Minifocaccies farcides

Tot i que és estiu ens agrada engegar el forn. Ens ho passem bé fent coques amb recapte, pizzes, empanades, i totes les variants possibles fetes amb pasta de pa o amb alguna massa emparentada amb la del pa, només hi ha el petit incovenient d'haver de patir l'escalfor afegida de forn.

Ens encanta fer sopars d'estiu a la fresca, d'aquells que cadascú s'agafa el que vol, amb tot d'amanides divertides combinades amb una varietat de coques improvisades amb el recapte que tinguem aquell dia, amb pizzes diferents i empanades amb farciments poc tradicionals.

Així és com hem arribat a la recepta d'avui, una focaccia en forma de bola o magdalena farcida de gustos mediterranis. El llibre Pizza, calzone & focaccia ens ha ajudat a fer-la.

INGREDIENTS: (per a 24 boles)

Massa:
- 375g de farina de força
- 1/2 culleradeta de sal
- 25 g de llevat de forner
- 25 cc d'oli d'oliva bo
- 200-225 cc d'aigua tèbia

Farcit:
- 8 cullerades de salsa pesto
- 24 tomaquetes cirera
- 300 g de mozzarella a dauets
- branquetes de romer per a guarnir

Massa: es posa la farina i la sal dins d'un recipient, s'hi fa un espai al mig i s'hi esmicola el llevat, s'hi posa l'aigua i l'oli i es barreja fins que es desfà el llevat. Es treballa la pasta uns 10 minuts, fins que quedi homogènia i elàstica. (En el llibre hi diu que es treballa a mà, nosaltres ho vam fer amb el ganxo del batedor elèctric). Es tapa amb un drap humit i es deixar fermentar en un lloc càlid fins que dobli de volum. Amb les mans enfarinades, es treu la massa del recipient i s'aboca al taullel enfarinat.

De la massa se'n fan 4 parts i s'estiren ben fines amb el corró. Amb un tallador (d'uns 7 cm de diàmetre) o amb un got del revés es tallen 6 rodones de cada part. En cadascuna s'hi posa una culleradeta de pesto, un trosset de mozzarella i una tomaqueta i es tanca unint les vores.

Es col·loquen les boletes, amb el punt d'unió cap per avall, dins d'una llauna de forn o bé dins de motlles per a fer magdalenes. Es deixen reposar 1/2 h fins que tornen a fermentar. Es pinten amb oli i es couen al forn durant uns 10-15 minuts. Es desmotllen i es mengen tèbies com a entrant, fredes també són boníssimes.

Gaspatxo de síndria, tomaca i alfàbrega

Som al cor de l'estiu i per a nosaltres estiu és sinònim de tomaca acabada de collir, de síndria fresca i d'alfàbrega perfumant els nostres sopars, els tres ingredients principals de la recepta d'aquest gaspatxo.

A l'estiu, el gaspatxo és un primer plat que fem sovint, gairebé cada dia. Es refrescant, saludable i la canalla se'l menja bé. A més, ens serveix per donar sortida a l'excedent de tomaques, cogombres i pebrots de l'hort del Miquel.

Partint del més popular, l'anomenat andalús, se'n poden fer variacions afegint-hi altres ingredients no tant habituals, com el cas de la recepta d'avui que és amb síndria.

Per a fer un bon gaspatxo no hi ha res com unes bones tomaques, si pot ser madurades a la tomaquera. A les comarques del Camp de Tarragona se'n conrea una varietat anomenada tomaca del Benach que potser no és tan coneguda arreu com altres però és una de les millors que hi ha. Quan és ben madura dóna un resultat excel·lent per a fer gaspatxos, i si la feu simplement amanida amb un bon raig d'oli bo, sal i una bona llesca de pa per sucar-ne l'amaniment no haureu tastat res de millor.

Amb aquest gaspatxo participem en la proposta del mes de juliol que ens fan les noies de Memories d'una cuinera.

INGREDIENTS (per a 4-5 persones)

- 1/2 kg de tomaques
- 1 kg de síndria neta
- 100 g de ceba tendra
- 60 g de pa eixut
- 70 cc d'oli
- 30 cc de vinagre tradicional
- 20 g de fulles d'alfàbrega
- 250 cc d'aigua
- sal



S'escalda l'alfàbrega i es reserva. Es tallen les tomaques, la síndria i la ceba i es posa tot al pot de la botedora o robot juntament amb el pa, l'aigua i l'alfàbrega. Es tritura i es cola, s'hi afegeix l'oli, el vinagre i la sal i es remena bé. Es posa a la nevera i se serveix ben fresquet amb unes gotes d'oli d'alfàgrega pel damunt.

La font d'aquesta recepta ha estat el llibre Gazpacho, d'Alberto Herráiz.

Gelat de iogurt

La proposta d'aquest mes de La recepta del 15, que organitzen els amics dels blocs Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta, són gelats i sorbets.

El gelat és un recurs molt pràctic que sempre es pot tenir fet i al congelador fins el moment de fer-lo servir. Si no es té geladora, s'ha d'evitar que es formin cristalls quan s'està congelant per això l'hem d'anar remenant cada dues o tres hores.

La geladora domèstica és un altre d'aquells aparells que van acumulant pols fins el dia que et decideixes a fer gelat com una tarona, tot el que et cau a les mans ho vols convertir en gelat o sorbet: les barres de torró de Xixona que no et vas menjar per Nadal, uns plàtans o unes maduixes que et fan nosa per la nevera, per no parlar d'uns iogurts que estan a punt de caducar.

La recepta l'hem tret d'un llibre molt senzill però amb receptes molt interessants i fàcils de fer titulat Glaces et Sorbets, que pertany a una col·lecció de petits llibres de cuina que comprem cada vegada que anem d'excursió a França.



INGREDIENTS

- 5 iogurts naturals sense sucre (els vam fer servir grecs)
- 250 cc de nata líquida
- 150 g de sucre
 
Es barregen tots els ingredients fins que el sucre quedi ben dissolt. Es posa la barreja a la geladora fins que està. Sense geladora, s'ha de posar al congelador i anar-lo remenant o passant-li el túrmix cada dues o tres hores per tal d'anar trencant els cristalls que es formin.

 

Amanida de ruca, pera i magret d’ànec

Avui farem una amanida, fa molta calor i ens agrada menjar fresquet i tenir poca feina. Volem allunyar-nos dels fogons i els forns, tot i que ens costa i no sempre ho aconseguim, i preparar cosa fàcil i lleugera, per això tenim tendència a fer amanides de tot tipus. És estiu i fa goig fer-les amb tot d'ingredients ben variats.

L'ingredient principal que fa que d'aquest plat se'n digui amanida és la ruca, nom català d'una herba comestible que hauríem d'utilitzar amb tota normalitat perquè no s'acabi perdent, que prou coses ja es perden.

INGREDIENTS
- 400 g de ruca
- 2 peres tallades a làmines
- 200 g de magret d’ànec curat
- 50 g de nous
- 50 g de pinyons torrats
- 30 cc de vinagre de Mòdena
- 30 cc de vinagre de Xerès
- 200 cc d’oli d’oliva
- sal

PREPARACIÓ

Es fa un llit de ruca i s’hi van posant els altres ingredients segons el gust de cadascú. S’amaneix amb la vinagreta.

Font de la recepta: Mediterrània: la mar de plats de la Montse Estruch del restaurant El Cingle.