Canapè amb foie i melmelada de ceps

No volem acomiadar el 2012 sense participar en la darrera proposta d'aquest any del Memòries d'una cuinera. Res millor que una plàtera de canapès per anar picant en una festa de Cap d'Any.

Us proposem un canapè amb una combinació que ens agrada molt, foie i ceps. El foie el podem comprar fet o fer-lo a casa, i la melmelada de ceps la fan la Bet i la Mireia de Els fruits saborosos, com totes les que fan, és excel·lent.

 
INGREDIENTS (la quantitat que vulgueu)


- foie mi-cuit *
- un pot de melmelada de ceps
- pa de motlle







Es talla el pa amb la forma que es vulgui, s'hi posa un tallet de foie i al damunt una mica de melmelada de ceps.


* RECEPTA PER A FER EL FOIE A CASA

- 1 fetge fresc d'ànec d'uns 500 g
- 4 cullerades de vi tipus Madeira o Porto
- sal, sucre i pebre
- tòfona (opcional)

Es neteja el fetge de tels i venes (per això s'ha d'obrir bastant), s'hi posa sal, un pols de sucre, pebre blanc i 4 cullerades de vi tipus Madeira o Porto. Es deixa a la nevera unes 4 hores o fins l'endemà. S'escorre del vi i es posa damunt d'un paper film intentant premsar-lo i s'enrotlla compactant-lo, formant com un caramel. Es torna a embolicar amb paper d'alumini. Es posa en un recipient que tinguem per coure al vapor (un colador o algun estri amb forats damunt d'una cassola amb una mica d'aigua). Es cou al vapor 15 minuts. Quan està s'entra a la nevera fins l'endemà. A l'hora de servir, es desembolica i es talla. Quan el tasteu, segur que no en voldreu tastar d'altre.

Us desitgem un molt bon any 2013!!!

Pastís de Nadal de fondant

Avui és Nadal, i vés per on, aquest pastís sembla fet a mida per a celebrar-lo, amb les espelmes i tot! Però el pastís no ha arribat a Nadal, la Mercè i la seva colla de Vilaplana se'l van cruspir el diumenge dia 23 durant el 25è sopar de Nadal.

De vegades és difícil trobar-se durant l'any, però el sopar de Nadal de la colla s'ha fet sempre des del Nadal de 1988. Es va començar com de broma, fent un sopar un o dos dies abans de Nadal amb l'excusa de demostrar les habilitats culinàries de la Roser, la Brigit i la Mercè, que eren alumnes de primer curs de l'escola de cuina de la Mariona Quadrada. 

Aquell primer sopar va ser un èxit, sense fer res de sofisticat, tot va sortir boníssim. La crema de farigola que va fer la Roser (tot i no colar-la i trobar-nos alguna branqueta entremig) i el romesquet senzill que va fer la Mercè, amb l'ajuda de la iaia Tomasa, van quedar molt bé. I de les postres que va fer la Brigit encara se'n parla ara. Va fer un flam de palosanto amb coulis de kiwi, molt senzill i vistós de color, i el postre més comentat durant aquests 25 anys de sopars perquè el nostre estimat amic Jordi Pells gairebé se'ns escanya. La Brigit no parava de dir que havia perdut les ganivetes del minipimer mentre feia el flam. En vam tallar i repartir unes porcions petites i una d'elles justament amagava les famoses ganivetes, ningú se'n va adonar fins que el Jordi se les va trobar a la boca. Encara riem ara.

Des d'aquell sopar fins avui, se n'han fet 25, al capdavant dels quals gairebé sempre hi han estat les dones de la colla, exeptuant tres vegades que els homes, molt satisfets ells, se'n van fer càrrec de tot i, per cert, sempre han deixat el llistó altíssim. Vint-i-cinc sopars d'amistat cuinats amb molta il·lusió i amb ganes cada any de sorprendre els amics, sempre molt agraïts.

Us deixem fotos de la galeta que, a part del pastís, els va fer la Mercè com a record d'aquest aniversari tan especial.

  

Per cert, el pastís és un cóc amb una culleradeta de vainilla en pasta (substituint la ratlladura de llimona), farcit amb trufa cuita barrejada amb dues cullerades de fruita de la passió en pasta.

Bon Nadal i millor any 2013!!!

Gamba amb "panko" i salsa de taronja

Sort en tenim de la Recepta del 15 que ens empeny a publicar, perquè últimament estem tan embolicades que ens falta temps per actualitzar el bloc.

Gràcies a la Sandra i el Xavi de Els fogons de la bordeta i a la Marina de Xocolata Desfeta hem anat publicant una recepta cada dia 15 de cada mes des de fa més o menys dos anys, ha estat molt engrescador esperar que anunciessin quina era la proposta del mes següent i veure com la xarxa s'omplia de receptes i més receptes sobre un mateix tema. Però com diuen, tot el bo s'acaba i després de dos anys ininterromputs proposant-nos publicar una recepta cada dia 15 de cada mes, han decidit descansar una temporada per recuperar energies. Si a nosaltres ens falta temps per a publicar una recepta de tant en tant, imagineu-vos haver de recopilar més de 125 receptes cada mes i visitar tots els blocs per agrair-los la participació, això és una feinada impressionant i des d'aquí us la volem agrair amb molta admiració.

La recepta d'avui us pot servir per aquests dies de Nadal. L'hem après a fer durant el 30è Curs de cuina de Nadal amb la Mariona Quadrada, que s'ha fet aquesta setmana a Reus. Trenta cursos amb dos o tres menús de festa per curs, des de l'aperitiu a les postres, són molts anys de feina molt ben feta que fa que les taules de Nadal de casa nostra i dels alumnes que assiteixen als cursos facin molt de goig. Gràcies Mariona per saber transmetre tan bé tot el que saps.

 
INGREDIENTS:

- 16 gambes o llagostins del Mediterrani
- 2 rovells d'ou
- 150 g de panko
- oli

Salsa:
- 2 taronges,
- 4 cullerades de sucre
- 1 punteta d'all
- 1 culleradeta de pebre en gra
- 100 cc d'oli

Gambes o llagostins: se'n treu el cap, es pelen, se'ls treu el budell i se'ls deixa la cueta. Es passen per rovell d'ou i s'arrebossen amb panko, es fregeixen per immersió. A l'hora de servir es poden escalfar al forn o servir-les a temperatura ambient (amb panko el cruixent dura més temps). Se serveixen amb la salsa i s'hi suquen.

Salsa: es fan tiretes de la pell (sense la part blanca) de les taronges i se n'escorre el suc. S'escalden les pells 2 minuts amb aigua i s'escorren. Es posen en un cassó amb el sucre i el suc. Es fa bullir a poc a poc fins que s'espesseix una mica (gairebé com un almívar a punt de fil fluix). S'hi afegeixen l'all i el pebre picats al morter i, quan és tebi, s'hi afegeix l'oli a poc a poc i batent fins que quedi ben emulsionat i la salsa ha crescut.

Aquesta salsa és boníssima, no us faci por fer-la perquè és fàcil i diferent.

El panko el podeu trobar en establiments de productes asiàtics.