Aquest mes la proposta de Memòries d'una cuinera va de bunyols. Tot i que la Quaresma és una època propícia per a fer-ne, sobretot dels de vent o farcits de crema, nosaltres dels de bacallà n’acostumem a fer tot sovint. Unes vegades seguint la recepta que porta patata i d’altres, segons la recepta que us expliquem avui.
Aquesta recepta no porta gaire feina, la massa es fa en un moment, només cal trobar-li el seu punt de consistència. Podríem dir que l’únic inconvenient que tenen és l’anar fregint-los i, dietèticament parlant, les calories que deuen portar, però amb moderació són un bon recurs per a sopar acompanyats d’una amanida.
- 200 g de bacallà esqueixat (ja dessalat)
- 125 g de farina
- 125 cc de llet
- 1/2 sobret de llevadurina (Royal)
- 2 alls i julivert o 2 alls tendres
- una mica de sal
- oli d'oliva per a fregir-los
Es barreja la llet, la farina i la llevadurina fins que quedi una pasta homogènia i llisa, s’hi afegeix el bacallà esmicolat ben petit, s’hi barreja l’all i el julivert ben trinxadets, es rectifica de sal si cal (tot depèn de com sigui el bacallà), si la pasta queda massa espessa es pot aclarir afegint-hi una mica més de llet.
Es posa força oli en una paella de parets altes o en una fregidora, s’escalfa i quan està ben calent però sense fumejar, s'hi posa una punteta de pasta i si flota vol dir que l'oli ja és a punt. S’hi van posant culleradetes de pasta i es fregeixen. Amb l'ajuda d'una espàtula s'hi va tirant oli pel damunt perquè s'inflin, i es van tombant fins que quedin rossets. Es treuen i es posen damunt d’un paper de cuina per tal que s’absorbeixi una mica l’oli sobrer. És molt important fregir-los amb volum d'oli, amb menys us quedaran com a palets de riera, és a dir, plans i amb una ratlla al mig perquè l'oli no els haurà ben cobert.
Se serveixen ben calentons.
Es posa força oli en una paella de parets altes o en una fregidora, s’escalfa i quan està ben calent però sense fumejar, s'hi posa una punteta de pasta i si flota vol dir que l'oli ja és a punt. S’hi van posant culleradetes de pasta i es fregeixen. Amb l'ajuda d'una espàtula s'hi va tirant oli pel damunt perquè s'inflin, i es van tombant fins que quedin rossets. Es treuen i es posen damunt d’un paper de cuina per tal que s’absorbeixi una mica l’oli sobrer. És molt important fregir-los amb volum d'oli, amb menys us quedaran com a palets de riera, és a dir, plans i amb una ratlla al mig perquè l'oli no els haurà ben cobert.
Se serveixen ben calentons.










