BON ANY 2012!!!

Avui no hi ha recepta. Per Nadal hem fet una marató particular a la cuina i per Cap d’Any ens agafem una petita excedència. Però ens fa goig publicar aquesta entrada simplement per dir-vos que estem contentes d’haver-nos decidit, tot just fa un any, a crear aquest bloc.

Si normalment ja xalàvem cada vegada que muntàvem algun show culinari amb la finalitat d’entaular-nos amb els amics o la família, ara amb el bloc encara xalem molt més, sempre engrescades i empeses a cuinar, com sempre, però amb l’objectiu fixat en fer una bona publicació. No us negarem, però, que de vegades tot plegat ens estressa una mica, fins i tot una mica massa, la sort que tenim és que riem molt i molt perquè ni us imagineu les giragonses que fem, de vegades, per poder publicar setmanalment. No vivim a prop l'una de l’altra i sovint els nostres estimats marits, l’Emili i el Jordi, fan un servei extraordinari de recaders entre una casa i l’altra, i sort també de la tarifa plana del servei de telefonia perquè és un no parar.

Vam començar amb moltes ganes i el primer comentari que vam tenir ens va fer molta il·lusió i tots els que anem tenint ens en fan molta més. Ni imaginàvem que al cap d’un any tindríem 101 seguidors al bloc, 212 fans a la pàgina de Facebook i més de 30.000 visites al bloc.

Però el que més ens agrada és trobar-nos coneguts i saludats, ja sigui pel carrer o per la xarxa, que ens diuen que ens segueixen i que fan moltes de les receptes que publiquem, ens encanta haver encomanat, encara que sigui una mica, les ganes d’entrar a la cuina i xalar.

Que tinguem tots un bon any 2012 amb molta salut i sense gens de mandra d’engegar els fogons!!!

BON ANY NOU!!!   

Canelons de confitat amb ceps i foie

Som catalans, per Sant Esteve fem canelons, i tant! Les noies del Memòries d’una cuinera prou que ho saben i ens ho proposen aquest mes de desembre.

El caneló és molt agraït de fer perquè, a part del farcit més o menys clàssic amb què es pot fer, el Rossini, el pots omplir amb diversos farciments, amb verdures, carn, peix, bolets..., calents o amb farciments freds per a l’estiu. D’entrada hi ha feineta, has de bullir la pasta, que no s’enganxi, escorre-la, que no se’t trenqui, fer el farcit, triturar-lo, caragolar-los, fer la beixamel o la salsa, vaja, feina a dojo, tot i que si la fas per etapes és de més bon fer.

Els canelons d’avui són de carn i tenen el petit avantatge d’estalviar-nos el pas de rostir-la. Partim de comprar les cuixes confitades d’ànec (tot i que hi ha l’opció de confitar-les a casa, avui no ho farem), esmicolar la carn i barrejar-la amb un sofregidet amb ceps. La recepta és del tot sostenible i de reaprofitem perquè amb els ossos de les cuixes farem un caldo que serà el fons de la salseta d’acompanyament. Així és que si encara no els teniu fets, aquesta proposta us pot interessar.

 

INGREDIENTS:

- 1 caixeta de pasta de caneló

- 1 escalopa petita per cap, sal Maldon

Farcit: 

- 3 cuixes d'ànec confitades

- 100 g de ceps

- 2 porros

- 4 escalunyes

- 2 pastanagues

- oli, sal i pebre

Salsa:

- 1/2 l de caldo fet amb els ossos de les cuixes, 1 porro, api, 1 pastanaga i una mica d'orenga, farigola i llorer, sal.

- 100 cc de vi de Porto o Madeira

Es bull la pasta i es reserva.

Farcit: es talla la pastanaga en encenalls i es trinxen juntament amb les escalunyes, el porro i els ceps. Se sofregeix tot amb oli sense que agafi color, s'hi afegeix la carn esmicolada de les cuixes i se li fa donar un tomb amb el sofregit. Es deixar refredar i se'n farceixen els canelons.

Salsa: es posen els ossos de les cuixes en una olleta coberts d'aigua juntament amb les hortalisses i les herbes, es fa bullir una estona i es cola. S'hi tira el vi, es rectifica de sal i es deixa reduir fins que gairebé queda com un xarop.

Muntatge: es fan les escalopes de foie a la paella. S'escalfen els canelons al forn i tapats. Se'n serveixen tres amb un tall de foie al damunt i la salsa.



L’Emili, el marit de la Cori, és un tifosi boletaire, perd l’oremus per anar al rovelló, i quan hi va la Cori aprofita per vida de single. Portat per aquesta passió boletaire, l’Emili, àlies “Mèliu”, s’ha adscrit al fòrum boletaires.cat i des d’aleshores que ens demana que li cuinem alguna recepta amb bolets per compartir-la amb tots els seus companys de fòrum, així és que aquests canelons van dedicats a tots ells. Esperem que us agradin.

Torró de gema cremada

No podem faltar a la cita i, tot i que anem de bòlit, hem volgut fer el nostre torronet per a participar en la proposta de desembre de la Recepta del 15 que organitza Els fogons de la Bordeta i Xocolata Desfeta.

De torró d'Alacant i de Xixona no en sabem fer i tampoc en volem apendre, prop de casa ja tenim bons torronaires procedents de Xixona que en saben molt i els fan molt bons (els de la Silvana són excel·lents). Els torrons que nosaltres fem són amb base de massapà i els hem après a fer als cursets de Cuina de Nadal que, des de gairebé 30 anys, fa la Mariona Quadrada a Reus.

A l'hora de triar ens hem decidit a fer el que primer vam aprendre, torró de gema cremada. A moltes cases, aquest torró és el que té més èxit i fer-lo és relativament senzill. El Nadal que la Mercè va aprendre a fer-lo li va agafar com una mena  de desfici a fer-ne per a regalar i, fins i tot, vendre'n. Tant és així que la infraestructura torronaire va quedar curta, només tenia un motlle i se'n necessitaven més per a poder completar la producció il·limitada de torró. Aquí es quan el Porfi, pare de la Mercè i un manetes en fer tot tipus de peces, va haver de fer una carretada de motlles per a poder encabir totes les barres de torró. 

INGREDIENTS (per a 2 barres)

Almívar: 500 g de sucre, 125 cc d’aigua.

Torró: 500 g d’ametlla mòlta, 8 rovells d’ou, canyella en pols, sucre per cremar.

Es fa un almívar amb el sucre i l’aigua fins a punt de fil fort, és a dir, 105º. Per a comprovar-ho agafem una goteta amb una espàtula de fusta i ens la posem entre els dits polze i índex, els anem tancant i obrint i quan veiem que s'hi forma un fil d'almívar consistent ja està fet.

Aboquem l'almívar a poc a poc dins del cassó on tenim els rovells i anem remenant, mai al revés (si poséssim els rovells dins l'almívar calent quedarien sobtats al moment). Quan la barreja està feta i homogènia la tornem al foc i la coem, sempre remenant, fins a punt de gema espessa, o sigui, que agafa cos i gairebé comença a bullir. S’hi tira l’ametlla i es remena fins que és homogeni, uns 5-7 m a foc lent.

S’aboca la pasta en motlles rectangulars folrats de paper parafinat i espolsat amb canyella. S'aplana bé i s'allisa. Es torna a espolsar amb canyella pel damunt i es deixa reposar un parell de dies en un lloc fresc i tapat. El dia de servir-lo es desmotlla, es talla pel mig (com si fos un llibre) de manera que en surtin dues barres, s’espolsen amb sucre per la banda que no hi ha la canyella i es cremen.

Aquest torró, com no porta cap tipus de conservant, s'asseca aviat, tot i que embolicat amb paper parafinat i celofan aguanta uns dies. També podeu optar per a fer-lo, congelar-lo i cremar-lo el dia de presentar-lo a taula.

Per si de cas la setmana vinent no ens dóna temps, de moment des d'avui ja us desitgem BON NADAL I BON ANY 2012!!! 

Arctic roll o braç gelat. Avui fem 1 any!!!

Avui estem de celebració. COTÓ DE SUCRE fa un any!!!   

Encara que soni a tòpic, ha passat volant i gairebé no ens ho creiem. Havíem de fer un bloc perquè quan visitàvem blocs de cuina vèiem que al darrera hi havia algú com nosaltres, gent apassionada per a fer menjar, gent que no té mandra d'engegar els fogons i posar-se a cuinar aquella recepta que se li ha posat entre cella i cella i que surt corrents a comprar aquell ingredient que li falta perquè l'ha de fer si o si. Així és com decidim fer COTÓ DE SUCRE esperonades, encara més, després d'haver anat a fer un curs de galetes decorades a Barcelona amb la Carmeta.

Ens ho possem pipa fent-lo i intentem publicar cada setmana, però de vegades hem de fer mans i mànigues per aconseguir-ho. També voldríem contestar tots els comentaris, que agraïm moltíssim, i fer-ne molts més en els blocs que seguim, però sovint no disposem de gaire temps per a fer tot el que voldríem fer.

Per aquesta petita celebració volíem publicar un pastís amb alguna particularitat. Tombant per la xarxa vam veure aquest braç de bescuit farcit de gelat i ens va cridar l'atenció la manera de decorar-lo. Les lletres no estan escrites amb màniga després d'haver-lo enrotllat sinó que estan posades abans de coure'l i queden com incrustades. La nostra idea era fer una decoració espectacular, però les bones intencions topen amb la realitat i al final es fa el que es pot :))

Aquesta recepta està treta d'un bloc que ens agrada molt que es diu La receta de la felicidad, cliqueu aquí per a la recepta i aquí pel pas a pas per a fer la decoració.

Moltes gràcies a totes i tots els que ens seguiu d'una manera o d'una altra, ens ajudeu moltíssim a seguir endavant.

Crema de galeres amb anelles de ceba

Les sopes ens agraden tant que avui seguim parlant-vos d'una altra recepta del llibre Sopes fredes i calentes de la Mariona Quadrada. La setmana passada us proposàvem una sopa espectacular de gust càrnic i com una altra versió de la sopa clàssica de Nadal. Avui, per a què tingueu la possibilitat de triar entre carn o peix, us proposem una finíssima crema de galeres.

Tal com diu la Mariona, en el comentari a la recepta en el seu llibre, si el caldo és potent, la crema resulta exquisida. Convé seguir els passos i, sobretot, respectar els ingredients, que, en ser mínims, permeten assaborir el gust únic de la galera.

INGREDIENTS: (6 persones)

CALDO
- 1 kg i 1/2 de galeres
- 2 cebes
- 2 alls
- oli
- 2 l i 1/2 d'aigua


CREMA
- 200 g de pa amb força molla
- sal, pebre
- 50 cc de crema de llet

ANELLES DE CEBA
- 1 o 2 cebes
- farina
- sal, pebre, oli

CALDO: es posa un raget d'oli a l'olla i s'hi enrosseix la ceba a trossos irregulars, s'hi afegeixen els alls. Quan tot tingui color, s'hi posen les galeres i se sofregeixen amb la ceba i l'all tot aixafant-les una mica perquè vagin deixant el suc. Es cobreix amb l'aigua indicada i es fa bullir 30 minuts.

CREMA: s'escorre el caldo i s'aboca en una altra olla i s'hi afegeix el pa una mica assecat al forn però ben poc torrat. Es fa bullir a foc lent uns 20 minuts. S'hi afegeix sal i pebre i es tritura fins que quedi ben fi. S'hi posa la crema de llet i se serveix amb les anelles de ceba pel damunt.

ANELLES: es talla la ceba a anelles, s'arrebossen amb farina barrejada amb sal i pebre. Es fregeixen per immersió, és a dir, en un bon volum d'oli calent. S'escorren bé i se'n posen unes quantes a cada plat.

NOTA DE LES AUTORES ACOSTUMADES A FER-NE PER A UNA BONA COLLA:

Si en feu més quantitat sofregiu la ceba a l'olla de fer el caldo i les galeres soles en una cassola o paella, de tanda en tanda, i les aneu passant dins de l'olla. Així se sofregeixen ben bé i el torradet que queda a la cassola, que heu de desglassar amb l'aigua que posareu per a fer el caldo, us hi donarà més potència.

Esperem haver aportat alguna idea per a preparar un primer plat per algun dinar o sopar de Nadal. Les sopes o cremes tenen el gran avantatge que es poden preparar força dies abans i congelar-les. Ara, doncs, ja podeu corre a plaça a comprar els ingredients i començar a engegar els fogons que després arriba el dia de l'àpat, els convidats tots mudats i ens troben encara amb el davantal posat i el monyo per a fer :)))

Caldo trufat amb pilota cruixent

I que bones són les sopes!

La proposta del mes de novembre del Memòries d'una cuinera ens ha vingut com anell al dit per presentar-vos un llibre imprescindible a les nostres cuines. La Mariona Quadrada va presentar fa uns dies a Reus el seu nou llibre titulat Sopes fredes i calentes, que és el quart de la col·lecció "Amb gust del Mediterrani".

En aquest llibre hi trobareu un munt de receptes interessants i una bona introducció on s'expliquen les tècniques bàsiques per aconseguir fer bons caldos, bones sopes i cremes fines tant d''hivern com d'estiu.

Aprofitant, doncs, l'avinentesa res millor que proposar-vos una recepta de sopa d'aquest llibre. Una proposta per anar escalfant motors ara que s'acosten festes. La sopa d'avui, tal com diu la Mariona és una altra versió per al caldo o sopa de Nadal, amb els mateixos gustos però amb formes diferents.

INGREDIENTS (per a 8 persones)

Caldo:                                                                            
- 1 pollastre
- 1 kg de carn de garreta de vedella
- 3 porros
- una branca d'api
- 6 pastanagues
- oli, sal
- 1 potet de tòfona
- 4 litres d'aigua

Pilota cruixent:
- 1/2 kg de pollastre trinxat
- 1/2 kg de vedella trinxada
- 1 tòfona
- 2 ous
- 100 g de molla de pa
- 75 cc de llet
- farina, sal


- 1 paquet de pasta kataïfi *, oli

Guarniment: 2 pastanagues, 1 porro, oli, sal

CALDO:

S'enrosseixen les carns a trossos amb oli i s'hi afegeixen les verdures trossejades. Un cop tot tingui color, es cobreix amb 4 litres d'aigua. Es fa bullir lentament 2 hores, s'escorre i es cola amb un drap fi (us anirà bé posar el drap damunt del colador). N'han de quedar 2 litres i 1/2. Es deixa refredar a la nevera i es desgreixa. Se sala i s'hi afegeix el suc de la tòfona. Es fa bullir 5 minuts.

PILOTA CRUIXENT:

Es fan les pilotes pastant bé els ingredients indicats (la molla de pa es desfà amb la llet). Se'ls dóna  forma rodona de mida de ració. S'enfarinen i es bullen 20 minuts en aigua i sal. S'escorren i es deixen refredar. Es desplega la pasta kataïfi i s'emboliquen les pilotes. Es pinten amb oli i es couen al forn a 200º 7 o 8 minuts.

MUNTATGE:

Es posen les pilotes als plats amb la pastanaga tallada en encenalls i el porro en juliana saltats amb oli i una mica de sal, s'hi aboca el caldo amb una gerreta i s'espolsa amb tòfona trinxadeta.

* NOTA: La pasta kataïfi, d'origen grec i utilitzada en moltes preparacions dolces del Mediterrani oriental, es pot adquirir en comerços especialitzats en menjar del món. És una pasta feta a base de fils de farina i aigua que, un cop cuita, adquireix una textura del tot cruixent.

Aquesta és la nostra aportació, esperem que us agradi.

Cannoli amb codonyat

Sovint ens trobem amb la necessitat de fer alguna recepta en què s'hagi d'utilitzar algun producte que tenim en quantitat, ja siguin remolatxes, carabassons, pebrots i albergínies. Quan tens codonyers a la vora i arriba la tardor ja saps que, vulguis o no, toca fer codonyat. No sempre hi ha prou temps i prou ganes, però ens dol no collir els codonys i aprofitar-los, així és com cada any fem una producció de codonyat considerable. En regalem a amics, parents i coneguts, en posem dins dels cócs, panellets, a les amanides... tot i així, sempre en tenim. Això si, tot i que ens agrada mantenir les tradicions, des de que tenim la thermomix ja no el fem a la manera tradicional i això s'agraeix quan no tens gaire temps.

Els cannoli són uns dolços típics d'Itàlia, concretament de Sicília, cannoli en italià significa tubs petits, i consisteix en una massa enrotllada farcida d'una barreja amb formatge ricota principalment. Aquesta recepta la vam trobar passejant per la xarxa fa temps quan buscàvem alguna preparció on poguéssim fer servir part de la producció de codonyat. Des de que la fem, l'anem repetint sovint perquè és molt fàcil de fer i sempre t'arregla un ressopó.

CANNOLI AMB CODONYAT                              

- 200 g de mantega
- 200 cc de crema de llet
- 500 g de farina
- 1 cullerada de llevadurina (Royal)
- codonyat 

Es barregen tots els ingredients, menys el codonyat, com si féssim una pasta brisa, és a dir, fins que estiguin ben integrats i arribem a formar una bola. Es deixar reposar 1 hora a la nevera. S'estira la pasta i se'n fan rodones de la mida d'un plat gros. Amb un tallador arrissat, es divideix cada rodona en 8 parts i a la part més ampla de cadascuna s'hi posa un trosset de codonyat. Es caragolen cap a la part de la punta del triangle i es posen en una llauna de forn folrada amb paper de forn. Es couen a 180º fins que són dauradets. Quan són freds s'espolsen amb sucre de llustre.

 

CODONYAT

- 1 kg de codonys nets i polits (amb pell)
- 750 g de sucre

Es barreja el codony trossejat i el sucre i es deixa macerar a la nevera fins l'endemà o l'altre. S'aboca al pot de la thermomix i es tritura, en dues vegades, 30 segons a velocitat 10. Es programa 30 minuts, 100º, velocitat 5. Quan està, s'abaixa la polpa que ha quedat pel capdamunt del got i es torna a programar 10 minuts més, 100º, velocitat 5. Quan està s'aboca dins dels recipients escollits. Es deixar refredar i l'endemà ja està a punt per menjar. Nosaltres el guardem a la nevera i l'envasem al buit. Es conserva força temps.

Forneres per un dia. Hem fet pa

Fer pa sempre ens ha agradat, alguns intents han reeixit més que altres, unes vegades amb panificadora i unes altres sense. És molt encoratjador veure com fermenta la massa i és fantàstic sentir l'olor de pa acabat de fer per tota la casa.

Aquest estiu, quan la Cori era de vacances a Calaceit, la va anar a veure la seva amiga Anna i li va explicar que el Pere, el seu marit, havia decidit agafar les regnes de cal Pere el Pa, un forn de pa de la família al Masroig, un poble molt bonic del Priorat. Per aquest forn hi ha passat cinc generacions de forners i la Cori ja ens hi veia fent pastetes ajudant al Pere.

De seguida que vam saber la proposta d'aquest mes de la Recepta del 15 no vam tenir cap dubte, faríem la maleta de cuina i cap al Masroig falta gent per experimentar in situ i coure el nostre pa en el forn de llenya del cal Pere.

INGREDIENTS

1 kg de farina.

25 g de llevat

750 ml d'aigua.

20 g de sal

30 g de massa mare (vam utilitzar la pròpia el forn)

 

Es barreja la farina, la massa mare, la sal, el llevat i el 70% de l'aigua. S'amassa a temperatura ambient afegint-hi la resta d'aigua en funció de com quedi la massa (no totes les farines requereixen la mateixa quantitat d'aigua). Amassar uns 20-25 min. S'ha d'aconseguir una massa que sigui elàstica.

Funyir la massa, és a dir, tallar i separar cada peça de pa fent-ne una bola que es deixa reposar uns 20 minuts. Passat aquest temps, se li dóna la forma de barra i es deixa fermentar a temperatura ambient durant aproximadament 45 minuts (ha de doblar el seu volum).

Es cou a 180º durant 50 min aproximadament.

El forn on es cou el pa és el mateix que es va construir a mitjan segle 19, un forn de llenya de sola de maons d'argila. Durant els anys 1938 i 1939 la fleca va ser requisada per les tropes republicanes per fer el pa pels soldats del front durant la batalla de l’Ebre. La dècada dels 40 el forn es va remodelar fruit de l’ús intensiu que s'hi feia però per sort es va respectar tant el disseny com els materials originals.

El pa que es fa avui és el mateix pa que s'ha fet durant els últims 50 anys, un pa artesà, pausat, fet a mà i cuit amb l'escalfor de la llenya, en què el ritme de treball el marca el propi pa i la seva maduració.

I aprofitant que parlem d'una mica d'història ens ha vingut de gust recordar aquells berenars que li feia el pare de la Cori quan era petita: PA AMB VI I SUCRE, quina llàstima que molts nens d'avui no coneguin un berenar tan exquisit.

Hem après força d’aquesta anada al Masroig, però queda molt més per aprendre. Ben segur que hi tornarem, ens va quedar pendent saber com es fan algunes especialitats de la casa.  Quan hi tornem a anar ja us ho explicarem.

 

Cóc d'avellanes i codonyat

Als USA s’ho saben muntar molt bé. En aquell país sempre estan a punt per a celebrar el Dia Nacional del que sigui. Entre aquests dies en honor a alguna cosa ens trobem que el dia 15 de novembre celebren el National Bundt Day, és a dir, i segons la nostra interpretació, el Dia Nacional del Cóc. Dit així sona una mica estrany, però no estaria gens malament promocionar seriosament els cócs i no se'n perdés la tradició de fer-ne en totes les cases. 

Tot i així, com que la xarxa en va plena i ens encanten els motlles Nordicware, especials per a coure els bundt, també ens volem afegir a la celebració americana fent el cóc d'avui, que més o menys reuneix les característiques d'un bundt però amb un toc més nostrat (les avellanes, el codonyat, l'oli), dins d'un motlle americà.

INGREDIENTS:                                                         

- 4 ous

- 200 cc d'oli d'oliva suau

- 200 g de sucre

- 1 sobret de llevadurina (tipus Royal)

- 150 g de farina

- 150 g d'avellanes torrades mòltes

- 1 culleradeta de canyella

- 200 g de codonyat (el nostre, fet a casa)

- 75 g de nous

- sucre llustre per espolsar

Es baten una mica els ous sencers, s'hi afegeix l'oli, el sucre i es remena bé, s'hi incorpora la farina, el llevat, les avellanes mòltes, la canyella fins que està tot ben integrat, s'hi posa el codonyat a trossets i les nous una mica partides. S'aboca dins d'un motlle untat i s'entra al forn, ja calent, i es cou uns 40-45 minuts a 160º. Es deixa refredar uns 10 minuts, es desmotlla i quan es fred s'espolsa amb sucre de llustre.

Aquest cóc és deliciós i molt fàcil de fer i si no teniu aquest motlle el podeu fer perfectament dins d'un motlle ródó d'uns 22-25 cm de diàmetre.

Font de la recepta en aquest llibre.

Panellets de gema i els Cocos de la iaia Tomasa

Ja tornem a ser Tots Sants i nosaltres, fidels a la tradició, hem fet els Panellets i els Cocos de la iaia Tomasa com cada any per aquesta època. Sempre ens passa el mateix, no ens n'adonem que ja hi tornem a ser i hem de corre a fer-los.

Enguany ens estrenem en la publicació dels panellets, el nostre blog encara no té un any, i toca publicar rigorosament el que mana el calendari de festes. Amb els panellets ens passa una mica com amb les mones, en fem i en fem, i després toca repartir-los a casa dels avis, de les tietes, dels padrins, germans, alguns amics i una safateta pels companys de la feina.


De receptes de panellets n'hi ha tantes com vulgueu, nosaltres fem la que vam  aprendre amb la Mariona Quadrada fa molts anys. És a dir, panellets fets amb ametlla, sucre i rovell d'ou, panellets de gema, són excel·lents.

MASSA DELS PANELLETS



INGREDIENTS: (en surten 60-70)

- 1 kg d’ametlla marcona mòlta

- 750 g de sucre

- 400 cc d’aigua

- 12 rovells d’ou
- ratlladura de pell de llimona (opcional)

- farina, sucre de llustre

Es fa un almívar a punt de fil fluix, 103º. Per a comprovar-ho no cal tenir termòmetre de sucre, agafem una goteta amb una espàtula de fusta i ens la posem entre els dits polze i índex, els anem tancant i obrint i quan veiem que s'hi forma un filet d'almívar ja està fet el punt de fil fluix.

Aboquem l'almívar a poc a poc dins del cassó on tenim els rovells,i anem remenant, mai al revés (si poséssim els rovells dins l'almívar calent, els rovells quedarien sobtats al moment). Quan la barreja està feta i homogènia la tornem al foc i la coem, sempre remenant, fins a punt de gema, o sigui, que agafa cos i gairebé comença a bullir. Es barreja amb l’ametlla i es deixa reposar tapat amb un drap humit a la nevera fins l’endemà.

Es formen els panellets agafant porcions de pasta i fent-ne una bola, o bé fent un cilindre amb la pasta i tallant-ne porcions iguals (la Mercè, que és una mica tiquis-miquis, les pesa, uns 25 g). S'arrebossen amb una barreja de farina i sucre llustre i es col.loquen en una llauna folrada amb paper de forn. Es couen al forn a 200º, el forn ja ha de ser calent, uns 5 minuts o fins que rossegen. Si es vol, quan es treuen s’esclafen una mica amb la mà perquè quedin una mica esquerdats.

Panellets de pinyons: massa de panellets, 3 rovells d’ou, 1/2 k de pinyons.

Es desfan els rovells d’ou amb unes gotes d’aigua, s’hi barregen els pinyons i s’hi arrebossen les boles dels panellets ajudant-nos d'una cullera i tornant a fer una bola. Es col.loquen en una llauna folrada amb paper de forn. Es couen al forn a 200º, el forn ja ha de ser calent, uns 5 minuts o fins que rossegen.

L'altra recepta d'avui és la dels Cocos de la iaia Tomasa, una recepta que l'àvia de la Mercè li va ensenyar ja fa molts anys. Aquests cocos, que no són panellets de coco perquè no porten ametlla, són, juntament amb els panellets de pinyons, els que més triomfen la nit de la castanyada a ca la Mercè entre els amics de Vilaplana. El Pitxi és el fan número 1 :)))

MASSA DELS COCOS


INGREDIENTS (ens surten uns 60)

- 8 ous sencers
- 1 kg de coco ratllat
- 750 g de sucre

Es baten una mica els ous, s'hi barreja el sucre i després el coco ratllat fins que quedi tot ben barrejat. Se n'agafen porcions amb una cullera i es premen amb la mà perquè quedin compactades, se'ls dóna la forma com de piràmide i es col·loquen a la llauna del forn folrada amb paper. Es couen al forn, ja calent, a 180º uns 15 minuts o fins que són una mica torradets.

De panellets se'n poden fer amb diferents gustos i formes però en això del panellet som tradicionals i ens agrada fer aquests tres tipus juntament amb els de codonyat que avui, pobrets, no han tingut temps de sortir a la foto, però que us expliquem com fer-los.


Panellets amb codonyat: s’aplana la pasta de panellet i es forma un rectangle. S’hi posen tires de codonyat, es caragola i se'n fa un cilindre. Se’n tallen porcions, es pinten amb rovell i es couen igual que els panellets. 

Amb aquesta recepta us quedaran uns panellets boníssims i molt tendres, desats en una llauna es conserven molt bé durant força dies.

Podeu acompanyar aquesta plàtera de panellets amb un bon vi dolç o amb un bon vi ranci
de la DO Montsant que podeu trobar a la botiga de la Cooperativa Falset-Marçà.

Molt bona castanyada!!!

Arròs basmati amb llet de coco

El repte del mes d’octubre del Memòries d’una Cuinera se’ns ha fet una mica difícil d’assolir. Fa anys que no fem arròs amb llet, bé, més ben dit, no n’hem fet mai! Hem cuinat mil arrossos i paelles de tota mena, però arròs amb llet mai. A casa de la Mercè, quan era petita, se’n feia sovint durant un temps arran de les temporades que hi passava la Isa, una senyora de Madrid amiga de la família, va ser ella qui en va ensenyar a fer a la iaia Tomasa. En aquelles èpoques va ser un no parar de menjar-ne. I des de llavors fins ara, mai més.

Com que volíem participar-hi de totes totes i ens resistíem a preparar-ne un de tradicional, hem donat molts tombs pels llibres i per la xarxa i ens hem decidit a fer un arròs amb llet exòtic, tot i que potser és tradicional en terres llunyanes. La veritat és que ens ha sorprès gratament, és molt bo.

INGREDIENTS: (per a 4 persones)                  

- 250 g d’arròs basmati 

- 400 cc de llet de coco de pot

- 2 tasses d’aigua 

- 1 ceba grossa (millor de Figueres) 

- 2 alls 

- 50 cc d'oli 

- 3 cullerades de gingebre fresc ratllat 

- 2 cullerades de llavors de rosella 

- 100 g d’anacards 

- 6 claus d’olor 

- 1 culleradeta de canyella en pols 

- 1 culleradeta de curry 

- sal

Es posa la llet de coco, l’aigua i la sal al foc i s’hi bull l’arròs fins que tot el líquid s’hagi gairebé evaporat i l’arròs sigui cuit (a vegades s’hi ha d’afegir una mica més d’aigua). S’escorre si hi queda una mica de suc i es reserva. Es trinxen la ceba i els alls i se sofregeix tot en una paella gran amb l’oli (no ha d’agafar color, només que quedi la ceba transparent). S’hi afegeix el gingebre ratllat, s’hi dóna un tomb, després les llavors de rosella, els anacards, els claus, la canyella i el curry. Es rectifica de sal i se salta tot junt dos minuts. S’hi incorpora l’arròs, es barreja bé amb tot el sofregit i se serveix calent. Pot funcionar com a primer plat o com acompanyament d’un segon.
 
Si us agraden els gustos que us remetin a països llunyans no dubteu a fer-lo.

Tot i que ja sabeu que sempre tenim algun excedent al rebost provinent d'algun hort amic, en el cas d'avui no tenim cap cocoter a la vora (tot i que hi ha moments que ja ens agradaria ser més a prop d'un cocoter que d'una figuera) però últimament hem fet alguna festa entre hawaina tirant cap a la Polinèsia i hem calculat llarg a l'hora de comprar cocos, és per això que encara en tomba algun per casa i avui ens han anat molt bé per presentar aquest arròs.

Fals ravioli de gamba a "l'ajillo"

La recepta d'avui és la segona que publiquem d'un dels plats que formen part del menú "Intocables" del restaurant AQ de Tarragona. Precisament el menú es diu així perquè són plats fixos i el ravioli de gamba és gairebé com un dels plats insígnia del restaurant.

L'ingredient principal d'aquest plat és la gamba fresca de Tarragona. La recepta original està feta així i nosaltres ho hem respectat, hem anat al mercat, ens hem gastat els quartets, hem fet les fotos i la recepta. L'ocasió bé s'ho val, a més avui és l'aniversari del Jordi, i ell encara s'ho mereix més. Per molts anys!

Aquesta recepta ens remet al gust tradicional de les típiques gambes a "l'ajillo" però en versió actualitzada i més moderna, més "fashion" (com diria la Cori).



INGREDIENTS (per a 4 persones)

 
- 8 gambes fresques
- 1 cabeça d'alls
- oli d'oliva DO Siurana
- sal i pebre

Gambes: es pelen, es guarden les pells i els caps, se'ls treu el budell amb un escuradents. S'obren pel mig de dalt baix, es van posant una a una entremig de dos papers film i amb un cassó resistent se'ls dóna un cop per tal que quedin ben aixafades i aplanades, talment com si féssim un carpaccio. Cada gamba ha d'anar amb el seu propi embolcall de paper film. Es posen una damunt de l'altra i s'entren al congelador.

Alls: s'escaliven, es pelen i se'n fa com un puré, s'amaneix amb oli, sal i pebre.

Oli de gamba: es posen els caps en un cassó i es cobreixen amb oli bo. Es posa al foc molt lent i s'hi deixa sense que arribi a bullir una hora. Es cola i es reserva.

Servei: es treuen les gambes aplanades del congelador, es desemboliquen a mesura que anem muntant els plats, se'n posa una encara congelada al plat, salem i emprebrem lleugerament, al damunt s'hi posa una mica de puré d'all, i es tapa amb una altra gamba aplanada congelada. Se sala i s'emprebra. Es rega amb oli i durant el temps de preparar-ho ja es va descongelant. Se serveix.

No tingueu por per l'all, no queda gens fort de gust. Segurament us sobrarà oli de gamba, el podeu guardar o també fer servir per amanir uns macarrons o uns espaguetis bullits i sofregits amb una punteta de bitxo coent.

Vieires i bolets sobre moniato i empanada

Som a la tardor, ningú ho diria! Per les temperatures que fa no ho sembla pas, però quan a les verduleries ja fa dies que veus magranes, moniatos i castanyes ens indica que la tardor ja és aquí i que ja no hi ha marxa enrera, faci fred o calor.

A qui ens agrada cuinar, la tardor té una mena de caliu especial que convida a engegar els fogons i preparar plats amb els ingredients que ens ofereix aquesta època de l'any. Els amics de La Recepta del 15 ho saben prou bé i ens han engrescat a preparar algun plat amb moniato.

Tot i no utilitzar gaire moniato en els nostres menús, no ens ha estat pas difícil trobar una recepta que en portés. Els cursos que hem fet al Taller de Cuina de la Mariona Quadrada sempre n'han dedicat una part a receptes amb productes de tardor i amb la intenció de recuperar-ne la utilització, sobretot dels més oblidats en la cuina actual. I a nosaltres ens agrada molt treballar per no deixar perdre productes que abans omplien els rebosts dels nostres avis.

El plat d'avui és un plat ben de tardor.

INGREDIENTS (per a 4 persones)


- 12 vieires (congelades de qualitat) o 250 g de petites
- 8 escalunyes
- 100 cc de vi blanc sec
- 350-400 g de bolets (camagroc, rossinyol, cep)
- 1 moniato vermell
- 1 làmina de pasta de full
- oli
- sal
- mantega

Es fan triangles de pasta de full, es pinten amb mantega, es couen al forn a 180º i es reserven. Se sofregeixen les escalunyes amb mantega i oli, s'hi tira el vi, es redueix i s'hi afegeixen els bolets. Es fan rodanxes de moniato (més o menys d'un dit) i es fregeixen amb poc oli. Es fan les vieires a la planxa o en una paella amb poc oli, es treuen i es desglaça amb unes gotes més de vi blanc. Al damunt del moniato s'hi posa el sofregit de bolets i escalunya, les vieires i la mica de desglaçat i s'acompanya amb els triangles de pasta de full.

Aquest vespre hem fet un sopar de tardor i les amigues de la classe, la mestra i el nen se n'han menjat un bon plat.