28 de desembre del 2012

Canapè amb foie i melmelada de ceps


No volem acomiadar el 2012 sense participar en la darrera proposta d'aquest any del Memòries d'una cuinera. Res millor que una plàtera de canapès per anar picant en una festa de Cap d'Any.

Us proposem un canapè amb una combinació que ens agrada molt, foie i ceps. El foie el podem comprar fet o fer-lo a casa, i la melmelada de ceps la fan la Bet i la Mireia de Els fruits saborosos, com totes les que fan, és excel·lent.

 
INGREDIENTS (la quantitat que vulgueu)


- foie mi-cuit *
- un pot de melmelada de ceps
- pa de motlle







Es talla el pa amb la forma que es vulgui, s'hi posa un tallet de foie i al damunt una mica de melmelada de ceps.


* RECEPTA PER A FER EL FOIE A CASA

- 1 fetge fresc d'ànec d'uns 500 g
- 4 cullerades de vi tipus Madeira o Porto
- sal, sucre i pebre
- tòfona (opcional)

Es neteja el fetge de tels i venes (per això s'ha d'obrir bastant), s'hi posa sal, un pols de sucre, pebre blanc i 4 cullerades de vi tipus Madeira o Porto. Es deixa a la nevera unes 4 hores o fins l'endemà. S'escorre del vi i es posa damunt d'un paper film intentant premsar-lo i s'enrotlla compactant-lo, formant com un caramel. Es torna a embolicar amb paper d'alumini. Es posa en un recipient que tinguem per coure al vapor (un colador o algun estri amb forats damunt d'una cassola amb una mica d'aigua). Es cou al vapor 15 minuts. Quan està s'entra a la nevera fins l'endemà. A l'hora de servir, es desembolica i es talla. Quan el tasteu, segur que no en voldreu tastar d'altre.


Us desitgem un molt bon any 2013!!!




25 de desembre del 2012

Pastís de Nadal de fondant



Avui és Nadal, i vés per on, aquest pastís sembla fet a mida per a celebrar-lo, amb les espelmes i tot! Però el pastís no ha arribat a Nadal, la Mercè i la seva colla de Vilaplana se'l van cruspir el diumenge dia 23 durant el 25è sopar de Nadal.

De vegades és difícil trobar-se durant l'any, però el sopar de Nadal de la colla s'ha fet sempre des del Nadal de 1988. Es va començar com de broma, fent un sopar un o dos dies abans de Nadal amb l'excusa de demostrar les habilitats culinàries de la Roser, la Brigit i la Mercè, que eren alumnes de primer curs de l'escola de cuina de la Mariona Quadrada

Aquell primer sopar va ser un èxit, sense fer res de sofisticat, tot va sortir boníssim. La crema de farigola que va fer la Roser (tot i no colar-la i trobar-nos alguna branqueta entremig) i el romesquet senzill que va fer la Mercè, amb l'ajuda de la iaia Tomasa, van quedar molt bé. I de les postres que va fer la Brigit encara se'n parla ara. Va fer un flam de palosanto amb coulis de kiwi, molt senzill i vistós de color, i el postre més comentat durant aquests 25 anys de sopars perquè el nostre estimat amic Jordi Pells gairebé se'ns escanya. La Brigit no parava de dir que havia perdut les ganivetes del minipimer mentre feia el flam. En vam tallar i repartir unes porcions petites i una d'elles justament amagava les famoses ganivetes, ningú se'n va adonar fins que el Jordi se les va trobar a la boca. Encara riem ara.

Des d'aquell sopar fins avui, se n'han fet 25, al capdavant dels quals gairebé sempre hi han estat les dones de la colla, exeptuant tres vegades que els homes, molt satisfets ells, se'n van fer càrrec de tot i, per cert, sempre han deixat el llistó altíssim. Vint-i-cinc sopars d'amistat cuinats amb molta il·lusió i amb ganes cada any de sorprendre els amics, sempre molt agraïts.

Us deixem fotos de la galeta que, a part del pastís, els va fer la Mercè com a record d'aquest aniversari tan especial.



  
Per cert, el pastís és un cóc amb una culleradeta de vainilla en pasta (substituint la ratlladura de llimona), farcit amb trufa cuita barrejada amb dues cullerades de fruita de la passió en pasta.

Bon Nadal i millor any 2013!!!




15 de desembre del 2012

Gamba amb "panko" i salsa de taronja



Sort en tenim de la Recepta del 15 que ens empeny a publicar, perquè últimament estem tan embolicades que ens falta temps per actualitzar el bloc.

Gràcies a la Sandra i el Xavi de Els fogons de la bordeta i a la Marina de Xocolata Desfeta hem anat publicant una recepta cada dia 15 de cada mes des de fa més o menys dos anys, ha estat molt engrescador esperar que anunciessin quina era la proposta del mes següent i veure com la xarxa s'omplia de receptes i més receptes sobre un mateix tema. Però com diuen, tot el bo s'acaba i després de dos anys ininterromputs proposant-nos publicar una recepta cada dia 15 de cada mes, han decidit descansar una temporada per recuperar energies. Si a nosaltres ens falta temps per a publicar una recepta de tant en tant, imagineu-vos haver de recopilar més de 125 receptes cada mes i visitar tots els blocs per agrair-los la participació, això és una feinada impressionant i des d'aquí us la volem agrair amb molta admiració.


La recepta d'avui us pot servir per aquests dies de Nadal. L'hem après a fer durant el 30è Curs de cuina de Nadal amb la Mariona Quadrada, que s'ha fet aquesta setmana a Reus. Trenta cursos amb dos o tres menús de festa per curs, des de l'aperitiu a les postres, són molts anys de feina molt ben feta que fa que les taules de Nadal de casa nostra i dels alumnes que assiteixen als cursos facin molt de goig. Gràcies Mariona per saber transmetre tan bé tot el que saps.

 
INGREDIENTS:

- 16 gambes o llagostins del Mediterrani
- 2 rovells d'ou
- 150 g de panko
- oli

Salsa:
- 2 taronges,
- 4 cullerades de sucre
- 1 punteta d'all
- 1 culleradeta de pebre en gra
- 100 cc d'oli



Gambes o llagostins: se'n treu el cap, es pelen, se'ls treu el budell i se'ls deixa la cueta. Es passen per rovell d'ou i s'arrebossen amb panko, es fregeixen per immersió. A l'hora de servir es poden escalfar al forn o servir-les a temperatura ambient (amb panko el cruixent dura més temps). Se serveixen amb la salsa i s'hi suquen.

Salsa: es fan tiretes de la pell (sense la part blanca) de les taronges i se n'escorre el suc. S'escalden les pells 2 minuts amb aigua i s'escorren. Es posen en un cassó amb el sucre i el suc. Es fa bullir a poc a poc fins que s'espesseix una mica (gairebé com un almívar a punt de fil fluix). S'hi afegeixen l'all i el pebre picats al morter i, quan és tebi, s'hi afegeix l'oli a poc a poc i batent fins que quedi ben emulsionat i la salsa ha crescut.

Aquesta salsa és boníssima, no us faci por fer-la perquè és fàcil i diferent.

El panko el podeu trobar en establiments de productes asiàtics.

15 de novembre del 2012

Strudel de ceps i foie-gras


Una tardor sense bolets no és tardor. Semblava que enguany no se’n farien i les pluges d’aquests dies han fet feliç als boletaires i als que només els cuinem i ens els mengem.
Els de la Recepta del 15 ens proposen per aquest novembre una recepta amb bolets i com que aquesta tardor ja hem publicat receptes amb rovellons, uns macarrons i una coca, ara ha arribat el torn de fer una recepta amb ceps, que és un dels bolets que més ens agrada. A més, en podem gaudir tot l’any perquè suporta molt bé la congelació.
Com que ja s’acosta Nadal, la recepta d’avui la volem incloure en la llista d’aquelles receptes per als dies de festa grossa.

INGREDIENTS (per a 4 persones)
- 4 làmines de pasta philo o pasta brick
- 300 g de ceps (congelats o frescos)
- 4 escalunyes
- 10 g de farina
- una cullerada de xerès sec (opcional)
- 50 cc d’aigua
- 200 g de foie-gras fresc
- oli, sal i pebre.

Es trinxa l’escalunya i se salta en una paella amb oli, s’hi afegeixen els ceps trinxadets i se salta tot junt fins que els ceps són cuits, s’hi espolsa la farina i quan s’ha absorbit s’hi redueix el xerès i després l’aigua. Es fa coure uns minuts fins que tot és lligat. Es rectifica de sal i pebre i es reserva fins que és fred.

Mentre, es talla el foie-gras a talls de ½ cm i es passa un moment per la paella seca ben calenta (no cal que quedi cuit del tot perquè després ha d’anar al forn). S’estenen les làmines de pasta philo i a cada una s’hi posa un muntet de pasta de ceps i al damunt un tallet de foie-gras. Se’n fan paquetets, es pinten amb oli i es posen al forn a 250º entre 5 i 7 minuts fins que la pasta queda daurada. Es pot servir amb una mica d’amanida.

La font de la recepta la trobareu en aquest llibre.

 


13 de novembre del 2012

Capsetes o "ametlats"


La proposta d’aquest mes del Memòries d'una cuinera va de magdalenes, després de pensar quina recepta fer, hem decidit publicar la de les "capsetes" o "ametlats", que tot i que no són magdalenes en el sentit estricte, es couen en les mateixes càpsules blanques de tota la vida i per qui no en sàpiga el nom les podria definir com a magdalenes blanques de merenga i ametlla.
No sabem si és la tardor, però aquests dies ens ve de gust publicar receptes molt tradicionals, receptes de dolços que sempre hi ha hagut per casa, sobretot després d’una anada al poble de les nostres àvies, la Fatarella i Calaceit, i també després d’una visita dels oncles, sempre tan generosos quan venien a Reus per alguna cosa baixaven carregats de verdura, fruita, pa i dolços del poble.



Aquesta recepta és facilíssima i d’aprofitament de clares sobreres quan fem crema cremada o alguna preparació solament amb rovells d’ou.

INGREDIENTS: (per unes 24 unitats)
- 4 clares d’ou
- 300 g de sucre
- ratlladura d’una llimona
- 200g d’ametlles torrades laminades o a trossets





Es munten les clares i, quan gairebé estan, s’hi afegeix el sucre fins que a punt de neu ben fort. S’hi barreja l’ametlla i la ratlladura de llimona i amb dues culleres se n’omplen paneretes de magdalena. Es couen al forn i el temps de cocció i la temperatura depèn del resultat que pretenguem. Si les volem seques, forn fluix 120º, 1 hora o 180º, 20-25 minuts perquè quedin tendres de dins.




28 d’octubre del 2012

Corassons d'"ametla"


És molt agradable passar una tarda de tardor fent galetes. Els de Memòries d'una cuinera prou que ho saben i per aquest octubre ens fan engegar el forn per a fer-ne i poder participar en la seva proposta d'aquest mes.

Hi ha tantíssimes receptes de galetes que no sabíem quina fer i, després de fer una ullada per receptes de galetes provinents d'altres països, vam decidir buscar dins del nostre i ben aviat vam trobar, no gaire lluny de casa, la recepta que volíem explicar: corassons d'ametla, una recepta pròpia de la Terra Alta, de la Ribera de l'Ebre i alguna comarca veïna.

Com que els nostres ascendents provenen de La Fatarella i de Calaceit els corassons ens els sentim molt nostres, per això ens fa molta il·lusió publicar aquesta recepta.




INGREDIENTS:

- 3 rovells d'ou
- 1 ou sencer
- 250 g d'ametlla mòlta crua
- 250 g de sucre
- 250 g de sagí (llard de porc)
- 400 g de farina
- més sucre per a espolsar




Es barregen els rovells i l'ou sencer amb l'ametlla mòlta, el sucre, el sagí i la farina fins que quedi una massa homogènia. Es deixa reposar 1/2 hora a la nevera. S'aplana la pasta amb el corró fins més o menys 1 cm de gruix. Es tallen formes amb motlles de cor i amb d'altres formes diferents, es pinten amb clara d'ou una mica batuda i s'espolsen amb sucre. Es col·loquen en una llauna de forn, ja calent, i es couen a 180º, uns 20 minuts. Es deixen refredar i es guarden una llauna de galetes.

I per acompanyar-los res millor que un bon vi dolç de la Cooperativa Falset Marçà, que enguany celebra el seu centenari.

Adaptació de la recepta d'aquest llibre.





15 d’octubre del 2012

Cupcakes de carabassa amb magrana


No tot són bolets a la tardor. El mercat és ple de carabasses, moniatos, magranes, codonys, castanyes... Tot i que voldríem que sempre fos estiu per allò que el dia és més llarg, la tardor ens agrada per l’arribada d’aquests productes gastronòmics propis d’aquesta època de l’any. De fet, des d’aquest punt de vista, cada estació té el seu encant .
Avui, per a la Recepta del 15, la gent de Els Fogons de la Bordeta i de Xocolata Desfeta ens proposen fer una recepta amb carabassa. Aquest ingredient va entrar tard a les nostres cuines, però des de què en va entrar ja no n’ha sortit i, sobretot, des de què vam descobrir la seva aplicació en pastisseria.
Com que actualment hi ha com una febre pel cupcake ens ham decidit a fer-ne uns amb carabassa seguint la recepta d'aquest llibre però afegint-hi un toc de magrana per a fer-lo encara més de tardor i més d'aquí. La veritat és que la combinació és espectacular.



INGREDIENTS: (per a 12 cupcakes)

- 120 g de farina
- 140 g de sucre
- 1 culleradeta de llevadurina (Royal)
- 1 1/2 culleradeta de canyela
- un pols de sal
- 40 g de mantega a temperatura ambient
- 120 ml de llet sencera
- 2 ous
- 200 g de puré de carabassa*
- 1 magrana

Crema de formatge:
- 300 sucre llustre
- 50 g mantega
- 125 g de formatge Philadelphia


Preparació dels CUPCAKES
S'escalfa el forn a 170º. Es barreja la farina, el sucre, la llevadurina, la canyella, la sal i la mantega amb la batedora de varetes i es bat a velocitat lenta fins que estigui tot ben barrejat i tingui una textura arenosa. S'hi incorpora a poc a poc la llet i es barreja bé. S'hi afegeixen els ous i es continua batent. Afegim el puré de carabassa barrejat a mà fins que estigui ben integrat.

S'aboca la preparació dins dels motllets de paper fins a dues terceres parts de la seva alçada i s'enforna uns 20 minuts o fins que estiguin lleugerament dauradets. Es deixen refredar. Quan estiguin completament freds s'hi posa la crema de formatge (amb màniga o espàtula) i s'hi posen granets de magrana pel damunt, també es poden espolsar amb una mica de canyella.

* Puré de carabassa: es talla i es pela la carabassa. Es cou al vapor fins que veiem que està cuita. Es posa al pot de la batedora i es tritura. Es pesa la part que necessitem i s'utilitza.

Preparació de la CREMA DE FORMATGE
Es bat el sucre i la mantega a velocitat mitja baixa fins que estiguin ben barrejats. S'afegeix el formatge a temperatura ambient fins que quedi ben integrat. Es puja la velocitat i es continua batent fins que estigui tot ben cremós uns dos o tres minuts.





9 d’octubre del 2012

Coca de rovellons i botifarra negra amb tomaca



Som a la tardor i, teòricament, és temps d’anar al rovelló (així en diem nosaltres i no ens cal agafar l’escopeta per a caçar-los). Tot i que el nostre boletaire de capçalera és l’Emili, el marit de la Cori, quan anem al mercat i passem per davant de la parada de bolets no ens en podem estar de comprar quatre rovellonets per a fer-los a la brasa amb all i julivert. Així és que, mentre esperem que es facin rovellons pels boscos de les nostres comarques, n’hem comprat uns quants per a fer la coca d’avui. No cal anar a Itàlia per a menjar la millor pizza del món, aquesta coca tan poc internacional és excel·lent.
 

INGREDIENTS:

- una planxa de pasta de pizza (comprada o feta a casa)
- 1 botifarra negra (si és de Cal Pàmies millor)
- 300 g de rovellons
- 6 tomaques
- all, julivert
- oli i sal

Es ratllen les tomaques i es fregeixen amb oli i sal. S’estira la pasta i es cobreix amb la tomaca fregida, s’hi posen els rovellons, sal i oli i es posa al forn a 180º, 15 minuts. Es treu, s’hi escampen l’all, el julivert i els talls de botifarra. Es torna a entrar al forn 5 minuts més. Si no us agrada la botifarra negra la podeu substituir per un tall de llonganissa, de Cal Pàmies, és clar.


Font de la recepta: Bolets. La saó de boscos i prats.




28 de setembre del 2012

Macarrons amb rovellons


Diuen que no hi ha macarrons tan bons com els de la iaia. Gairebé sempre que hi ha macarrons a casa se sent la mateixa cançoneta “els de l’àvia són més bons”. Potser és per la “solera” que té llauna en què es gratinen que té més de 50 anys d’existència i encara branda per la cuina de l’àvia.
Nosaltres anomenem macarrons a diversos tipus de pasta, tot i que a Itàlia tenen noms diversos per denominar-ne cada forma i mida encara que s’assemblin (penne, rigatoni, tortiglioni, maccheroni).
La proposta del mes de setembre del Memòries d'una cuinera ens convida a fer macarrons i nosaltres en farem uns diferents dels de l’avia però de gust molt nostrat, substituirem la carn pels rovellons. El més difícil de la recepta és trobar-ne al bosc.
INGREDIENTS (per a 4 persones)

- 300 g de macarrons
- 300 g de rovellons
- 1 ceba
- 4 tomaques
- oli, sal
- 2 alls
- julivert

Allioli negat: 1 all petit, 1 rovell, oli i sal



Es trinxa la ceba petita i es fa un sofregit fosc. S'hi afegeix la tomaca ratllada o trinxada i es cou fins que és ben reduïda i lluent. S'hi afegeixen els rovellons trinxats, l'all i el julivert i se sofregeix tot uns minuts. Es reserva. A banda es bullen els macarrons, s'escorren i es barregen amb el sofregit. Es poden servir així mateix o bé amb l'allioli negat (picar l'all i la sal al morter, afegir el rovell i aclarir la barreja amb l'oli sense que lligui).


Aquesta recepta la trobareu en l’últim llibre que ha fet la Mariona Quadrada i que va presentar fa uns dies a Reus, Bolets. La saó de boscos i prats.

15 de setembre del 2012

Brownie amb galetes "Oreo"


Hi ha tantíssimes receptes per a fer amb xocolata que quan els de la Recepta del 15 van proposar aquest ingredient per aquest mes de setembre ens van trobar perdudes i sense saber quina escollir.

Com que això de fer pastissos va a ratxes, tens temporades que sovint fas el mateix cada vegada que tens una celebració, després et passes mesos i mesos sense fer-lo. Doncs això és el que ens passa amb el brownie d'avui. Des de què vam conèixer la recepta a través de Food and Cook, aquesta temporada s'ha posat de moda a la nostra cuina, a més, és molt fàcil i és el millor brownie que hem tastat mai.


 
INGREDIENTS:

- 165 g de mantega
- 200 g. de xocolata negra
- 3 ous
- 2 rovells
- 2 cullaradetes d’extracte de vainilla líquid
- 165 g. de sucre, soft light brown sugar *
- 2 cullerades de farina
- 1 cullerada de cacau en pols
- un pols de sal
- 154 g de galetes Oreo
- sucre llustre

* es pot substituir per 100 g de sucre normal i 65 g de sucre morè.

PREPARACIÓ:
S'escalfa el forn a 180º. Es prepara un motlle rectangular (+/- 25x32 cm) de paret baixa folrant la base amb paper de forn o bé untat de mantega i espolsat amb farina o amb esprai desenmotllant.

Es desfà la mantega i la xocolata al foc baix, tenint cura que no se’ns cremi, fins que la barreja és homogènia. Es reserva.

Es baten els ous sencers i els rovells amb la vainilla fins aconseguir una textura esponjosa, d'un groc pàlid i que hagi triplicat el seu volum. S'hi afegeix el sucre en dues vegades i es bat bé cada vegada. A velocitat més baixa o a mà, s'hi incorpora la barreja de xocolata i mantega, la farina, el cacau i la sal i es barreja suaument.
S'aboca al motlle i s'hi posen les galetes Oreo partides en tres o quatres trossets cadascuna (també es pot fer amb les mini Oreo senceres). S'enforna durant 25-30 minuts a 180º. Ha de quedar com una mica cruós del centre.

Quan es fred es desenmotlla se'n tallen quadradets de la mida que es vulgui i s'espolsa amb sucre llustre.

Amb aquesta entrada volem felicitar al Xavi de Els Fogons de la Bordeta. Per molts anys!!!




6 de setembre del 2012

CULLERADES, un nou restaurant a Reus!!!


Ja hi tornem a ser!

Comença el setembre i emprenem una nova temporada després d’un agost una mica aturat pel que fa a publicacions al bloc que no vol dir que no haguem engegat gens forn i fogons. Hem cuinat molt, malgrat la calor intensa d’aquest agost. La Mercè perquè, com diu la seva amiga Brigit, és com una matrona italiana que a tot hora té gent per casa amb ganes d’entaular-se i sopar a la fresca.

La Cori perquè ha decidit llançar-se professionalment, junt amb el seu amic Roman, a obrir un restaurant!!!!! Després d’anys darrera els fogons de casa seva vol fer un pas endavant i compartir la seva cuina amb tots nosaltres. Una cuina senzilla, sense grans pretensions, però de veritat, és a dir, cuinat amb ganes, il·lusió i amor (que encara que soni cursi posar amor a la cuina és molt important), amb bons productes i de tant a prop com sigui possible.

El restaurant es diu CULLERADES, està situat al carrer Pubill Oriol, 8 de Reus i s’inaugura avui mateix, aquells que estigueu a prop us hi podeu acostar, la Cori estarà encantada de prendre una copa de cava plegats. Si sou de més lluny, podeu fer una escapadeta cap el Baix Camp i passar-hi a fer un mos, una cullerada :)

Perquè cullerades, entre altres coses, és el que trobareu al restaurant, per anar fent boca abans de dinar-sopar, o bé per fer un petit tast.

Tot i que la Cori tindrà menys hores per dedicar al bloc, intentarem que aquest no se’n ressenti i seguirem publicant com fins ara. Fins i tot, més endavant us volem demanar d’interactuar amb nosaltres per aportar idees que ajudin a crear una “cullerada blocaire” pel restaurant.

Cotó de Sucre ha preparat uns quants pastissos per acompanyar la copa de cava amb la qual brindarem aquesta tarda per desitjar moltíssima sort al CULLERADES!!!!!!!!!!!!




15 d’agost del 2012

Amanida de tomaca i carabassó marinat amb gambetes


Estem mig de vacances però no volem faltar a la cita de La Recepta del 15. Aquest mes ens proposen fer una recepta amb carabassó i com que és una de les nostres hortalisses estrella de l'estiu, juntament amb l'albergínia i la tomaca, hi volem participar amb una amanida ben fresca, senzilla i original.

La varietat que ens agrada més és el carabassó blanc, la llàstima és que només es troba durant els mesos d'estiu. El fem de totes les maneres (fregit, planxa, forn, bullit, amb sofregit, amb farcits...) però avui no el cuinarem sinó que el deixarem marinat en cru, no us faci por de fer-lo així, és molt bo.


INGREDIENTS:

- 3 tomaques
- 2 carabassons blancs
- vinagre balsàmic
- oli, sal
- orenga, farigola
- 300 g de gambetes




Es fa el carabassó a rodanxes ben fines i es marina dues hores amb les herbes, el vinagre, sal i oli. Les gambetes es passen per la paella amb una gota d'oli i s'afegeixen al marinat del carabassó. A l'hora de servir, es talla la tomaca i es barreja tot al gust de cadascú.

Abans que s'acabin els carabassons blancs feu aquesta recepta i ja ens direu què us ha semblat.



Font de la recepta: XXè curs d'estiu de la Mariona Quadrada

28 de juliol del 2012

Sopa de marialluïsa, macedònia i formatge fresc



Tenim la nevera plena de fruita, l'estiu convida a anar al mercat i comprar-ne de tota mena per menjar-la ben fresqueta quan ataca la calor. De vegades muntem una panera ben plena i variada i cadascú agafa la fruita que vol i tot sovint, quan fem els sopars de la colla a la fresca no ens trenquem les banyes en quines postres fer, un bol ben gros i maco carregat de tota mena de fruita ben talladeta amanida d'una manera o d'una altra és el que agrada més.


Com que les noies del Memòries d'una cuinera ens proposen fer macedònia ens ha semblat fer-ne una, amanida amb la infusió d'una herba remeiera molt aromàtica, la marialluïsa. Aquesta planta fa una olor deliciosa i els postres que en surten a partir de la infusió que fa són molt refrescants.









 
INGREDIENTS:

- 1 manat de marialluïsa
- 1 litre d'aigua
- 180 g de sucre
- fruites: maduixes, préssecs, gerds, kiwi...
- 200 g de formatge fresc





 
Es posa l'aigua i el sucre a bullir fins que es dissolt. Fora del foc s'hi posen les fulles de marialluïsa i es deixen infusionar 3 minuts. Es cola i es posa a refredar. Es talla la fruita de diverses formes i el formatge a quadradets. Es munta el plat o copa amb la fruita i el formatge i es posa la infusió freda de marialluïsa pel voltant.


Font de la recepta: revista Descobrir CUINA, núm. 27



15 de juliol del 2012

Gelat de cireres, sense geladora!

 
Ja som 15 de juliol! i toca publicar publicar per La Recepta del 15.  D’aquí dos dies ens menjarem els panellets, però abans aprofitarem totes les hores de l’estiu per atipar-nos de fruita fresca i de gelats :) i avui casarem gelat i cireres i en farem un de facilíssim i molt bo. Un gelat en què no s’ha d’utilitzar geladora!
El gelat d’avui es fa amb una base de clares muntades i nata que és ideal per a fer gelats a casa, es pot aromatitzar del que vulguem i tindrem un gelat excel·lent (fruita seca, nougat, fruita fresca, pells de cítrics ratllades o confitades... del que vulgueu). També és un bon recurs per aprofitar les clares sobreres quan fem alguna preparació en què només hi posem els rovells. Tot i que últimament es recomana utilitzar clares pasteuritzades, nosaltres hem fet servir clares d'ou de tota la vida perquè ens hem trobat que les pasteuritzades no han muntat.
Com que ens van regalar moltes cireres, una part la vam aprofitar per a fer-les mig confitades i fa uns dies les vam fer servir per acompanyar aquest flam. Avui les barrejarem dins del gelat i en posarem algunes també per fora
INGREDIENTS:
- 4 clares
- 250 cc de nata líquida
- 100 g de sucre
- 100 cc d’almívar de les cireres

Es munten les clares a punt de neu, quan estan s’hi afegeix el sucre i es bat fins que s’hi integra i queden les clares lluentes. Es munta la nata i es barreja suaument amb les clares muntades. A partir d'aquí podem barrejar les cireres i el seu almívar de dues maneres. La primera és afegir-ho tot i remenar, ens quedarà el gelat de color rosa-morat. La segona és abocar la meitat de la barreja de nata i clares en un recipient i anar-hi posant una part de les cireres i una mica de l'almívar, sense remenar, només escampant-lo una mica amb una forquilla, continuar amb la resta de nata i clares i la resta de cireres i almívar, així aconseguirem que el gelat quedi blanc i rosa. Es posa al congelador fins al moment de servir, és un gelat que no es torna dur com una pedra, de manera que no cal treure'l una estona abans del congelador. Si es vol, se serveix acompanyat de més cireres.


Nosaltres l'hem posat en un motlle  que almenys fa vint anys que ronda per l'armari de la Mercè i que encara no s'havia estrenat. És allò que passa quan entres en una botiga d'estris de cuina, no te'n pots estar i et penses que no pots viure sense aquell estri que et fa goig ;) 




8 de juliol del 2012

Limoncello



És la primera vegada que fem aiguardent a casa. No se’ns havia passat mai pel cap dedicar-nos a fer licor de cap tipus, però quan la Mª Dolors i el Mario, uns tiets italians de Caserta, prop de Nàpols, ens van regalar una ampolla de limoncello que havien fet ells ens va començar a picar el cuquet de voler saber com es feia.

Ens ho van explicar i ens van donar la recepta, i el punt que ens va cridar més l’atenció i gairebé el més important és que les llimones han de ser ben fresques, acabades de collir, de l’hort a l’olla directament, sense intermediaris. Només hi ha dues solucions, o tens un llimoner o tens uns amics que en tenen un de ben maco i aquest és el nostre cas. La Sílvia i el Jordi en tenen un de preciós i abans que el fred d’aquest hivern s’emportés les llimones, que ja eren ben maques, les van collir i ens les van regalar. Ja havien tastat el limoncello dels italians i no volien deixar perdre l'oportunitat. Teníem, doncs, les llimones acabades de collir que feien una aroma insuperable, i ja no teníem excusa per a fer limoncello. Així és que el mateix vespre de l'obsequi, sense perdre ni un minut per tal de complir amb la condició principal que ens havien dit els tiets italians, ens vam posar a pelar les llimones per començar la producció de limoncello. Hem de dir que si les llimones tenen dos dies o tres, també ho podeu fer, això si, no ho digueu a ningú.  



INGREDIENTS:

- 10 llimones grosses i maques acabades de collir (si no són grosses 20 de mitjanes)
- 1 litre d’alcohol de 96º per a fer licor (no el de farmàcia)
- 750 g de sucre
- 1 litre 300 cc d’aigua

Es renten les llimones i s'eixuguen bė. Es pelen procurant que quedi la pell ben fina, sense gens de la part blanca. Es posen les pells i l'alcohol en un recipient hermètic ben tapat durant 10 dies a macerar en un lloc que estigui a les fosques. El novè o desè dia es prepara un almívar bullint l'aigua i el sucre durant uns 10 minuts (fins que el sucre quedi ben dissolt). Es refreda i es reserva. El desè dia (nosaltres va ser el 12è) es treuen les pells i es posen dins l'almívar uns 30 minuts i es remenen una mica. Es cola l'almívar i es barreja amb l'alcohol. Es torna a colar tot i s'embotella en ampolles que tanquin bé. Es guarda fresquet al congelador.

Nosaltres, amb les pells que vam fer servir les vam assecar al forn a 100º, després les vam moldre i ens va quedar una pols que fem servir per aromatitzar els cócs.

Aquest limoncello és excel·lent i molt potent, però servit gelat i en gotets petits té la virtut de fer unes sobretaules molt entranyables.



28 de juny del 2012

Flam de mel i mató amb cireres mig confitades

Avui toca participar a la convocatòria que fan cada mes les noies del Memòries d’una cuinera, aquest mes “mel i mató”.
Sempre intentem col·laborar-hi, tot i que de vegades hem de córrer per complir amb el termini de publicació. Avui no ha estat cap excepció i hem corregut per arribar a temps, però aquest mes no podíem deixar de fer-ho perquè aquesta setmana hem conegut en viu i en directe a la Judith del Món de Juju i a la Mònica de Coses de Llàbiro, les ànimes del Memòries, unes noies molt encantadores. Ara que les coneixem no els podíem fer el salt.
El nostre “mel i mató” l’hem convertit en un flam, la Mariona Quadrada, en el darrer curs de Cuina d’estiu ens en va donar la recepta. És deliciós i combinat amb cireres mig confitades que ens va regalar l’oncle Celestino de la Fatarella encara és més bo.


INGREDIENTS:

- 300 g de mató

-  4 ous sencers

- 2 rovells
- ½ l de llet
- 175-200 g de mel de taronger o la que tingueu
- 200 g de sucre per al caramel
- 300 g de cireres i 150 g de sucre

S’engega el forn a 150º, s’hi posa una llauna rectangular amb aigua. Entretant, es barreja la llet, els ous i la mel amb el túrmix. S’hi afegeix el mató esmicolat i es remena amb un batedor manual. Caramel: es posa el sucre en un cassó al foc, quan agafa color de caramel s’hi posa un raget d’aigua (amb compte perquè esquitxa) espesseix. Se’n posa una mica al cul de les flameres i s’hi aboca la barreja del flam. Es posen les flameres a dins de la llauna amb aigua que tenim al forn i es couen al bany maria uns 20 minuts. Si el fem amb flamera grossa el temps de cocció serà d’uns 45 minuts o fins que veiem que està cuit.
Cireres: es posa el sucre i les cireres en un cassó al foc fluix i s'hi té fins que el sucre s'ha desfet i començat a fer-se un xaropet, tot plegat uns 20 minuts.

Marxem corrents a sentir la Tronada de Reus, que avui és vigília de la Festa Major de Sant Pere.

 

25 de juny del 2012

Charlotte gelada d’albercoc


Whole kitchen en la seva Proposta Dolça per al mes de juny ens convida a preparar un clàssic francès “Charlotte”
Feia molt temps que no fèiem aquestes postres, la Charlotte és una preparació que no hem fet gaire sovint. La primera vegada que em vam sentir parlar va ser per l’Annie, una amiga francesa, que la feia sovint. De manera que per a fer la recepta d’avui ens hi hem posat amb moltes ganes. 

Hem fet els melindros a casa i hem aprofitat els albercocs de la collita d’un únic albercoquer que té la Mercè i que no para de fer uns albercocs boníssims. O sigui, tot ben casolà i de ben a prop. I el que més gràcia ens ha fet és recuperar un motlle de la marca Tupperware que teníem oblidat al fons més amagat de l’armari de la cuina de la mare i que és el típic per a fer Charlotte. Es pot fer també en un motlle de paret alta desemmotllable .
INGREDIENTS:

Bescuit gelat d’albercoc:
- 4 rovells d’ou
- una clara d'ou
- 100 g de sucre
- ½ kg d’albercocs
- 75 g de sucre
- 250 g de nata muntada
Charlotte:
- 250 g de melindros (fets a casa o comprats)
- 100 cc de rom
- melmelada d'albercoc per guarnir o nata

Es col·loquen els melindros a les parets d’un motlle de charlotte i amb un pinzell se suquen amb el rom, es reserva. Es bullen els albercocs (sense el pinyol) amb poca aigua i amb els 75 g de sucre, ha de quedar sense suc, es tritura i es reserva a la nevera. Es munten els rovells, la clara i els 100 g de sucre fins a punt de cinta (fins que triplica el volum). S’hi barreja la polpa d’albercoc i la nata muntada. S’aboca dins el motlle folrat de melindros i es tapa amb més melindros. Es posa al congelador. A l’hora de servir, es desemmotlla i es guarneix al gust, nosaltres amb melmelada feta a casa.




18 de juny del 2012

Pa de pita amb farcit especiat (Souvlaki a la nostra manera)



Fa temps que volíem fer pa de pita casolà i finalment, aprofitant la proposta que ens fa Whole Kitchen aquest mes, n’hem fet aquest cap de setmana.
 
Whole kitchen en la seva proposta salada per el mes de juny ens convida a preparar souvlaki i pa de pita.

Nosaltres hem fet una adaptació del souvlaki, un plat tradicional de la cuina grega. Hem farcit el pa de pita d’un trinxat de carn de be passat per la paella i amanit amb força espècies. Aquesta preparació, combinada amb més o menys verdures i hortalisses, és una alternativa als sopars de pizza i de pa amb tomaca.

INGREDIENTS:

Per al pa de pita:
- 250 g d'aigua
- 30 g d'oli
- 15 g de sucre
- 20 g de llevat fresc de pastisser
- 450 g de farina
- 10 g de sal

Farcit: (per a 6 pans de pita)
- 500 g de carn de be trinxada
- oli, sal
- pebre, canyella, nou moscada, clau, comí...

Salsa de iogurt:
- 2 iogurts naturals
- oli, sal, comí, 1 all (nosaltres no hi posem cogombre)

Acompanyament: enciam, tomaca, ceba, pebrot...



PREPARACIÓ:

Per al pa de pita:
En Thermomix*: es barreja l'aigua, l'oli i el sucre 1 minut, 37º, velocitat 1. S'hi afegeix el llevat i es barreja 10 segons, vel. 4. S'hi incorpora la farina i la sal 30 segons, vel. 6. S'amassa 3 minuts, got tancat, vel. espiga. Es deixar reposar al got fins que dobli el volum, aproximadament 30 minuts. Entretant, s'escalfa el forn a 240º.

Es treu la massa del got i s'aboca damunt del taullel enfarinat i se'n fan boles d'aproximadament 50 g. S'estiren amb el corró i es formen rodones d'uns 12-14 cm de diàmetre. En surten unes 12-14. 

Es col·loquen a la safata del forn i es couen 5 minuts. Han de quedar buides per dins per tant el forn ha de ser ben calent i no s'han de torrar.

Farcit: s'escalfa l'oli en una paella, s'hi posa el trinxat fins que és cuit, es va amanint amb les espècies al nostre gust.

Salsa de iogurt: es pica l'all al morter i s'hi barregen els iogurts i els condiments.

Acompanyament: pot ser amb verdura crua (enciam, tomaca, pebrot, ceba) o bé cuita saltant els pebrots verds, vermells i la ceba tallat en juliana.

S'omplen els pans de pita, prèviament passats 2 minuts per la torradora o el forn, amb la carn escalfada, les verdures i la salsa al gust.

* Sense Thermomix: es desfà el llevat dins l'aigua tèbia. S'hi barreja l'oli i el sucre. S'hi incorpora la farina i la sal i es treballa amb el ganxo o les varetes arrissades de la batedora elèctrica fins que la pasta és llisa i homagènia. Sense maquinària, amasseu a mà o compreu les pites fetes :))