Carquinyolis de festucs

Quan les xiques del Memòries d'una cuinera van proposar de fer carquinyolis vam saber de seguida que aniríem al blog de la Gemma Clofent, La cuina de casa, a buscar-ne la recepta. Feia temps que teníem ganes de fer una recepta d'aquest bloc, gairebé un dels primers blocs de cuina de Catalunya i que seguim pràcticament des del començament. És un bloc només de postres i és com una petita enciclopèdia, ho trobareu gairebé tot.

Mai abans havíem fet carquinyolis i ens vam sorprendre quan vam veure que era tan senzill fer-ne a casa. Nosaltres els hem fet de festucs, però podeu substituir-los per la fruita seca que us agradi més.

INGREDIENTS:

- 100 g de festucs crus
- 175 g de farina
- 100 g de sucre
- 1 ou
- ratlladura de llimona
- 1 culleradeta de llevadurina

 

REALITZACIÓ:

Es posen els festucs en remull. Es bat l’ou amb el sucre i la ratlladura de llimona. S'hi incorpora la farina amb el llevat i es barrejar bé. S'afegeixen els festucs (mal escorreguts) i es barregen.

Es fan dues barres llargues (espolseu amb una mica de farina si la pasta us queda una mica enganxosa) i es couen al forn a 180º uns 15 minuts. Es treuen del forn i es tallen els carquinyils al biaix i es tornen a posar al forn uns 5 minuts més, fins que agafin color.

Si els voleu fer d'algun altre gust, visiteu el bloc Memòries d'una cuinera el dia 1 de maig i hi trobareu el recull de totes les propostes de carquinyolis dolços o salats dels blocs que els han publicat aquest mes.

I com sempre, us suggerim que visiteu la Cooperativa de Falset-Marçà, que enguany celebra el seu centenari, i us emporteu un vinet ranci o dolç i els carquinyolis encara seran de més bon menjar.

Sachertorte Ice Cream

No es pot dir que hagi arribat l’estiu ni que haguem d’esperar-lo per a començar a menjar gelats. Per tant, avui encetem la temporada amb un geladet molt bo que potser ens aixecarà l’ànim perquè estem una mica moixes després de la nit de futbol d’ahir. Tot i així, i com diu la cançoneta ...”ser del Barça és el millor que hi ha!!!” (guanyi o perdi).

Aquest gelat és com un invent-fusió entre una base de gelat de crema anglesa i una tarta Sacher perquè n'havíem de fer una, però com que ja la tenim en diverses entrades publicades que podeu veure aquí, aquí i aquí, ens hem decidit a fer una transformació i convertir-la en gelat.

Whole kitchen en la seva Proposta Dolça per al mes d'abril ens convida a preparar una tarta clàssica austríaca: la Tarta Sacher. Nosaltres gelat.

INGREDIENTS:

Crema anglesa:

- 1 de llet
- 10 rovells d'ou
- 200 g de sucre

Per afegir quan fem el gelat:

- 2 cullerades de gerds liofilitzats (opcional) o una caixeta de gerds frescos
- 400 g de molles bescuit de Sacher (recepta aquí)

Crema anglesa: es barregen els rovells i el sucre en un cassó, s’hi afegeix la llet calenta i es remena a foc fluix fins que napi la cullera (quan en introduir-la en queda coberta amb la crema que haurà agafat cos). No pot arribar a bullir, s’ha de vigilar que no passi de 80º perquè es tallaria. Es deixar refredar.

Tarta sacher: es fa el bescuit de xocolata tal com s’indica aquí però en una proporció de 4 ous. Es cou en un motlle d’uns 22 cm de diàmetre. Quan es fred es ratlla amb un ratllador fi o s’esmicola fins a tenir-ne 400 grams.

Gelat: es posa la crema anglesa a la geladora, s’hi afegeixen els gerds i les molles de sacher. S’hi deixa fins que està. Es pot servir amb una mica de trufa cuita.

Sense geladora: es fa tot igual però amb la crema anglesa feta amb 750 cc de llet, i quan estan tots els ingredients del gelat barrejats s’hi afegeixen 250 cc de nata muntada i es posa al congelador.

Doncs aquí teniu un gelat mig inventat i el primer de la temporada, que ens recorda el gust d'un pastís sacher però més fresquet, molt adient pels dies de calor i que ens ajuda a passar les penes futbolístiques ;)))

Arancini pizzaiola amb mozzarella

Aquest mes va d’arrossos. Sembla que s’hagin posat d’acord algunes propostes blocaires i si fa uns dies els de la Recepta del 15 ens convocaven a fer arròs, aquesta vegada els de Whole Kitchen ens animen a preparar arancini.

Whole Kitchen en la seva Proposta Salada per al mes d’ abril ens convida a preparar un plat clàssic de la cuina siciliana: Arancini.

Els arancini són unes croquetes rodones d’arròs típiques de Sicília. Fa anys, en un curs monogràfic sobre croquetes a ca la Mariona, vam aprendre a fer-ne unes amb base d’arròs i de forma allargada, com les croquetes de tota la vida.

Però els arancini, sigui perquè són típics de la cuina siciliana, perquè el seu nom sona bé, o  per la passió que sent el comissari Montalbano, protagonista de las novel·les d'Andrea Camilleri, per menjar-ne potser s’han fet més famosos i populars.

Segons hem llegit, l’arròs es cou amb uns filets de safrà (nosaltres no n'hi vam posar) que li donen un color ataronjat, d’aquí l’origen del nom (arancia en italià) i també per la forma de taronja petita.

Els arancini poden estar farcits de diferents maneres: de carn, bolets, pernil, formatge, foie, o combinar farcits... Els podem fer partint de la recepta que us presentem avui o bé com un bon recurs per reconvertir un risotto que ens hagi sobrat (si és aquest cas només caldrà afegir al risotto ou i formatge ratllat).

Nosaltres els hem farcit amb salsa de tomaca a la pizzaiola i un bocinet de formatge tipus mozzarella de barra (amb emmental o gruyère també queden molt bé).

INGREDIENTS: (per a uns 24 arancini)

- 350 g d’arròs per a risotto
- 1,2 litres de caldo (verdures, pollastre,...)
- sal
- 2 ous
- 2 cullerades de formatge ratllat tipus parmesà
- un tall gruixut de mozzarella tallada a quadradets

- oli per a fregir
- farina
- 4 ous per a l’arrebossat
- pa ratllat

- salsa de tomaca a la pizzaiola: un pot mitjà de tomaca crua triturada, una llauneta d’anxoves, mitja culleradeta de pasta d’oliva negra, unes quantes tàperes, orenga, sajolida, sal, un pols de sucre (depèn de l’acidesa de la tomaca) i oli.

REALITZACIÓ:

Es cou l’arròs dins el caldo como si fos un risotto, es rectifica de sal. Ha de quedar sense gens de suc. S'incorporen els 2 ous batuts, les 2 cullerades de formatge ratllat i es remena. S’escampa en una plàtera per tal de deixar-ho refredar completament.

Salsa de tomaca: es posa oli a la paella, s’hi posa la tomaca triturada, sal, sucre, les herbes i es fregeix fins que quedi ben reduïda (fins que se separa la tomaca de l’oli), gairebé cap al final s’hi afegeixen les anxoves que han de desfer-se, les tàperes i la pasta d’olives. S’escorre de l’oli i es reserva.

Muntatge: s’agafa mitja cullerada d’arròs i es posa al palmell de la mà aplanant una mica amb la cullera, s’hi posa una culleradeta de salsa de tomaca, un quadradet de mozzarella i una altra mitja cullerada d’arròs. Amb les mans s'acaba de donar-los forma rodona. Es passa per farina, ou batut i pa ratllat. Va bé deixar-los a la nevera una hora. Es fregeixen per immersió (amb volum d’oli) fins que quedin rossets. Són més bons acabats de fer o tebis.

Arròs negre

Ens ha vingut d’allò més bé la proposta de La Recepta del 15 del mes d’abril: arròs. Tot i que avui no és dia 15, per raons d'agenda ens avancem uns dies.

Ja us vam dir l’any passat que el Dia de la Mona a ca la Mercè es menja, ja fa molts anys, paella de fideus rossos, que amb els temps ha anat reconvertint-se en paella d’arròs de peix, de pops, de conill, tot depèn de la inspiració i les ganes que li queden després de la campanya de Pasqua, incomprensiblement n'hi queden i a la Mercè li agrada que els seus amics de la colla de Vilaplana marxin satisfets i tips per això, sempre i de tota la vida amb el suport i col·laboració de la seva amiga Roser, organitza i fa el dinar del Dia de la Mona per a la colla. Enguany la inspiració s’ha decantat per a fer una paella d’arròs negre per uns quants.

INGREDIENTS (per a 4 persones)

 

- 400 g d’arròs (hem fet servir tipus bomba)

- 2 sèpies mitjanes brutes (amb la tinta)

- 2 cebes

- 4 alls

- ½ pebrot verd

- 100 cc de vi negre

- 1 all i julivert per a la picada

- oli, sal i pebre

- 1 l i ½ de caldo fosc de peix 

(1 kg de pelut, 2 cebes, 6 alls, 1 tomaca, 1 branqueta de farigola, oli, 2 l d’aigua. Es posa una mica d’oli al fons d’una olla i s’hi sofregeix la ceba mal tallada, els alls i la tomaca fins que es mig enrosseix tot, s’hi afegeix el peix i la farigola i també se sofregeix una mica, s’hi posa l’aigua i es fa bullir uns 40 minuts. Es cola i es reserva).

ARRÒS

Es compra la sèpia bruta i se li demana al peixater/a que ens la netegi i que ens la trossegi però que ens guardi la bossa de la tinta i la bossa de les espècies (aquella bossa amb una substància marró a dins).

Es posa oli a la paella i s’hi aboquen els trossos de sèpia, se sofregeixen una bona estoneta per tal que es vagi coent i estovant, s’hi pot anar afegint miques d’aigua que s’anirà evaporant i que ajudarà a coure la sèpia.

 

Quan la sèpia ja tingui una mica de color s’hi posa la ceba, els alls i el pebrot tot trinxadet, se sala i s’empebra, i es deixa sofregir ben bé fins que quedi ben marronós i gairebé com una melmelada (va molt bé anar afegint-hi miques d'aigua quan la ceba es comenci a torrar, ajudarà a coure-la i a unificar el color fosc). S'hi afegeix el vi negre i es deixa reduir. S’hi escampa la tinta de la sèpia i el contingut de la bossa de les espècies i es remena bé amb el sofregit durant 2 minuts.

S'hi incorpora l’arròs, se sofregeix uns minuts fins que es barreja bé amb el sofregit, s’hi aboca el caldo calent, no tot de cop, es rectifica de sal i pebre i es cou. Quan faltin uns 5 minuts per acabar de coure’s s’hi escampa una picada d’all i julivert, es remena una mica. Tastem per saber com està de sal. Ha de coure’s uns 20 minuts o fins que en tastar-lo veiem que el gra ja es cuit.

També hi ha l'opció de posar la tinta dins del caldo però una peixatera de Cambrils li va dir a l'amic Sanmiguel que l'arròs quedava més negre si es posava la tinta al sofregit. Feu-ho com vulgueu, si no teniu prou tinta demaneu al peixater/a si en té de d'altres sèpies i si no, hi ha l'opció d'unes bossetes de tinta envasada però és més gustosa la de la pròpia sèpia.

Mona de Pasqua 2012

Ja hi tornem a ser! Toca fer mones.

Ja hem començat amb la producció dels guarniments comestibles de les mones: tocinillos, gemes de coco i mantega dolça. Els bescuits els deixem pel final, segons el dia que les filloles i els fillols vinguin a recollir-la. Enguany ja n’hem facturat una, la que us presentem avui, la recepta és la mateixa de sempre i la trobareu aquí.

Aquesta mona ha quedat “molt mona” i a l’Andrea li ha agradat moltíssim. La inspiració per a guarnir-la vam trobar-la a la xarxa, al bloc Mai Blog, de seguida que la vam veure ens va robar el cor, de tan senzilla i bonica.

Estem contentes perquè enguany coneixem un munt de gent que s’ha animat a fer mones a casa, se li han encomanat les ganes de menjar i regalar mones de debò, fetes amb un bon bescuit i uns bon guarniments i s’ha decidit a omplir el seu rebost d’ous, farina, sucre, mantega i motlles de diferents mides per a poder fer una bona producció, la nostra amiga Sílvia us en pot donar fe.

Bona Pasqua!!!