Braç de truita de patates amb formatge i pernil dolç

Les noies del Memòries d’una cuinera enceten l’any amb tranquil·litat, ens demanen de fer truites. D’entrada sembla ben senzill, qui no fa més d’una truita del que sigui a la setmana per a sopar, per exemple? Tot i així, a l’hora de pensar en quina truita publicar ja és més difícil perquè costa pensar en alguna un xic diferent de l’habitual.

La recepta d’avui fa algun anyet que la Pilar, una companya de feina de la Mercè li va explicar en un dinar de carmanyola a la feina... -No trobeu que se n’expliquen moltes de receptes en aquests dinars?- Des d’aleshores que l’hem fet moltíssimes vegades, és un recurs senzill i que dóna un bon resultat.

 

INGREDIENTS:

- 3 o 4 patates mitjanes

- 4 o 5 ous

- sal i oli

- 4 talls de formatge danés tipus Havarti

- 4 talls grans de pernil dolç

- paella grossa, de 28 cm de diàmetre

- paper d’alumini

Es fa una truita de patates, com més gran sigui la paella millor, procurant que no quedi ni gruixuda, ni massa prima. La proporció de patates i ou que posem és aproximada, heu de trobar la proporció adequada per a què us quedi una truita ben ampla i com d'un dit de gruix.

De seguida que està feta es posa al damunt d’un tros de paper d’alumini i es cobreix amb els talls de formatge i després amb els de pernil dolç. Amb l’ajuda del paper d’alumini es caragola la truita procurant que el paper no quedi a dins. Quan està caragolada i amb el mateix paper s’embolica la truita com un caramel, es torna a embolicar amb un altre paper i es deixa refredar unes hores a temperatura d’ambient o a la nevera, depèn dels gustos. A l’hora de servir-la es desembolica i es talla. Es pot servir acompanyada d’una bona amanida o del que vulgueu.

 

Aigua de violeta amb iogurt grec i fruites vermelles de la Rosa Mari

Avui us presentem un postre senzillament bonic. És una recepta que ens va ensenyar a fer la Rosa Mari, una altra amiga de la classe de cuina. No només és bonic sinó que és molt bo i sorprenent. El dia que el vam aprendre a fer, totes vam córrer com unes esperitades a comprar caramels de violeta per a poder fer-lo de seguida.

La Rosa Mari és una persona molt generosa i detallista. Ella va ser la primera alumna de la classe que va organitzar un sopar per a totes nosaltres. Va ser memorable, per l’excel·lència en l’elaboració del menú (han passat 5 anys i encara el recordem fil per randa), per la presentació, per l’entorn... i per la rosa que ens va portar el Sisco, el seu marit a qui encara no coneixíem, quan va arribar al final del sopar. No se’ns oblida tampoc la calçotada que ens va preparar, no havíem anat mai en cap organitzada amb tanta exquisidesa i amb tot tan ben parat, ella i el Sisco són fantàstics!

INGREDIENTS (per a 4 copes)

- 50 g de caramels de violeta              

- 200 cc d’aigua

- 2 fulls de gelatina

- 2 iogurts grecs

- 100 g de nata muntada

- 1 caixeta de gerds

Es fonen els caramels amb l’aigua a foc molt lent, s’hi afegeix la gelatina, prèviament remullada en aigua freda, i es mig omplen les copes de servei. Es posen a la nevera 2 hores. Es munta la nata, es barreja amb els iogurts i es reserva a la nevera fins al moment de servir.

Muntatge: es mig cobreix la gelatina amb la barreja de nata i iogurt i pel damunt s’hi escampen els gerds. Se serveix o es guarda a la nevera fins a l'hora de servir-lo.

Aquest postre defineix perfectament la Rosa Mari, reuneix senzillesa i elegància, com ella mateixa.

Risotto d'escamarlans i carxofes de l'Anna

Ja tornem a ser aquí per a fer la primera entrada d’aquest any 2012 i per a fer la nostra aportació a la primera proposta d’enguany de La recepta del 15. Els dels Fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta en saben i per això encerten cada mes en la seva proposta, prova d'això és que tot just fa un any van engegar aquesta convocatòria mensual i ja porten més de 800 receptes recollides, felicitats!!!


Anem per la proposta d'aquest mes, CARXOFES. La carxofa té un “no sé que té” que fa que ens agradi molt. A la brasa amb un bon pam de llonganissa, enfarinada i fregida com acompanyament, simplement bullida, en cassoleta amb patates, farcida de tot i més, i per a fer-ne una de les millors truites del món.

  

Tenim força receptes amb carxofa i no sabíem quina triar. Tot pensant-hi ens va venir al cap el dia que la nostra estimada amiga Anna ens va ensenyar a fer un rissotto amb carxofa que segons  paraules textuals d’ella era, de tan bo, "mel”. L’Anna és una de les amigues de la classe de cuina, té moltes coses bones, però una de les millors és que sap estimar molt i demostrar-ho, estar una estona al seu costat et fa posar l’autoestima al lloc on ha de ser, a dalt de tot, evidentment. Tothom hauria de tenir una Anna ben a la vora i segurament aquest món aniria millor.

RISOTTO D’ESCAMARLANS I CARXOFES

INGREDIENTS (per a 4 persones)

- 300 g d’arròs tipus carnaroli

- 12 escamarlans maquetons (els nostres eren petits)

- 10 carxofes

- 2 cebes tendres mitjanes

- una boleta de mantega

- 50 g de parmesà ratllat

- oli i sa

Caldo:

- 4 branques d’api

- 2 pastanagues

- 3 cebes tendres mitjanes

- oli

- 100 cc de vi blanc

- 50 cc de conyac

- 2 l d'aigua 

- els caps dels escamarlans

Caldo: es talla ben petit l'api, la pastanaga i les 3 cebes i se sofregeix tot amb oli dins de l'olla fins que tot tingui una mica de color. S'hi afegeixen els caps dels escamarlans, oberts de dalt a baix i prèviament passats per la paella amb una mica d'oli (així es potencia el gust de l'escamarlà). S'hi aboca el vi i el conyac i se'ls redueix l'alcohol. S'hi afegeix l'aigua indicada, es fa bullir mitja hora i es cola (n'ha de sortir 1 litre i mig).

Risotto: es netegen les carxofes, es fregeixen amb poc oli i una mica tapades, i es reserven. Es pelen les cues dels escamarlans i es marquen a la paella i també es reserven. Es trinxen les 2 cebes i se'n fa un sofregit sense gaire color, s'hi afegeix l'arròs i es remena, s'hi posa el caldo però no tot de cop, a poc a poc a mesura que es va necessitant. Quan ja està acabat s'hi remena la mantega i el parmesà. Se serveix i es reparteix un muntet de carxofes i tres escamarlans encabalcats (els nostres eren petits i no hem pogut fer aquesta presentació, però ha sortit igual de bo) a cada plat.

Amb aquesta recepta encetem unas petita sèrie de les receptes que hem après de les nostres amigues i amic de classe de cuina.