De torró d'Alacant i de Xixona no en sabem fer i tampoc en volem apendre, prop de casa ja tenim bons torronaires procedents de Xixona que en saben molt i els fan molt bons (els de la Silvana són excel·lents). Els torrons que nosaltres fem són amb base de massapà i els hem après a fer als cursets de Cuina de Nadal que, des de gairebé 30 anys, fa la Mariona Quadrada a Reus.
A l'hora de triar ens hem decidit a fer el que primer vam aprendre, torró de gema cremada. A moltes cases, aquest torró és el que té més èxit i fer-lo és relativament senzill. El Nadal que la Mercè va aprendre a fer-lo li va agafar com una mena de desfici a fer-ne per a regalar i, fins i tot, vendre'n. Tant és així que la infraestructura torronaire va quedar curta, només tenia un motlle i se'n necessitaven més per a poder completar la producció il·limitada de torró. Aquí es quan el Porfi, pare de la Mercè i un manetes en fer tot tipus de peces, va haver de fer una carretada de motlles per a poder encabir totes les barres de torró.
INGREDIENTS (per a 2 barres)
Almívar: 500 g de sucre, 125 cc d’aigua.
Torró: 500 g d’ametlla mòlta, 8 rovells d’ou, canyella en pols, sucre per cremar.
Es fa un almívar amb el sucre i l’aigua fins a punt de fil fort, és a dir, 105º. Per a comprovar-ho agafem una goteta amb una espàtula de fusta i ens la posem entre els dits polze i índex, els anem tancant i obrint i quan veiem que s'hi forma un fil d'almívar consistent ja està fet.
Aboquem l'almívar a poc a poc dins del cassó on tenim els rovells i anem remenant, mai al revés (si poséssim els rovells dins l'almívar calent quedarien sobtats al moment). Quan la barreja està feta i homogènia la tornem al foc i la coem, sempre remenant, fins a punt de gema espessa, o sigui, que agafa cos i gairebé comença a bullir. S’hi tira l’ametlla i es remena fins que és homogeni, uns 5-7 m a foc lent.
S’aboca la pasta en motlles rectangulars folrats de paper parafinat i espolsat amb canyella. S'aplana bé i s'allisa. Es torna a espolsar amb canyella pel damunt i es deixa reposar un parell de dies en un lloc fresc i tapat. El dia de servir-lo es desmotlla, es talla pel mig (com si fos un llibre) de manera que en surtin dues barres, s’espolsen amb sucre per la banda que no hi ha la canyella i es cremen.
Aquest torró, com no porta cap tipus de conservant, s'asseca aviat, tot i que embolicat amb paper parafinat i celofan aguanta uns dies. També podeu optar per a fer-lo, congelar-lo i cremar-lo el dia de presentar-lo a taula.
Per si de cas la setmana vinent no ens dóna temps, de moment des d'avui ja us desitgem BON NADAL I BON ANY 2012!!!
