Vaig
aprendre a fer cuscús després d’un viatge a Algèria, ja fa una pila d’anys.
Com no podia ser d’altra manera, vaig tornar carregada amb l’olla
apropiada per a fer-lo, i també amb un pot de Ras el hanout i un de salsa harissa (fa
vint anys era més difícil trobar aquests ingredients aquí).
El
menú de cada sopar que vaig fer per després veure de diapositives del viatge sempre va ser cuscús, era una bona eina per ambientar la sessió. En aquella època vaig fer la recepta sovint, i això que el cuscús no era el de cocció ràpida com el d'ara i s'havia de coure fent tot el cerimonial que vaig aprendre a fer a Algèria. Ara fa força temps que no en faig, només l'utilitzo per a fer amanides tipus tabulé i per a la recepta d'avui. Aquest cuscús es pot servir calent o fred tipus amanida si l'acompanyem de brots verds tendres.
Quan des de Memòries d'una cuinera van proposar fer garrapinyades (per les nostres comarques ho diem amb dues erres) se'm va eixamplar el cor perquè aquesta recepta tenia moltes ganes de publicar-la, com que a més porta carabassa lliga molt bé per a fer-la aquesta tardor.
Quan des de Memòries d'una cuinera van proposar fer garrapinyades (per les nostres comarques ho diem amb dues erres) se'm va eixamplar el cor perquè aquesta recepta tenia moltes ganes de publicar-la, com que a més porta carabassa lliga molt bé per a fer-la aquesta tardor.
INGREDIENTS:
- 250 g de cuscus de cocció ràpida- 1 llimona
- 1 o 2 cullerades de Ras el hanout
- 1 tall de carabassa
- 1 carabassó
- 1 porro
- 2 pastanagues
- 100 g de sucre,
- 100 g d’aigua
- sal
Nous garrapinyades: 100 g de nous pelades, 100 g de sucre, 50 g d’aigua, un polsim de canyella.
PREPARACIÓ:
Es fa el cuscús tal com indica el paquet. Quan és fred, s’amaneix amb una o dues cullerades de Ras el hanout, sal, la ratlladura i el suc de mitja llimona.
Verduretes: es tallen a dauets molt petits i se salten en una paella amb poc oli, només el temps just per a què perdin la duresa. S'hi posa sal, el sucre i quan s'ha absorbit es posa l'aigua indicada. Es cou fins que l'almívar es comença a espessir i les verduretes són lluentes. Es deixa refredar.
Nous: es trenquen a bocins amb les mans i es posen en una paella amb el sucre, s'hi afegeix l'aigua i la canyella i es va remenant, a foc lent, fins que les nous s'emboliquen amb el sucre. Quan just veiem un inici de caramelització es retiren del foc i s'aboquen sobre un paper parafinat i es deixen refredar.
Es pot servir tot junt ben barrejat o bé una muntanyeta de cuscús, les verduretes pel damunt i unes quantes nous escampades.
Mercè
Font de la receta: Mariona Quadrada
genial!! avui he dinat cuscus jeje! ptons
ResponEliminaUna bona proposta pel memòries, i tant!
ResponEliminaUhmmm!!!! El cuscus, les verduretes almiverades i per rematar les nous grapinyades!!! M'encanta aquest plat!!!
ResponEliminaPetonets
Mercè,
ResponEliminaMira que has fet una combinació ben curiosa. No l'hauria pensat mai. De segur que està ben bona. Una abraçada,
Nani
Una recepta per a apuntar-se-la, i per a l'hivern que és tan llarg!
ResponEliminaPetonets.
Crec sense cap mena de dubte que aquesta recepta serà la més original del recull d'aquest mes!!! Un milió de gràcies per participar Mercè. Petonets
ResponEliminaJo també ho paro quan comença a caramel·litzar.
ResponEliminaQuin munt de contrastos, m'agrada molt.
Moltíssimes gràcies per participar.