Gelat de cireres, sense geladora!

 
Ja som 15 de juliol! i toca publicar publicar per La Recepta del 15.  D’aquí dos dies ens menjarem els panellets, però abans aprofitarem totes les hores de l’estiu per atipar-nos de fruita fresca i de gelats :) i avui casarem gelat i cireres i en farem un de facilíssim i molt bo. Un gelat en què no s’ha d’utilitzar geladora!

El gelat d’avui es fa amb una base de clares muntades i nata que és ideal per a fer gelats a casa, es pot aromatitzar del que vulguem i tindrem un gelat excel·lent (fruita seca, nougat, fruita fresca, pells de cítrics ratllades o confitades... del que vulgueu). També és un bon recurs per aprofitar les clares sobreres quan fem alguna preparació en què només hi posem els rovells. Tot i que últimament es recomana utilitzar clares pasteuritzades, nosaltres hem fet servir clares d'ou de tota la vida perquè ens hem trobat que les pasteuritzades no han muntat.

Com que ens van regalar moltes cireres, una part la vam aprofitar per a fer-les mig confitades i fa uns dies les vam fer servir per acompanyar aquest flam. Avui les barrejarem dins del gelat i en posarem algunes també per fora

INGREDIENTS:

- 4 clares

- 250 cc de nata líquida

- 100 g de sucre

- 150 g de cireres mig confitades

- 100 cc d’almívar de les cireres

Es munten les clares a punt de neu, quan estan s’hi afegeix el sucre i es bat fins que s’hi integra i queden les clares lluentes. Es munta la nata i es barreja suaument amb les clares muntades. A partir d'aquí podem barrejar les cireres i el seu almívar de dues maneres. La primera és afegir-ho tot i remenar, ens quedarà el gelat de color rosa-morat. La segona és abocar la meitat de la barreja de nata i clares en un recipient i anar-hi posant una part de les cireres i una mica de l'almívar, sense remenar, només escampant-lo una mica amb una forquilla, continuar amb la resta de nata i clares i la resta de cireres i almívar, així aconseguirem que el gelat quedi blanc i rosa. Es posa al congelador fins al moment de servir, és un gelat que no es torna dur com una pedra, de manera que no cal treure'l una estona abans del congelador. Si es vol, se serveix acompanyat de més cireres.

Nosaltres l'hem posat en un motlle  que almenys fa vint anys que ronda per l'armari de la Mercè i que encara no s'havia estrenat. És allò que passa quan entres en una botiga d'estris de cuina, no te'n pots estar i et penses que no pots viure sense aquell estri que et fa goig ;)