ou batut. Es fregeixen i s’arrebossen amb sucre negre.

Crema: es barregen els rovells amb el sucre, s’hi afegeix el cafè i la nata líquida. Es porta al foc i es remena com una crema anglesa fins que agafi cos, 65º, no ha d’arribar a bullir perquè se’ns tallaria. Es deixa refredar i es posa a la nevera fins l'hora de servir.

Muntatge: se serveix un fons de crema de cafè amb una torradeta.

Per acompanyar aquest postre res millor que un bon vi dolç o el mateix vi ranci que hem utilitzat, de la DO Montsant i que trobareu a la botiga de la Cooperativa Falset-Marçà.




Font de la recepta: Mariona Quadrada

Aigua de violeta amb iogurt grec i fruites vermelles de la Rosa Mari

Avui us presentem un postre senzillament bonic. És una recepta que ens va ensenyar a fer la Rosa Mari, una altra amiga de la classe de cuina. No només és bonic sinó que és molt bo i sorprenent. El dia que el vam aprendre a fer, totes vam córrer com unes esperitades a comprar caramels de violeta per a poder fer-lo de seguida.

La Rosa Mari és una persona molt generosa i detallista. Ella va ser la primera alumna de la classe que va organitzar un sopar per a totes nosaltres. Va ser memorable, per l’excel·lència en l’elaboració del menú (han passat 5 anys i encara el recordem fil per randa), per la presentació, per l’entorn... i per la rosa que ens va portar el Sisco, el seu marit a qui encara no coneixíem, quan va arribar al final del sopar. No se’ns oblida tampoc la calçotada que ens va preparar, no havíem anat mai en cap organitzada amb tanta exquisidesa i amb tot tan ben parat, ella i el Sisco són fantàstics!

INGREDIENTS (per a 4 copes)

- 50 g de caramels de violeta              

- 200 cc d’aigua

- 2 fulls de gelatina

- 2 iogurts grecs

- 100 g de nata muntada

- 1 caixeta de gerds

Es fonen els caramels amb l’aigua a foc molt lent, s’hi afegeix la gelatina, prèviament remullada en aigua freda, i es mig omplen les copes de servei. Es posen a la nevera 2 hores. Es munta la nata, es barreja amb els iogurts i es reserva a la nevera fins al moment de servir.

Muntatge: es mig cobreix la gelatina amb la barreja de nata i iogurt i pel damunt s’hi escampen els gerds. Se serveix o es guarda a la nevera fins a l'hora de servir-lo.

Aquest postre defineix perfectament la Rosa Mari, reuneix senzillesa i elegància, com ella mateixa.

Préssecs amb menta

Avui és dia 15 i no podem faltar a la cita. La Recepta del 15, una iniciativa promoguda pels blogs Els fogons de la Bordeta i Xocolata Desfeta, ens proposa fer alguna recepta amb préssecs.

L'agost és un bon temps per parlar de préssecs, és l'època del préssec groc o de vinya, de carn ferma i molt aromàtic. El més apte per a fer tot tipus de preparacions, des de fer-los farcits de carn a fer-ne un gelat o un pastís.

Ens hem decidit a fer unes postres molt fàcils i refrescants, d'aquelles que venen de gust a qualsevol hora del dia. Només hi ha la feina de fer les boletes de préssec que poden ser substituïdes pel préssec tallat a quadradets o a bastonets (ben mirat les boletes semblen cigronets).

INGREDIENTS:

- 6 préssecs de vinya
- 1 litre d'aigua
- 150 g de sucre
- gotes de suc de llimona
- un bon ram de menta
- colorant verd (opcional)

Es barreja el sucre amb l'aigua i les gotes de suc de llimona i es posa al foc fins que el sucre es dissolt. Fora del foc, s'hi posa la menta i es deixa infusionar 20 minuts, es cola i es posa a la nevera (si es vol es pot posar una mica de colorant verd).  Es talla el préssec en boletes o com vulguem i es posa dins l'almívar de menta. Se serveix ben fresquet.

Aquesta recepta la dediquem a la Pura, la sogra de la Mercè i molt bona persona, que ens va deixar ahir, i a qui li agradava molt collir un brotet de menta sempre que anava a ca la Mercè i posar-se'l a la solapa. Segur que aquest postre tant refrescant li hauria agradat molt.

Les estrelletes de La Riera

Com que veiem que passen els dies i no arriba la trucada de la televisió, tal com crèiem que passaria després d'anar a TV3, hem pensat que si La Riera no va a cotó de sucre, nosaltres anirem a La Riera, ja, ja.


Ens hem proposat un petit repte. Per Nadal ens van regalar el llibre de la sèrie televisiva La Riera, nosaltres l'anem seguint i ens fa molta gràcia perquè part de la història gira a l'entorn d'un restaurant i la seva cuina, la llàstima és que el Pere Arquillué no en sigui el cuiner principal, je, je. Doncs bé, volem fer i anar publicant el menú gourmet de La Riera seguint les receptes que surten al llibre.

El més normal seria començar pels entrants, seguir amb els segons i acabar per les postres, però començarem pel final. Així doncs, avui us presentem les famoses Estrelletes de la Riera.

La  recepta no es diferencia gaire de la que fem servir per fer el pastís sacher, només en varien les quantitats. La recepta és la següent:

INGREDIENTS:

- 250 g de xocolata negra
- 180 g de mantega
- 4 ous
- 180 g de sucre
- 180 g de farina
- 1 sobre de llevadurina (Royal)


Per la cobertura:

- 400 g de xocolata negra
- 100 g de sucre llustre
- 50 g de cacau en pols
- 50 g de coco ratllat
- 150 cc d'aigua



Es desfà la xocolata amb la mantega al foc, remenant i amb cura que no s'aferri. En un bol muntem fins a punt de cinta els rovells d'ou i el sucre (fins que quedi una pasta d'un groc blanquinós). S'hi afegeix la barreja de xocolata i mantega, la farina i el llevat i es remena tot amb suavitat. Es munten les clares a punt de neu i també s'hi barregen. Ho aboquem als motllets en forma d'estrella i ho coem al forn, que ja ha de ser calent, a 170º fins que són cuites.

Cobertura: es desfà la xocolata amb l'aigua al foc, procurant que no es cremi, hi afegim el sucre llustre i remenm bé. Posem les estrelletes damunt d'una reixeta i a sota una safata, aboquem a raig la cobertura fins que en quedi ben coberta. La que cau dins la safata la recollim i la podem tornar a utilitzar, si se'ns pren, la tornem a escalfar. Al cap d'una estona d'abocar la cobertura n'espolsem algunes amb cacau en pols i unes altres amb coco ratllat.

Si no teniu els motlles amb forma d'estrella, podeu dibuixar i retallar una estrella en un cartró i coure la mateixa pasta dins d'un motlle rectangular i gran, que quedi la pasta ben escampada perquè no faci molt de gruix. Un cop cuit i desmoltllat se'n poden anar retallant amb l'ajuda del patró de cartró


Apa doncs, senyors guionistes! Espavileu-vos que aquí estem esperant sortir a la sèrie. Si no podem optar a la plaça de xef que deixarà vacant la Maribel, ens conformem a fer de "fons de pantalla" degustant el menú gourmet o fent un cafè mentre el Claudi (Pere Arquillué) fa els seus negocis a la taula del costat.

Creps. La recepta de l'Annie

Vive la France! Ens encanta la seva pastisseria, que també és una mica la nostra.

Això dels creps és un gran invent, els pots fer dolços o salats i els pots farcir de tot el que vulguis. L'únic petit inconvenient és el coure'ls, un darrera l'altre, tot i que el dia que se'n tenen ganes se'n pot fer una bona quantitat i congelar-los.

Els nostres amics la Rosa Mari i el Sisco, un bonic vespre de l'estiu passat ens van convidar a un sopar en què tot eren creps que cada convidat emplenava a triar d'entre els sis farcits diferents que va cuinar la Rosa Mari. Va ser un sopar fantàstic.

Avui farem creps utilitzant una recepta que fa molts anys ens va ensenyar l'Annie, una amiga francesa que viu a Andorra i que només espolsats amb sucre i prou ja són deliciosos. La recepta de la Pâte à crèpes, com ella ens la va escriure, és la següent.

INGREDIENTS:

- 400 g de farina
- 150 g de sucre
- 4 ous
- 1/2 l de llet
- 150 g de mantega líquida
- 1 cervesa (250 cc)
- 2 cullerades d'oli
- un pols de sal
- un pols de sucre vainillat
- 50 cc de rom



Es posa tot en un bol gros i es barreja amb el minipimer. Es deixa reposar a la nevera fins l'endemà.

Cocció: es posa una paella antiadherent al foc amb una mica de mantega, quan està calenta s'hi aboca un cullerot de pasta de creps, s'escampa bé per la paella fins que quedi tota plena, que no es vegi cap forat. Quan veiem que està fet per una banda el girem i el coem de l'altra banda. Es van coent els creps i apilant un damunt de l'altre fins que s'acaba la pasta.

Es poden guardar apilats a la nevera i embolicats amb un paper film, o bé congelar.

Els farcits poden ser de moltes maneres en dolç: melmelades, nata, xocolata, cremes, coulis de fruites, o tot el que se us acudeixi. També es poden farcir amb alguna preparació salada: bolets, verdures, formatges o el que vulgueu. I es poden presentar caragolades o amb triangle.


Observacions:

En una paella de 23 cm de diàmetre en surten 30. Si els volem més grans se'n pot fer servir una de 28 cm, en surten 15. Hi ha paelles especials per a fer creps, són de paret molt baixa i pesen poc, i aquest detall és força important perquè a l'hora d'escampar la massa líquida fent-la córrer movent la paella es millor pel nostre canell. És molt pràctic utilitzar un cullerot que agafi la mida exacta de massa líquida per abocar a la paella, així sempre en queda ben coberta i uniforme de gruix. També existeixen uns estris especials de fusta per escampar la pasta per tota la paella i per girar-los (són els que apareixen a la foto).

Aquesta recepta de creps és una mica diferent de la que nosaltres coneixíem, aquí s'hi incorpora la cervesa i l'oli. Dóna un resultat execel·lent i són d'un gust finíssim i creiem que va molt bé per fer-les farcides amb dolç.

Mil fulls de crema. La Recepta del 15

Avui és dia 15 i ens fa molta il·lusió participar per primera vegada a la recepta del 15, una iniciativa organitzada pels blogs Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta.

La recepta del 15 consisteix, tal com ells diuen, en proposar-nos cada mes una  recepta a partir d’un ingredient o plat que serveixi de base, de manera que puguem replantejar-nos-el cadascú a la nostra manera per elaborar una recepta. El dia 15 de cada mes tots els blogs que volem participar-hi hem de penjar alhora la recepta corresponent. Aquest mes de març és la tercera convocatòria que fan i el tema escollit és la crema catalana, altrament anomenada crema cremada o de Sant Josep.

Com que fa quinze dies ja vam publicar la crema cremada, avui hem pensat de fer un mil fulls de crema. Per a fer-lo hem fet servir la recepta de pasta de full que ens proposa l'Eva de Ma petite boulangerie, un blog extraordinari i que us recomanen que visiteu. Si no teniu panificadora per fer la primera barreja dels ingredients podeu barrejar la pasta amb un robot de cuina o a mà, i després seguiu el pas a pas que ella ens il·lustra tan bé.

Una vegada tingueu la pasta de full feta l'heu d'estirar ben prima i formar rectangles de la mida que vulgueu fer el mil fulls, espolsar la pasta ben estirada amb sucre de llustre i punxar-la amb una forquilla perquè no s'infli. S'enforna a 190º fins que veiem el sucre ben daurat. Es refreda i es farceix cada pis amb crema pastissera que es fa igual que la crema cremada però augmentant la quantitat de midó que serà de 90 g per litre de llet. A l'hora de servir, la placa superior s'espolsa amb sucre llustre.

Per farcir-lo va molt bé posar la crema pastissera dins d'una màniga.
El sucre de llustre que espolsem per damunt a l'hora d'enfornar ens anirà bé per fer com de crosta protectora perquè el full no s'estovi tant una vegada estigui farcit.

Menjablanc

Les xiques de Reus hem de fer poble, comença la quaresma i toca fer Menjablanc.

Aquestes postres s'han convertit en típiques de Reus i així és gràcies a un bon botiguer de Reus, el Sr. Fargas, que va crear l'any 1917 un preparat natural en pols, que es venia dins de paperines, a base d'ametlla, midó, sucre, canyella i llimona, al qual s'hi havia d'afegir l'aigua corresponent. Tot i així, com el fet a casa no n'hi ha cap. El seu origen, però, es remunta a l'Edat Mitjana en què va arribar a ser un plat dolç i salat molt conegut arreu.

INGREDIENTS:

Llet d’ametlles:

- 1 l i 1/4 d’aigua
- 250 g d’ametlla crua

Triturem les ametlles amb l'aigua i les deixem reposar un mínim de 2 hores, si és més estona ho posem a la nevera. Ho colem amb un colador de malla, i si ho volem més acurat podem colar-ho amb un drap i esprémer-ho bé. Ja tindrem la llet d'ametlles.

Menjablanc:

- 1 l de llet d’ametlles
- 250 g de sucre
- 60 g de midó
- una mica de pell de llimona (poca)
- un tros petit de canonet de canyella
- un pols de sal

En un cassó hi barregem el sucre, el midó i el pols de sal, anem afegim la llet d'ametlles remenant-ho bé que no en quedi cap grumoll. Hi posem la mica de pell de llimona i canyella i ho coem amb el foc fluix  remenant constantment fins que s’espesseixi, més o menys quan vol començar a bullir. S'aboca a la plàtera o en recipients individuals i ho posem a la nevera fins l'hora de menjar-se'l. Es pot espolsar amb una mica de canyella a l'hora de servir-lo.


Recordeu a remenar amb una espàtula de fusta que sigui només per dolços, igual que amb la crema cremada.

Aquest menjablanc queda cremós. Si hi afegim més midó, uns 80 g per litre de llet, us quedarà més compacte gairebé com per desmotllar-lo del recipient on el posem. Feu-lo com més us agradi.

L'ametlla recomanada i amb la qual els de Reus i comarca el fem és la varietat Marcona, ara bé si us costa de trobar o en teniu d'alguna altra varietat també ho podeu fer. Hi ha una altra opció pels més mandrosos que és comprar l'ametlla triturada en pols, en aquest cas assegureu-vos que sigui de la màxima qualitat.

Crema cremada

Per Sant Josep farem crema. Volem reivindicar la nostra crema, la catalana. A nosaltres ens agrada denominar-la com se n'ha dit sempre a les cases on n'han fet tota la vida, crema cremada. Els francesos en diuen crème brûlée, i sona d'allò més bé, doncs a nosaltres encara ens sona millor crema cremada.

Quan ets l'encarregat de portar les postres amb motiu d'alguna celebració, de vegades et compliques fent algun tipus de preparació que et dóna més feina, quan una bona plàtera de crema cremada, a part de fer país i tenir cura de la tradició, té molt bona acceptació entre els convidats, això si, sempre s'ha de cremar moments abans de servir, tot i que sempre trobaràs algú que no la vol cremada. Llavors, a l'hora de fer-la se'n pot fer una platereta destinada a no passar pel cremador.

INGREDIENTS:

- 1 litre de llet
- 8 rovells d'ou
- 200 g de sucre
- 60 g de midó de blat (o 50 g de "Maizena")
- la pell d'una llimona
- 1 canonet de canyella
- sucre per cremar

Posem la llet al foc amb la pell de llimona i la canyella fins que bulli, ho reservem tapat per tal que quedi la llet ben infusionada dels aromatitzants. En una altra olla hi barregem els rovells, el sucre i el midó i ho remenen bé fins que quedi tot ben integrat, sense grumolls. Hi aboquem la llet calenta i colada i remenem amb un batedor manual per tal que tot quedi ben desfet. Es torna a posar al foc lent i amb una espàtula de fusta es va remenant constantment fins que s'espesseix, que aquest punt serà quan la crema estigui a punt de bullir. Es treu del foc i s'aboca a la plàtera de servei.

Es deixa refredar i es guarda a la nevera, fins al moment de servir-la, que serà quan la cremarem.

Recomanacions:

1.- Quan barregeu la llet amb el sucre, midó i rovells procureu que la llet sigui calenta, així fareu més via i no haureu de remenar tanta estona fins que s'espesseixi.

2.- Tingueu espàtules i culleres de fusta que siguin només per dolç, i unes altres per salat. La fusta és porosa i encomanaria els gustos de sofregits, etc. als dolços.

3.- Quan posem la crema a la nevera va molt bé posar-li un paper film pel damunt, a tocar de la crema i així evitarem que se'ns hi faci una mena de crosta.

4.- No patiu per les clares que desaprofitem. Ben aviat us ensenyarem alguna recepta en què podreu aprofitar-les per fer altres preparacions dolces.

5.- Tingueu en compte que si utilitzeu Maizena, sempre se n'ha de posar una mica menys que de midó. També trobareu altres receptes de crema en què s'utilitza més quantitat de midó. A nosaltres ens agrada que sigui cremosa, no que es pugui tallar amb ganivet, per això la mesura que posem de midó creiem que és l'adequada.

6.- Feu crema tot sovint, no costa gens de fer i són unes postres autèntiques de debó, que no trobarem en cap prestatgeria de la secció de refrigerats del supermercat.