18 d’abril del 2012

Arancini pizzaiola amb mozzarella


Aquest mes va d’arrossos. Sembla que s’hagin posat d’acord algunes propostes blocaires i si fa uns dies els de la Recepta del 15 ens convocaven a fer arròs, aquesta vegada els de Whole Kitchen ens animen a preparar arancini.
Whole Kitchen en la seva Proposta Salada per al mes d’ abril ens convida a preparar un plat clàssic de la cuina siciliana: Arancini.

Els arancini són unes croquetes rodones d’arròs típiques de Sicília. Fa anys, en un curs monogràfic sobre croquetes a ca la Mariona, vam aprendre a fer-ne unes amb base d’arròs i de forma allargada, com les croquetes de tota la vida.
Però els arancini, sigui perquè són típics de la cuina siciliana, perquè el seu nom sona bé, o  per la passió que sent el comissari Montalbano, protagonista de las novel·les d'Andrea Camilleri, per menjar-ne potser s’han fet més famosos i populars.
Segons hem llegit, l’arròs es cou amb uns filets de safrà (nosaltres no n'hi vam posar) que li donen un color ataronjat, d’aquí l’origen del nom (arancia en italià) i també per la forma de taronja petita.
Els arancini poden estar farcits de diferents maneres: de carn, bolets, pernil, formatge, foie, o combinar farcits... Els podem fer partint de la recepta que us presentem avui o bé com un bon recurs per reconvertir un risotto que ens hagi sobrat (si és aquest cas només caldrà afegir al risotto ou i formatge ratllat).
Nosaltres els hem farcit amb salsa de tomaca a la pizzaiola i un bocinet de formatge tipus mozzarella de barra (amb emmental o gruyère també queden molt bé).

INGREDIENTS: (per a uns 24 arancini)
- 350 g d’arròs per a risotto
- 1,2 litres de caldo (verdures, pollastre,...)
- sal
- 2 ous
- 2 cullerades de formatge ratllat tipus parmesà
- un tall gruixut de mozzarella tallada a quadradets
- oli per a fregir
- farina
- 4 ous per a l’arrebossat
- pa ratllat
- salsa de tomaca a la pizzaiola: un pot mitjà de tomaca crua triturada, una llauneta d’anxoves, mitja culleradeta de pasta d’oliva negra, unes quantes tàperes, orenga, sajolida, sal, un pols de sucre (depèn de l’acidesa de la tomaca) i oli.

REALITZACIÓ:
Es cou l’arròs dins el caldo como si fos un risotto, es rectifica de sal. Ha de quedar sense gens de suc. S'incorporen els 2 ous batuts, les 2 cullerades de formatge ratllat i es remena. S’escampa en una plàtera per tal de deixar-ho refredar completament.
Salsa de tomaca: es posa oli a la paella, s’hi posa la tomaca triturada, sal, sucre, les herbes i es fregeix fins que quedi ben reduïda (fins que se separa la tomaca de l’oli), gairebé cap al final s’hi afegeixen les anxoves que han de desfer-se, les tàperes i la pasta d’olives. S’escorre de l’oli i es reserva.
Muntatge: s’agafa mitja cullerada d’arròs i es posa al palmell de la mà aplanant una mica amb la cullera, s’hi posa una culleradeta de salsa de tomaca, un quadradet de mozzarella i una altra mitja cullerada d’arròs. Amb les mans s'acaba de donar-los forma rodona. Es passa per farina, ou batut i pa ratllat. Va bé deixar-los a la nevera una hora. Es fregeixen per immersió (amb volum d’oli) fins que quedin rossets. Són més bons acabats de fer o tebis.



13 comentaris:

  1. m'encanten els arancini, segurament influenciat pel comissari montalbano, com dieu vosaltres. no va massa en vaig fer uns amb risotto de ceps i cor de foie. la vostra proposta amb aquesta salsa tan italiana i el formatge em sembla molt bona i digna del comissari!

    ResponElimina
  2. Jo no sabia que tenien aquest nom, pero aquests amb mozzarella em xifleeen!!! en vull un parell!!!!! jajajaj petons

    ResponElimina
  3. Són boníssims els arancini!! Per carnaval vam ser a Venècia i en vam poder veure molts, ni ha amb molts farcits i sempre són un vici!!! M'egraden molt, moltíssm! Fins i tot van bé per esmorzar, que me'n van péixer una vegada. petons

    ResponElimina
  4. Que bons!!! m´he quedat amb les ganes!!! aquest mes no he arribat!!! ai!! la falta de temps!!! la mozzarella els ha de deixar boníssims!!! Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. La mozzarella, però la salsa pizzaiola és tremenda de bona!

      Elimina
  5. Tinc pendent provar aquestse boletes delicioses d'arròs des de fa molt temps. El teu farcit de formatge m'encanta!

    ResponElimina
  6. Quines boletes tan bones!I la salseta,ha de ser deliciosa!!!

    ResponElimina
  7. Que ricos te han quedado. Yo tambien los he preparado con una salsa con tomate. me ha parecido el relleno mas rico, acompañado de mozarella y así no arriesgaba demasiado, que siendo cosa nueva...

    Bss

    Virginia "sweet and sour"

    ResponElimina
  8. Sort que la pantalla del PC no es 3D... això fa que el meu patiment sia mes lleu!!

    Jejeje

    ResponElimina
  9. tremendos estos arancini,que buenos
    peto

    ResponElimina
  10. No los he comido nunca, pero se ven geniales!

    ResponElimina
  11. Si el comissari Montalbano els tingués a prop, segur que no en quedaria ni un!. M'encanta això de relacionar cuina i literatura i es veu que fer-ho a la novel·la negra amb escenari italià és un clàssic!.

    ResponElimina
  12. No havia sentit parlar mai dels arancini...sempre s'aprenen coses noves.
    Us han quedat molt be.
    Petonets

    ResponElimina