Mai hem perdut el costum de tenir alguna cosa de menjar per poder oferir per si de cas a mitja tarda se't presenta una visita. Potser perquè a casa de petits sempre ho vam veure així o perquè quan volíem encetar alguna capsa de galetes sempre sentíem la mateixa cançoneta: "...no les encetis que són per si ve algú..." Això ens ha marcat i sempre tenim el costum de tenir alguna coseta de berenar per servir al convidat inesperat de mitja tarda.
La recepta d'avui és una de les elaboracions apropiades per aquests casos. Ens agrada fer cócs, tot i que aquest no respon al patró exacte del cóc tradicional perquè no porta oli d'oliva. Gairebé sempre en tenim algun tombant per la cuina ja sigui per les visites o pels de casa. És un bon esmorzar i un bon berenar.
Teníem la necessitat d'utilitzar uns nabius boníssims, regal que la Dolors de mel Flavià, apicultora i amiga de la Mercè, li havia portat d'una fira de productes de la terra. Remenant per aquest llibre vam trobar la recepta. El fet que el motlle s'unti amb mantega i s'espolsi amb sucre li dóna un lleuger toc de crec-crec molt bo.
INGREDIENTS
- 150 g de nabius assecats
- 3 ous
- 1 iogurt
- 100 cc de nata líquida
- 150 g de sucre (més 10 g més pel motlle)
- 200 g de farina
- 50 g de farina d’ametlla crua
- 1 sobret de llevadurina (Royal)
- 15 g de mantega per untar el motlle
- la ratlladura d’una taronja
S’escalfa el forn a 180º. S’unta un motlle allargat amb mantega i s’espolsa amb sucre, es reserva a la nevera fins el moment d’omplir-lo. Es barregen els ous amb el sucre fins que quedi cremós i s’hi incorpora el iogurt i la crema de llet. S’hi afegeixen 180 g de farina, la farina d’ametlla, la llevadurina i la ratlladura de taronja. Es posen els nabius dins d’un colador i s’hi posen els 20 g de farina que faltaven. S’incorpora aquesta barreja amb suavitat a la pasta anterior. S’aboca dins el motlle i s’enforna uns 40 minuts o fins que veiem que en punxar-li una agulla llarga surt neta.
Tenir un cóc al rebost és un bon recurs per a qualsevol ocasió.
Aquesta tarda tenia previst fer un cóc i tinc nabius a casa... o sigui que em sembla que m'heu convençut!! Quina pinta noies!
ResponEliminaPetonets
Sandra
Que bonic!!! m'agrada molt, tinc maduixes assecades enlloc de nabius, però em sembla que ja faran el fet així que igual que la sandra... ja tinc feina per fer aquesta tarda! petonets!
ResponEliminaFantástic per a un berenar amb un cafetó. Fa molt bona pinta.
ResponEliminaPetonets.
genial, m'encanten els nabius...altre recepta que us agafo, petons desde Barna
ResponEliminaQuina raó teniu, sempre va bé tenir alguna coseta dolça per acompanya el café, sobretot quan tens alguna visita inesperada.... a la gent li encanten aquestes coses, la pregunta quasi sempre és la mateixa... "Ho has fet tú???", sabeu de què parlo, oi? jajaja.
ResponEliminaA més a més, les vostres fotos són espectaculars... m'heu de dir com aconseguir fer aquestes fotos tan xules!!! Sembla que jo només puc retratar patates, ;p
A partir d'ara un seguiré de ben aprop per admirar les vostres creacions, enhorabona!